Els Banys Suñé ~ Biblioteca Can Salvador de la Plaça

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.

En aquesta ocasió ens centrem en els banys Suñé: la seva gent, les casetes, la seva història...

Les activitats d’oci arran de mar sempre han estat un atractiu a la costa catalana.

Algunes famílies de pescadors, buscant complementar els seus ingressos durant l’estiu, van obrir les primeres casetes a la platja. Es tractava de petits negocis pensats perquè la burgesia local pogués gaudir d’un plàcid bany de mar en pica amb tovallola i banyador inclosos, per un mòdic preu.

Josep Andreu, al seu llibre Calella típica, ens explica quines eren les famílies benestants que venien a Calella a passar la temporada d’estiu: Bartrina-Vilaró, Moreu-Bañeres, Sellés, Flaquer, Bagunyà, Madrenys, Bosch, Castells, Campdesunyer, Costas, Salvadó, Ginebra, Llobet, Macaya, Bonell, Casellas, Borràs, Baró de Quadras, Tuyet, Ballester, Bori, Junquera, Ferrés...

“A Calella els estiuejants s’hi trobaven bé i, tot fent una vida senzilla, passaven uns mesos deliciosos, amparats per una tranquil·litat pasmosa. Els establiments de banys, en aquella època, eren un negoci ruïnòs. N’hi havia dos, els “d’en Llorens” i els “d’en Niueta”. Allà no es venia ni licors ni tabac. El lloguer del banyador, tovallola, carbassa i barraca per despullar-se, valia tot plegat 25 cèntims. El departament dels homes estava completament separat del de les dones. I pels que no es banyaven, hi havia uns toldos coberts amb ginesteres, dessota dels quals s’hi estava magníficament. L’entrada als banys era gratuïta i el seure a la sombra també.

Calella típica, p. 144.

Josep Suñé Mas ha sigut la tercera generació que ha regentat els Banys Suñé.

Fou l’avi, Josep Suñé i Guitart, qui l’any 1914 va comprar els Banys Llorens, posant en marxa el negoci familiar que va continuar el seu fill, Joaquim Suñé i Reixach. Sobre l’origen de les casetes, Josep Suñé recorda que l’avi li havia explicat que aquelles casetes pintades amb boniques ratlles dels Banys Llorens provenien de la Barceloneta.

Els banys s’obrien una setmana abans de l’Aplec, el primer diumenge de juny, i es mantenien actius fins el dia del Pilar. A partir de llavors es desmuntava tota l’estructura i es mantenia desada fins l’any següent

Les famílies Moreu, Boix i Quadres van ser els seus clients més assidus i disposaven d’una caseta fixa per a tota la temporada. A més, podien gaudir d’una banyera completa i dues “de seient” per prendre els banys d’aigua de mar calenta.

Convé assenyalar que els banys a mar es prenien més per aprofitar les seves propietats curatives que com a activitat recreativa.

Josep Suñé i Guitart

Joaquim Suñé i Reixach

Josep Suñé i Mas amb la seva esposa Anna Maria.

L’aigua s’anava a buscar amb les “portadores” -tines de fusta- i s’escalfava tot seguit amb fogons de llenya o carbó. La roba dels clients es rentava i es deixava a punt per ser utilitzada l’endemà.

Homes i dones ocupaven espais separats i havien de seguir certes normes de decòrum en relació als vestits de bany: no estava ben vist banyar-se en públic ni lleugers de roba.

Per facilitar l’accés a l’aigua dels banyistes que no sabien nedar es feien arribar unes cordes lligades a una bóta ancorada al fons i que feia les funcions d’una boia. També es muntaven palanques i trampolins que en dies de mar moguda, sovint, provocaven accidents.

Joaquim Suñé vigilant unes banyistes al costat de la palanca

La germana de Josep Suñé, Tereseta, casada amb Antonet Subirà, va proposar al seu germà Josep muntar uns altres banys al seu costat, separats tan sols per una filera de saques, per donar-se suport i ajuda en cas de necessitat. Així naixien els Banys Subirà.

Durant la guerra les casetes dels Banys Suñé van ser confiscades i utilitzades com a garites de sentinella. Acabat el conflicte només se’n van poder recuperar mitja dotzena i les van cedir a Tereseta, que va continuar amb els Banys Subirà en actiu.

L’any 1955 els Suñé van reprendre el negoci, aquest cop amb casetes de tàblex, entre els carrers Sant Josep i Sant Joan.

Turistes, i la Benemèrita, fotografiats amb els propietaris als Banys.

L’arribada del turisme de “sol i platja” fa que els Banys vagin perdent la seva funció tradicional i es converteixin en instal·lacions que ofereixen serveis al costat del mar: bar, tendals, cadires, lloguer de barques...

Es transformen en lloc de trobada per prendre un refresc o fer un bon aperitiu.

Les casetes es continuaven desmuntant un cop finalitzada la temporada turística però tot sovint patien actes vandàlics.

Fotografia notarial de denúncia per les destrosses que patien tot sovint les casetes.

L’any 1965, seguint directrius de la Comandància Militar de Marina de Barcelona, decideixen substituir les antigues instal·lacions per una estructura fixa amb enllumenat elèctric, aigua i clavegueram. Dos anys més tard, la mateixa Comandància de Marina exigeix la seva demolició però s’hi oposen amb el suport de l’Ajuntament i l’Oficina Municipal de Turisme. El 1968 reben un comunicat de la Direcció General de Ports per legalitzar les instal·lacions, així que, d’acord amb altres establiments, presenten diversos projectes. Però en sortir a informació pública, a l’Ajuntament es desencadena una forta polèmica ciutadana que ha quedat documentada a la revista Estela.

Vista frontal dels Banys Suñé a finals dels anys 60.

El 21 de juny de 1991 Can Suñé va ser derruït sense contemplacions, juntament amb quatre establiments més, deixant sota les runes, i en el record de molts, un dels millors arrossos de Calella.