Enguany celebrem els 90 anys de la formació de la
cobla-orquestra calellenca Llevantina.
Va ser fundada l’any 1922 pel mestre Tarridas, que en va ser director durant
12 anys, va estendre la seva activitat fins a mitjan anys seixanta. La tria del
nom podria haver estat influenciada per l’èxit de la sardana “Llevantina”
musicada per Vicenç Bou i Geli i escrita per Ramon Ribero, aquell mateix 1922.
La majoria dels seus integrants eren semiprofessionals,
que compaginaven les seves ocupacions laborals amb la música. Molts d’ells
havien sigut alumnes del mestre Claudi
Salom i Morera.
L’any 1931 els components de la cobla eren: Joan
Planas (violí solista i fiscorn), Antoni Planas (violí primer i trombó), Josep
Ribera (viola i tiple), Joan Recort (flauta i flaviol), Ferran Rigau (clarinet
i tenor), Eleuteri Capdevila (clarinet i tenor), Vicenç Xarbau (trompeta),
Eduard Coll (trompeta), Lluís Tarridas (segon fiscorn i violí), Josep Ballada
(contrabaix), Josep Maria Tarridas (director, violí i tiple).
L’any 1933 Ferran Rigau, el conegut tenor solista, deixa
la Llevantina per ingressar a una altra agrupació musical de Cassà de la Selva.
A la revista Capaspre
hi trobem diverses notícies sobre actuacions de la cobla: l’any 1933 i 1934 amenitzen
un lluït ball familiar amb motiu de Cap d’Any a l’Acció Calellenca. També
participen als aplecs sardanistes
que se celebren a Calella i Pineda i a les ballades organitzades per la
Joventut Sardanística, així com als balls que es feien al Casino Calellenc i en el pis del Cafè de Can Salom, organitzats per la Lliga Regionalista.
Aquesta primera etapa de la Llevantina s’estén fins l’any 1935 amb notable èxit. Durant uns
anys van rivalitzar amb la cobla La
Principal de Calella (1925-1933). Si bé la
Llevantina destacava més com a
cobla i La Principal com a orquestra.
Amb l’esclat de la Guerra Civil la situació de la
cobla es va veure alterada amb la seva col·lectivització per part de la FAI.
Tocaven sense un nom concret als balls que tenien lloc al Pati Blau (antic
Hotel Espanya). Alguns dels músics van ser cridats a files i d’altres, com Josep Maria Tarridas i el seu germà Lluís, van
marxar a altres formacions. Ells ho van fer a Els Fatxendes de Sabadell, l’any
1935, com a pianista i trombonista, respectivament. Durant la guerra molts
músics van formar part de diverses bandes com la Banda Musical del Partit
Socialista, on tocaven Josep Duxans i els germans Ramírez entre d’altres.
Joan Castellà Gay explica a la seva autobiografia
que cap a l’any 1939 els components de la cobla eren: Pere Bellver (piano),
Vicenç Soms (contrabaix), Narcís Xifra (bateria), Rupert Ramírez (saxo alt,
clarinet), Alfons Ramírez (trompeta), Lluís Tarridas (trombó) i ell mateix, com
a saxo tenor.
L’any 1941 el conjunt s’amplia amb la incorporació
de Rafael Imbert (segona trompeta) i Narcís Estany (segona tenora, saxo alt i
segon violí). L’any 1943 s’hi incorporen Juli Vives (segon tible, saxo tenor i violí) i
Enric Vives (segon trombó i violí). Amb aquests nous instruments, tible i
trombó, la cobla ja podia tocar sardanes.
Els components de la cobla variaven sovint, ja que
molts havien de fer el servei militar (lleves) i altres abandonaven en casar-se
i tenir obligacions familiars els caps de setmana, que era quan oferien més
actuacions en festes majors, aplecs i balls.
Francesc Gras explica que cap a l’any 1946 els de
la cobla Llevantina li van demanar anar a cantar la Missa de Pius X a
l’Ofici de Festa Major que se celebrava a Sant Pere de Riu. Ell ens ho explica
així:
“La festa de Sant Pere de
Riu és la diada de Sant Llorenç i, com a tots els pobles de muntanya, després
de l’Ofici hi havia un pica pica i aleshores la cobla feia un petit concert, i en acabar, els músics i els que cantaven
es repartien per les cases de pagès. A mi em va tocar a can Riu, junt amb els
germans Alfons i Rupert Ramírez. Per la Festa Major totes les cases de pagès,
com que tenien vaques, xais, pollastres, conills i ànecs, feien un gran dinar. Els músics de tant
menjar, no varen poguer tocar.”
L’any 1947 s’incorpora a la Llevantina el pianista Ventura
Estany. La cobla segueix oferint concerts i participant en les audicions de
sardanes per tota la comarca. A principi dels anys seixanta Enric Teixidó va proposar
a alguns dels músics de la cobla orquestra crear un grup per tocar regularment
als seus hotels i molts acceptaren l’oportunitat d’estabilitat laboral que la
iniciativa comportava. La cobla orquestra
Llevantina fa la seva darrera
actuació l’any 1964.
Amb
la col·laboració de: M. Teresa Salom, Joan Font i Francesc Gras.
Fotografies
cedides per: Assumpció Feliu i Auladell.
Bibliografia
consultada:
MARTINEZ,
Rut. Agulla d'imant : un periple per la
història de la sardana a Calella. Calella : Agrupació Sardanista, 2000. 119
p.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!