Guia de recursos de les biblios del Maresme 2020

0

Per aquest Sant Jordi tan atípic les Biblioteques del Maresme no falten a la seva cita anual amb la presentació de la guia de recursos. Enguany us regalem: El Maresme es mou per la sostenibilitat.

La guia estarà disponible a partir del 23 de juliol a la biblioteca Can Salvador de la Plaça, i també en versió digital a través d’una aplicació per a dispositius mòbils.

Les biblioteques del Maresme editen anualment una guia de recursos amb els objectius de donar a conèixer el treball en equip de les biblioteques municipals del Maresme i les seves col·leccions locals; potenciar el treball en equip i enfortir els lligams de col·laboració entre les biblioteques del Maresme; aporta coneixement i nodrir les col·leccions locals amb informació i temes dels quals no existeixi gaire bibliografia.

Les biblioteques públiques del Maresme, compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides, es volen fer ressò de totes aquestes iniciatives, i d'aquesta manera aportar el seu petit gra de sorra, en la conscienciació sobre la necessitat de protegir el medi ambient i adquirir uns hàbits de vida més sostenibles.


Rebreu la vostra guia El Maresme es mou per la sostenibilitat al taulell de préstec (fins a exhaurir existències) i sempre la podeu consultar en format PDF. I la versió digital a través de Bibliosmaresme, APP accessible des de Google Play i AppleStore, tant per a tauletes tàctils com per a telèfons mòbils.


La biblioteca de Calella contribueix a la guia amb la Celebració de la Festa dels Boscos.


Foto: Joan Maria Arenaza


Celebració de la Festa dels Boscos

El Dia Internacional dels Boscos se celebra cada 21 de març. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) commemora aquest dia des de l’any 1971 amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància dels ecosistemes boscosos i els arbres, la pèrdua de massa forestal del nostre planeta i de la necessitat de preservar els boscos com a pulmons per a la humanitat. Per tant, és una diada que convida a la reflexió i arreu del món es duen a terme diferents activitats tant educatives com informatives sobre els valors i la importància dels boscos.
L’àrea de sostenibilitat de l’Ajuntament de Calella, dins del programa d’activitats escolars i amb motiu de la Celebració del Dia Internacional dels boscos, el 21 de març va organitzar la 1a Festa dels Boscos, al Parc Dalmau.
El Parc Dalmau és una zona molt emblemàtica de la nostra ciutat. És un magnífic espai natural amb jardins i boscos mediterranis de gran riquesa natural, on hi predominen els pins pinyers, les alzines i les brolles. També s’hi observen aladerns, arboços, garrofers, entre altres espècies, i en determinades zones s’hi poden olorar els romanís i les lavandes. És un indret que convida al passeig, al repòs, al lleure i permet gaudir de la natura.
L’objectiu principal de l’activitat va ser que els participants poguessin aprofitar d’una manera senzilla tots els beneficis que ens dóna estar en contacte amb la natura i aprendre a respectar-la i cuidar-la. 
Al voltant de 400 infants de Calella, de diversos centres educatius del municipi, hi van participar. Aquests nens i nenes van dur a terme diverses activitats: instal·lar menjadores per als ocells per potenciar la biodiversitat del parc,  col·laborar en la plantació d’alzines en un espai que havia quedat degradat a causa d’un petit incendi,  identificar diverses espècies vegetals i animals existents en els nostres boscos i, finalment, en una simbòlica recollida de deixalles. 
Aquesta primera edició de la Festa dels boscos va tenir una molt bona participació per part dels centres educatius locals. 

Pilar Riera Villaret
Coordinadora de l’Àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Calella.


Bibliografia

AJUNTAMENT DE CALELLA. Àrea de Medi Ambient, sostenibilitat i espais naturals. Memòria 2018. Calella: Ajuntament, 2018. 15 p.

BUXALLEU I SERRAS, Carme. L'Alt Maresme : itineraris de natura. l'autora, DL 2006.199 p,+ 13 maps pleg. ISBN 8495526115

Coneguem el Corredor : itineraris de natura, història i paisatge. Argentona : Natura, 1995. 72 p. + 1 map. (Col·lecció de llibres de Natura del Maresme) ISBN 8492089202

GUTIÉRREZ I PEREARNAU, César. La Tordera: perspectiva geograficohistòrica d'un riu. Sant Celoni : Ajuntament de Sant Celoni, DL 1999. 117 p.( Publicacions de La Rectoria vella)

JORNADES NATURALISTES DEL MARESME (1es : 1992 : Argentona). 1res Jornades naturalistes del Maresme : Argentona, 3 i 4 d'octubre de 1992. Argentona: Natura, 1993. 107 p.

EL MEDI NATURAL A LES COMARQUES GIRONINES: L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ. Girona : Diputació de Girona, 1993. 683 p. ISBN 8486812356

PELAGIO BRUALLA, Manel. Les Rierades del Maresme: plantejament, gestió i risc d'avingudes. Barcelona: Editorial Congrés, DL1999. 220 p. ISBN       8493019712

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. Diagnosi ambiental al Parc del Montnegre i el Corredor : projectes de ciències ambientals. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals, 2005. 140 p.(Monografies; 39) ISBN 8477949689


Sant Jordi amb Gianni Rodari i Albert Estengre

0

El 23 d’abril vàrem viure un Sant Jordi confinat tan atípic com un relat de Gianni Rodari, que aquest 2020 hagués fet 100 anys. 

Ho volem celebrem ara, amb aquest "nou" Sant Jordi estiuenc. Amb l’Albert Estengre i la seva narració Embolicant la troca, contes que Gianni Rodari va escriure per explicar el món dels adults.




Reobertura de la biblioteca

0

El 18 de maig Calella ha entrat en la Fase 1 del desconfinament, i mica en mica poden començar a obrir alguns serveis.

Però per fer-ho amb seguretat per tothom i per seguir les instruccions que se'ns han donat, necessitem una mica de temps. És per això que avui encara no podem obrir. Però ho farem aviat (a dia d'avui encara no tenim data).



Tot i això, la reobertura no vol dir oferir els mateixos serveis que abans del confinament. El primer que farem serà la devolució i el préstec de documents, amb cita prèvia.

A partir de dilluns 25 de maig la bústia de retorn torna a estar operativa.


Estem treballant per obrir al més aviat possible garantint la seguretat de tothom. Quan obrim t’avisarem per correu electrònic i pels nostres canals habituals. Recorda que tens al teu abast el préstec digital a eBiblioCat i un munt d’activitats virtuals que t’oferim per seguir ben a prop teu.



Com serà la reobertura de les biblioteques? Consulta-ho a la biblioteca virtual

La biblioteca està tancada, i ara què? Resol les preguntes freqüents



Flors i jardineria

0

Ha arribat el moment de les flors, la primavera esclata amb tota la seva ufana, i us hem preparat una guia amb les millors recomanacions sobre jardins i plantes. D'interior i d'exteriors. Per jardiners grans i petits. Jardins de balcó o d'un parell de testos. 
A la plataforma eBiblioCat i la biblioteca hi trobaràs tot el que cal per tenir plantes i flors ben cuidades i sanes. 




“Moments de flors” viscuts a la Biblioteca

0



Imatges de moments ben florits i originals, al pati de la Biblioteca durant els mesos de maig, des de l’any 2014 fins al 2019. 

Amb la col·laboració, de la  brigada de jardiners de l'Ajuntament i membres de l'Hort Social a l’any 2015. O l'Associació de Bonsais Montnegre de Calella i l'IES Euclides, de Pineda de Mar al 2018.
Volem compartir amb vosaltres aquests moments viscuts a la Biblioteca, revivint aquests moments florals que tant vàrem gaudir per celebrar els moments de flors d’aquest any.


Bases de la Mostra Literaria de Calella 2020

0



Si t'agrada escriure i tens ganes de participar-hi, estàs de sort! 
Ja està obert el termini per de presentació de treballs a la nova edició de la Mostra Literària de Calella 2020. En aquesta mostra hi poden participar tots els veïns i veïnes de Calella, i aquells que tinguin un vincle familiar, laboral i/o educatiu amb el municipi. Les obres que es presentin al concurs han de ser de temàtica lliure, individuals, en català i inèdites. La data límit per lliurar les obres és el divendres 5 de juny al Registre General de l’Ajuntament de Calella (OAC), de 8 a 14 h.



#SantJordiconfinat Teresa Colomer ens recomana:

0

#SantJordiconfinat Teresa Colomer ens recomana:
📖 El boig de Mataró
✍️ Jacint Verdaguer


"A Mataró hi havia un home tocat del cap que feia de les seves amb gran disgust del veïnat i sobretot de la seva família. Aqueixa tractà de tancar-lo a Sant Boi i demanà consell al senyor batlle. El senyor batlle,que era molt determinat,els respongué:
-Això rai!Feu-me´l venir.
L´hi feren anar i l´alcalde li digué si volia anar a donar un tomb amb ell:
-Voleu anar gaire lluny ? -digué el boig.
-A Barcelona, i si allí esteu animat per caminar, potser encara anirem un xic més enllà.
-Prou, prou. Anem -contestà el boig.
I dit i fet,prengueren un carruatge i cap a Barcelona falta gent. Un cop foren allí, com qui va a donar un passeig pel pla de Llobregat, es deixa-ren caure a Sant Boi. El boig, que no ho era bé, olorà alguna cosa de les intencions de sos companys i abans d’arribar al manicomi baixà del carruatge i s’hi encaminà, avançant-se un xic de la comitiva. Trucà i digué que hi duien un boig que tenia la mania que ara era batlle de Mataró. Així que aquest arribà, els porters procuraven tancar-lo a dins, i com més cridava que era el batlle, més fort l’agafaven, fins que el tingueren reclòs a dintre. Prou costà desfer la troca ordida per aquell cap que creien sense cervell, i no es deixà pas engabiar en la bogeria, a on havia engabiat el senyor batlle de Mataró."

En Patufet a la Festa Major de 1912

2

Alguna vegada us heu preguntat per l’origen de les nostres cercaviles de Festa Major i la presència dels gegants i altres figures com dracs, bous i mulasses? Doncs vet aquí la resposta: els entremesos del Corpus. 
Durant l’Edat Mitjana, en temps d’heretgies i rituals pagans, el Papa Urbà IV va voler crear una festa que reforcés el sagrament de l’Eucaristia i així va instituir el Corpus Christi el 1264. El seu successor, Climent V, va disposar que el Santíssim Sagrament sortís en processó pels carrers per poder ser venerat pel poble, però va ser Joan XXII qui, a partir de 1316, va estendre la celebració per tot el món cristià. Amb la intenció didàctica de representar escenes bíbliques i la lluita entre el bé i el mal s’utilitzaven figures mítiques com dracs, bestiari o gegants. Aquestes representacions es van anomenar entremesos  i precedien la tradicional desfilada d’autoritats, gremis i confraries, que sempre tenien un aire més formal i seriós. Les primeres notícies que es tenen de la participació de gegants als entremesos és del Llibre de les Solemnitats de Barcelona, on apareix l’inventari de la processó de 1424 amb l’anotació: “...lo rey David ab lo jiguant...”.¹
Amb el pas del temps la processó es va anar degradant i alguns entremesos es van prohibir, sobretot a partir del Concili Provincial de Tarragona l’any 1654. El Decret de Nova Planta de 1716 va traslladar l’organització de la festa del Corpus dels gremis als ajuntaments i alguns entremesos passen a les parròquies. Així van acabar desfilant uns metres davant de la processó, o es van traslladar a festes amb menys sentit religiós o més tolerants com ara les festes majors, on els gegants i bestiari prenien una dimensió més lúdica i festiva.

A Calella la primera parella de gegants és de l’any 1935², obra dels escultors olotins Jaume Farrerons i Sadurní Brunet. Es van donar per desapareguts durant la Guerra Civil i es van tornar a reconstruir el 1943, juntament amb el capgròs Mastegamosques. El 1961 van ser reemplaçats per dos gegants nous, rei i reina, adquirits al taller El Ingenio. L’any 2002, durant la Festa Major de la Minerva, es va inaugurar la rèplica de la primera parella construïda per en Toni Mujal basant-se en les fotografies antigues. Se’ls va posar el nom de Quirze i Minerva en honor a les festes majors de la ciutat.
Fa uns mesos van arribar a la Biblioteca unes fotografies de la Festa Major de 1912 on s’hi veu una parella de gegants acompanyats d’un nombrós seguici de capgrossos, possiblement al carrer de la Bruguera (entre Amadeu i Ànimes).




Imatges cedides per Isabel Boix i Junquera. Autor desconegut, 1912.


A Calella hi havia hagut una parella de gegants i capgrossos més antics i no se’n tenia constància? De seguida ens vam posar en contacte amb l’Aniol Noguera i Clofent, que és una de les persones que més en sap sobre els gegants calellencs. 
Ens va fer arribar el programa de Festa Major que es va publicar el 21 de setembre de 1912 a “La Veu de Catalunya” (p. 22), en edició de vespre:
La Veu de Catalunya. ARCA: 

Calella.–Fiesta major. Programa:
Día 22 setembre – Concurs de tret a la platja ab premis. Tritlleig de campanes, tronada y sortida dels gegants. Arribada de la música militar y orfeons d'Arenys de Mar y de Canet de Mar. Concurs pels orfeons al envelat [...]. Cabalcada humorística y arribada d'un “personatge. Ball al envelat.
Día 23 – Cercavila. Almoines als pobres. Tritlleig de campanes, trobada y pasada dels gegants. Solemnial Ofici. Professó. Sardanes a la plaça. Tronada. putxinel·lis. Concert y sardanes. Balls als envelats. Passada. Castell de fochs. Lluminaries. Serenades. Balls als envelats.
Día 24 – Cercavila. Ofici solemnal. Concerts. Putxinel·lis. Sardanes per la “Principal de la Bisbal”. Bombes aerostàtiques y japoneses. Balls als envelats. Lluminaries. Serenades.
Día 25 – Ofici de Requiem. Sardanes. Concerts als envelats. Serenades.
L’any 1912 havia guanyat l’alcaldia l’empresari tèxtil Zenon Nicolau i Moreu.
Qui era aquest personatge “sorpresa” del qual no es dona major detall al programa de festes? Per força havia de ser en Patufet. Protagonista absolut de la revista que porta el seu nom, nascuda l’any 1904 de la mà d’Aureli Capmany, devia ser molt estimat per la canalla de l'època.
Portada de la revista En Patufet núm. 1 

L’Aniol també ens va enviar una foto de l’any 1919 on –oh, sorpresa!– trobem els mateixos gegants i la figura d’en Patufet a la població de Gavà.


La clau del misteri era que els gegants eren llogats. Fent una cerca a Internet vam trobar un interessant article de la historiadora Marta Ibáñez sobre els gegants de Sabadell³, que aportava força informació sobre aquesta pràctica. A les fotografies que apareixen en aquest article es pot apreciar, especialment a la imatge de l’any 1914, que els gegants són exactament els mateixos que els que apareixen a la fotografia de Calella i alguns capgrossos també. I, afortunadament, a l’Arxiu Municipal de Sabadell s’havien conservat els expedients de les festes majors on es consignaven les despeses derivades de la celebració i on figurava El Ingenio com a proveïdor de les figures.


Al Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya de Lluís Ardèvol trobem finalment la història detallada d’aquesta parella de gegants centenaris. Són en Sebastià i la Bàrbara, arribats a Súria el 1972 provinents d’un magatzem de Manresa. La seva construcció s’atribueix a l’escultor Benet Escaler, fundador de la històrica botiga d’articles de festa, capgrossos i joguines El Ingenio del carrer Rauric 6, inaugurada l’any 1838. Adquirida per la família Delfí Homs el 1924, van continuar construint gegants i capgrossos de cartró pedra i encàrrecs diversos per a clients  tan cèlebres com Joan Brossa, Els Comediants o La Fura dels Baus. Després de construir la majoria de gegants i nans que han ballat a les festes majors de tot Catalunya, va tancar l’any 2017, però afortunadament ha tornat a obrir recentment gràcies a l’empresari gironí Lluís Sala.
Prestatgeries de la botiga El Ingenio amb una mostra dels tradicionals capgrossos.
Barcelona Colours, 2013. https://barcelonacolours.com/blog/

La parella de gegants engalanats  com a nobles medievals es va estrenar l’any 1910 i va començar el seu periple: Sabadell, Molins de Rei, Calella, Gavà... Lluís Ardèvol explica que a la trobada de gegants que es va fer a Sabadell l’any 1930 per festejar l’estrena dels gegants nous, “els vells” encara hi eren. Van sobreviure a la Guerra Civil a Casa Closa, una empresa sabadellenca de sastreria teatral i lloguer de disfresses propietat d’Emili Closa que els va cedir més endavant a la casa Envelats de Josep Gener, de Manresa. En aquesta ciutat la parella de gegants va tornar a ser llogada  a les festes majors de la comarca i va participar en cercaviles i anunciant balls i activitats esportives. Als anys seixanta Josep Graells, impulsor de les festes de Súria, els va adquirir juntament amb una partida de cadires i els va fer restaurar per Agustín Arjona. Actualment es poden veure el diumenge de Corpus al Poble Vell de Súria. 

Si esteu interessats a saber-ne més sobre els Gegants Vells de Súria, podeu consultar l’obra d’Albert Rumbo Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria, que tenim al nostre fons gràcies a la generositat del seu autor, que en va fer donació  d’un exemplar a la Biblioteca de Calella.


¹ CARBÓ I MARTORELL, Amadeu. Gegants a Catalunya: la supervivència d’un element festiu. Ponència. ² Colla gegantera de Calella: https://www.gegantscalella.cat/ ³ IBAÑEZ, Marta. Quan Sabadell llogava els gegants.


Bibliografia consultada:
ARDÈVOL i JULIÀ, Lluís. Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2015.
CARBÓ I MARTORELL, Amadeu. Gegants a Catalunya: la supervivència d’un element festiu. Ponència per a Col·loqui Internacional Géants, Dragons et Animaux Fantastiques en Europe du Moyen Àge à Nous Jours 28, 29 i 30 de Setembre. Ville d’Ath. Bèlgica, 2000.

IBAÑEZ FUENTES, Marta. Quan Sabadell llogava els gegants. Sabadell: Arraona. III època, núm. 17, p. 37-46, 1995. 
RUMBO i SOLER, Albert. Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. Súria: Ajuntament de Súria, 2019.
Agraïments:
A Isabel Boix per deixar-nos reproduir i així difondre unes fotografies inèdites que ajudaran a completar la història d'aquests gegants transhumants.
A Aniol Noguera pel material aportat a l'article i la informació sobre els gegants calellencs.
A Albert Rumbo per la donació a la Biblioteca de Calella del seu llibre:  Els Gegants de Migmón: l’odissea centenària dels Gegants Vells de Súria.
A Judith Farré de l'Oficina de Català de Calella que ha fet la correcció del text.