El Pati de
l’ós
Encara que hi pugem quan està sol
el bon pati de l’ós sempre ens encanta;
ens sembla que hi sentim un flabiol
i una tenora que sospira i canta.
I ens sembla que hi veiem esguards lluents
i una bellugadissa de ballades,
vestits de coloraines escaients
i que hi sentim ressò de riallades,
i que tots ells ocells arran de branca
so de sardanes van taral·lejant
i els pins, tan grans, en harmonia franca
els troncs i les arrels entrellaçant,
devotament la nostra dansa blanca
serens i agermanats van puntejant
Maria Cardona i Codina
Obra poètica. Ajuntament de Calella, 1991. p. 121
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!