Els Banys Suñé
Us
presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball
d’investigació del personal de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de
Calella.
En
aquesta ocasió ens centrem en els banys Suñé: la seva gent, les casetes, la
seva història...
Les activitats d’oci arran de
mar sempre han estat un atractiu a la costa catalana.
Algunes famílies de pescadors,
buscant complementar els seus ingressos durant l’estiu, van obrir les primeres
casetes a la platja. Es tractava de petits negocis pensats perquè la burgesia
local pogués gaudir d’un plàcid bany de mar en pica amb tovallola i banyador
inclosos, per un mòdic preu.
Josep Andreu, al seu llibre Calella típica, ens explica quines eren
les famílies benestants que venien a Calella a passar la temporada d’estiu:
Bartrina-Vilaró, Moreu-Bañeres, Sellés, Flaquer, Bagunyà, Madrenys, Bosch,
Castells, Campdesunyer, Costas, Salvadó, Ginebra, Llobet, Macaya, Bonell,
Casellas, Borràs, Baró de Quadras, Tuyet, Ballester, Bori, Junquera, Ferrés...
“A Calella els estiuejants s’hi
trobaven bé i, tot fent una vida senzilla, passaven uns mesos deliciosos,
amparats per una tranquil·litat pasmosa. Els establiments de banys, en aquella
època, eren un negoci ruïnòs. N’hi havia dos, els “d’en Llorens” i els “d’en
Niueta”. Allà no es venia ni licors ni tabac. El lloguer del banyador,
tovallola, carbassa i barraca per despullar-se, valia tot plegat 25 cèntims. El
departament dels homes estava completament separat del de les dones. I pels que
no es banyaven, hi havia uns toldos coberts amb ginesteres, dessota dels quals
s’hi estava magníficament. L’entrada als banys era gratuïta i el seure a la
sombra també.
Calella típica, p. 144.
Josep Suñé Mas ha sigut la
tercera generació que ha regentat els Banys
Suñé.
Fou l’avi, Josep Suñé i Guitart,
qui l’any 1914 va comprar els Banys Llorens, posant en marxa el negoci familiar
que va continuar el seu fill, Joaquim Suñé i Reixach. Sobre l’origen de les
casetes, Josep Suñé recorda que l’avi li havia explicat que aquelles casetes
pintades amb boniques ratlles dels Banys Llorens provenien de la Barceloneta.
Els banys s’obrien una setmana
abans de l’Aplec, el primer diumenge de juny, i es mantenien actius fins el dia
del Pilar. A partir de llavors es desmuntava tota l’estructura i es mantenia
desada fins l’any següent
Les famílies Moreu, Boix i
Quadres van ser els seus clients més assidus i disposaven d’una caseta fixa per
a tota la temporada. A més, podien gaudir d’una banyera completa i dues “de
seient” per prendre els banys d’aigua de mar calenta.
Convé assenyalar que els banys
a mar es prenien més per aprofitar les seves propietats curatives que com a
activitat recreativa.
Josep
Suñé i Guitart
Joaquim
Suñé i Reixach
Josep
Suñé i Mas amb la seva esposa Anna Maria.
L’aigua s’anava a buscar amb
les “portadores” -tines de fusta- i s’escalfava tot seguit amb fogons de llenya
o carbó. La roba dels clients es rentava i es deixava a punt per ser utilitzada
l’endemà.
Homes i dones ocupaven espais
separats i havien de seguir certes normes de decòrum en relació als vestits de
bany: no estava ben vist banyar-se en públic ni lleugers de roba.
Per facilitar l’accés a l’aigua
dels banyistes que no sabien nedar es feien arribar unes cordes lligades a una
bóta ancorada al fons i que feia les funcions d’una boia. També es muntaven
palanques i trampolins que en dies de mar moguda, sovint, provocaven accidents.
Joaquim
Suñé vigilant unes banyistes al costat de la palanca
La germana de Josep Suñé,
Tereseta, casada amb Antonet Subirà, va proposar al seu germà Josep muntar uns
altres banys al seu costat, separats tan sols per una filera de saques, per
donar-se suport i ajuda en cas de necessitat. Així naixien els Banys Subirà.
Durant la guerra les casetes
dels Banys Suñé van ser confiscades
i utilitzades com a garites de sentinella. Acabat el conflicte només se’n van
poder recuperar mitja dotzena i les van cedir a Tereseta, que va continuar amb
els Banys Subirà en actiu.
L’any 1955 els Suñé van
reprendre el negoci, aquest cop amb casetes de tàblex, entre els carrers Sant Josep i Sant Joan.
Turistes, i la Benemèrita, fotografiats amb els propietaris als Banys.
L’arribada del turisme de “sol i platja” fa que els Banys vagin
perdent la seva funció tradicional i es converteixin en instal·lacions que
ofereixen serveis al costat del mar: bar, tendals, cadires, lloguer de
barques...
Es transformen en lloc de
trobada per prendre un refresc o fer un bon aperitiu.
Les casetes es continuaven
desmuntant un cop finalitzada la temporada turística però tot sovint patien
actes vandàlics.
Fotografia notarial de denúncia
per les destrosses que patien tot sovint les casetes.
L’any 1965, seguint directrius
de la Comandància Militar de Marina de Barcelona, decideixen substituir les
antigues instal·lacions per una estructura fixa amb enllumenat elèctric, aigua
i clavegueram. Dos anys més tard, la mateixa Comandància de Marina exigeix la
seva demolició però s’hi oposen amb el suport de l’Ajuntament i l’Oficina
Municipal de Turisme. El 1968 reben un comunicat de la Direcció General de
Ports per legalitzar les instal·lacions, així que, d’acord amb altres
establiments, presenten diversos projectes. Però en sortir a informació pública,
a l’Ajuntament es desencadena una forta polèmica ciutadana que ha quedat
documentada a la revista Estela.
Vista
frontal dels Banys Suñé a finals dels anys 60.
El 21 de juny
de 1991 Can Suñé va ser derruït sense contemplacions, juntament amb quatre
establiments més, deixant sota les runes, i en el record de molts, un dels millors
arrossos de Calella.
Aquest article vol ser també un record a na Enriqueta Suñé
i Mas, ànima dels plats de Can Suñé, juntament amb la seva cunyada Anna Maria.
Fotografies cedides per Josep Suñé i Mas
Bibliografia consultada:
Andreu i Gay, Josep. Calella típica :
anècdotes, fets i personatges de la Calella antiga. Calella : Estela, 1978.
Tatjer, Mercè. Els banys de mar a
Catalunya. Barcelona: Albertí, 2012
Presentació llibre
El
mínim que es pot dir, memòries polítiques de Raimon Obiols.
L’acte serà presentat per Joan Torrent, i comptarà amb la
presència de l’autor.
Divendres 22 a les 19 hores a la biblioteca Can Salvador
de la Plaça.
Taller juvenil “Imatges reflectides: Els calidoscopis”
Amb motiu de La Setmana de la Ciència, que enguany es celebra
entre el 15 i el 24 de novembre, el divendres 15 de novembre podeu participar
en el taller: “Imatges
reflectides: Els calidoscopis”.
Abans de realitzar el taller es fa una introducció
a l'òptica amb diferents exemples i maquetes que poden ser manipulades pels assistents.
Tot i que l'activitat està destinada a un públic
entre els 9 i el 12 anys, també poden assistir adults.
L'activitat està conduïda per una persona
relacionada amb el món de la ciència i la docència i té una durada d'1'30-2
hores.
Tot el material relacionat amb l'activitat
l'aportarà el monitor i, un cop acabada l'activitat, cada participant es podrà
endur el seu calidoscopi a casa.
Inauguració exposició
Inauguració de l’exposició Violència masclista en la parella: desmuntem mites?
L'exposició és pot visitar fins el 30 de novembre, a la biblioteca Can Salvador de la Plaça.
.JPG)
Exposició portades Cavall Fort
L’obra de la
calellenca Irene Pamias de 10 anys ha resultat la guanyadora. Va ser portada
del número 1220 de la revista Cavall Fort.
Podeu visitar les
obres finalistes a la biblioteca Can Salvador de la Plaça del 8 al 28 de
novembre.
Presentació: L'horitzó primer
La biblioteca Can Salvador de la Plaça, la llibreria La Llopa i L’Avenç us conviden a la presentació de L’horitzó
Primer de Joan Todó.
Hi intervindran Mar A. Espinet i l’autor, Joan
Todó.
Divendres 8 de novembre de 2013 a les 19h.
a la Biblioteca
.JPG)
.JPG)
El club de llibre – Sebastià Alzamora
El cicle de trobades amb escriptors promogut per la
Diputació de Barcelona amb col·laboració amb diverses editorials arriba al mes
de novembre amb Sebastià Alzamora.
Si formes part dels clubs de lectura de la biblioteca,
o no, i estàs interessat en una excursió organitzada fins Arenys el proper
dijous 7 per participar-hi, vine a la biblioteca i apunta’t-hi!
Places limitades!
Llibre Obert – Comentaris Sota la pols
A Sota
la pols, premi Sant Jordi 2000, Jordi
Coca ens presenta el final de la infantesa d’un nen, de qui no sabem ni el nom,
a la postguerra espanyola. El paisatge gris, el territori obscur, la nit fosca
i insondable, el fred, la pols, sempre la pols, ens situen en una època
angoixant. És el dia a dia d’una família de vençuts de la guerra.
La narració és una
crònica de la soledat del nen i de la seva relació amb l’entorn: els jocs amb
els amics (la colla en cert moment és una segona família), la mort d’un germà
primer i d’un amic després, la buidor de l’escola, l’amistat amb uns veïns que l’obren
al món de la lectura... La figura violenta del pare, un perdedor, i d’una una
mare sotmesa acaben de tancar el cercle.
Recomanat per a
aquells que volen reviure una certa època i per a aquells altres que no l’han
viscuda però que n’han sentit a parlar a familiars i coneguts.
Lluís B.
Coordinador
Club de lectura Llibre Obert
Biblioteca
Can Salvador de la Plaça Calella
Si has participat a la lectura (o no) anima’t a compartir la teva opinió del llibre
Veure el calendari lectures / tertúlies del club de lectura
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
