(Patrimoni musical) Cobla – orquestra Llevantina


Enguany celebrem els 90 anys de la formació de la cobla-orquestra calellenca Llevantina.
Va ser fundada l’any 1922 pel mestre Tarridas, que en va ser director durant 12 anys, va estendre la seva activitat fins a mitjan anys seixanta. La tria del nom podria haver estat influenciada per l’èxit de la sardana “Llevantina” musicada per Vicenç Bou i Geli i escrita per Ramon Ribero, aquell mateix 1922.
La majoria dels seus integrants eren semiprofessionals, que compaginaven les seves ocupacions laborals amb la música. Molts d’ells havien sigut alumnes del mestre Claudi Salom i Morera.
L’any 1931 els components de la cobla eren: Joan Planas (violí solista i fiscorn), Antoni Planas (violí primer i trombó), Josep Ribera (viola i tiple), Joan Recort (flauta i flaviol), Ferran Rigau (clarinet i tenor), Eleuteri Capdevila (clarinet i tenor), Vicenç Xarbau (trompeta), Eduard Coll (trompeta), Lluís Tarridas (segon fiscorn i violí), Josep Ballada (contrabaix), Josep Maria Tarridas (director, violí i tiple).
 

L’any 1933 Ferran Rigau, el conegut tenor solista, deixa la Llevantina per ingressar a una altra agrupació musical de Cassà de la Selva.
A la revista Capaspre hi trobem diverses notícies sobre actuacions de la cobla: l’any 1933 i 1934 amenitzen un lluït ball familiar amb motiu de Cap d’Any a l’Acció Calellenca. També participen als aplecs sardanistes que se celebren a Calella i Pineda i a les ballades organitzades per la Joventut Sardanística, així com als balls que es feien al Casino Calellenc i en el pis del Cafè de Can Salom, organitzats per la Lliga Regionalista.
Aquesta primera etapa de la Llevantina s’estén fins l’any 1935 amb notable èxit. Durant uns anys van rivalitzar amb la cobla La Principal de Calella (1925-1933). Si bé la Llevantina destacava més com a cobla i La Principal com a orquestra.
Amb l’esclat de la Guerra Civil la situació de la cobla es va veure alterada amb la seva col·lectivització per part de la FAI. Tocaven sense un nom concret als balls que tenien lloc al Pati Blau (antic Hotel Espanya). Alguns dels músics van ser cridats a files i d’altres, com  Josep Maria Tarridas i el seu germà Lluís, van marxar a altres formacions. Ells ho van fer a Els Fatxendes de Sabadell, l’any 1935, com a pianista i trombonista, respectivament. Durant la guerra molts músics van formar part de diverses bandes com la Banda Musical del Partit Socialista, on tocaven Josep Duxans i els germans Ramírez entre d’altres.
Joan Castellà Gay explica a la seva autobiografia que cap a l’any 1939 els components de la cobla eren: Pere Bellver (piano), Vicenç Soms (contrabaix), Narcís Xifra (bateria), Rupert Ramírez (saxo alt, clarinet), Alfons Ramírez (trompeta), Lluís Tarridas (trombó) i ell mateix, com a saxo tenor.


L’any 1941 el conjunt s’amplia amb la incorporació de Rafael Imbert (segona trompeta) i Narcís Estany (segona tenora, saxo alt i segon violí). L’any 1943 s’hi incorporen  Juli Vives (segon tible, saxo tenor i violí) i Enric Vives (segon trombó i violí). Amb aquests nous instruments, tible i trombó, la cobla ja podia tocar sardanes.


Els components de la cobla variaven sovint, ja que molts havien de fer el servei militar (lleves) i altres abandonaven en casar-se i tenir obligacions familiars els caps de setmana, que era quan oferien més actuacions en festes majors, aplecs i balls.


Francesc Gras explica que cap a l’any 1946 els de la cobla Llevantina li van demanar anar a cantar la Missa de Pius X a l’Ofici de Festa Major que se celebrava a Sant Pere de Riu. Ell ens ho explica així:
La festa de Sant Pere de Riu és la diada de Sant Llorenç i, com a tots els pobles de muntanya, després de l’Ofici hi havia un pica pica i aleshores la cobla feia un petit  concert, i en acabar, els músics i els que cantaven es repartien per les cases de pagès. A mi em va tocar a can Riu, junt amb els germans Alfons i Rupert Ramírez. Per la Festa Major totes les cases de pagès, com que tenien vaques, xais, pollastres, conills i ànecs,  feien un gran dinar. Els músics de tant menjar, no varen poguer tocar.

L’any 1947 s’incorpora a la Llevantina el pianista Ventura Estany. La cobla segueix oferint concerts i participant en les audicions de sardanes per tota la comarca. A principi dels anys seixanta Enric Teixidó va proposar a alguns dels músics de la cobla orquestra crear un grup per tocar regularment als seus hotels i molts acceptaren l’oportunitat d’estabilitat laboral que la iniciativa comportava. La cobla orquestra Llevantina fa la seva darrera actuació l’any 1964.




Amb la col·laboració de: M. Teresa Salom, Joan Font i Francesc Gras.
Fotografies cedides per: Assumpció Feliu i Auladell.

Bibliografia consultada:
MARTINEZ, Rut. Agulla d'imant : un periple per la història de la sardana a Calella. Calella : Agrupació Sardanista, 2000. 119 p. 



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!