.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Presentació l’Abans Calella
Divendres 19, a les 7 de la tarda presentació del llibre
col·leccionable l’Abans Calella recull gràfic 1890 – 1975. És
una obra realitzada per l’historiador Jesús Rodríguez i documentada per Jordi
Pérez i Òscar Ojer, editat per l’editorial Efadós amb la col·laboració de
l’Ajuntament.
IX Lectura pública & VI Fira de llibres de segona mà
Dissabte 20 d’abril a la plaça de l’Ajuntament de
Calella tindrà lloc la IX Lectura
Durant tot el dia, de les 11 del matí a les 8 del
vespre se celebrarà la VI Fira
Consulta
totes les activitats del dissabte 20
L’escriptor@ de la setmana... Läckberg
L’any 2002, la primera novel·la d’una jove sueca de
29 anys a la que la família havia apuntat a un curset d’escriptura, va
esdevenir un autèntic best-seller, el
llibre era: La princesa de gel i la jove economista amb ganes d’escriure, Jean
Edith Camilla Läckberg Eriksson.
Des d’aleshores la sèrie de novel·les
protagonitzades per Patrik Hedström i
Erica Falck han traspassat el terme
municipal de Fjällbacka, i de tot Suècia, per esdevenir referents globals
de la nova novel·la negra sueca.
Obres de Camila Läckberg a la biblioteca
Tronxariures al pati
.jpg)
La primavera el club de lectura infantil altera.
.jpg)
Tronxariures a la cerca de pistes
.jpg)
Les
lectores del club
Exposició fotogràfica: Catalunya, 1920-1930 Memòria Retrobada
Dins de la vuitena
edició del FESTIMATGE, el Festival de la
imatge de Calella, a la biblioteca podeu veure durant l’abril una selecció d'imatges del fons
Roisin, dipositat a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC, sobre la vida
quotidiana a Catalunya al primer terç del segle XX.
Retrobem els costums, les imatges i el tarannà de la nostra història: el dia de mercat, les processons, escenes de lleure i oci, tradicions populars o diferents mitjans de transport de l’època. Els pobles i les ciutats abans de les grans transformacions de la segona meitat de segle.
Arxiu Històric Fotogràfic
Fotografies de
www.iefc.es
Lloc: Biblioteca Can Salvador de
L’escriptor@ de la setmana... Camilleri
.jpg)
Director teatral i guionista, va néixer a Sicília
el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello,
T.S. Eliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió.
L’èxit li va arribar amb Un mes amb
Montalbano, selecció de contes centrats en la figura del comissari
Salvo Montalbano. El nom és un homenatge a l’escriptor Manuel Vázquez
Montalban, creador de Pepe Carvalho.
L’estructura policíaca de les seves novel·les és sobretot
un pretext per oferir-nos, amb un lèxic farcit de dialectalismes, un retrat viu
de la societat siciliana i de la seva deliciosa cuina. A Montalbano li encanta gaudir
del plats de la seva terra: arancini, pappanozza, caponatina, nunnato,
cannoli...
El popular comissari fa gala d’un caràcter
endimoniat, un peculiar sentit de l’humor i un estil de conducció temerari.
Aborda els seus casos policials d’una forma tan poc ortodoxa que això li
provoca constants enfrontaments amb els seus superiors i col·laboradors.
L’èxit indiscutible de les novel·les de Camilleri ha donat peu a la creació d’un Club de Fans (en italià).
Obres
d’Andrea Camilleri a la biblioteca
Quines bèsties!
Un
safari divertit, sobre paper, és el que trobaràs a la sala infantil aquests
dies.
Pèl
o plomes? Qui és la dama del coll llarg? O l’artista del camuflatge? Tot això i molt més ho descobriràs a la sala
infantil de la nostra biblioteca, no t’ho perdis!
Empremtes de la revista calellenca Estela
La desaparició de la revista local Estela, amb més de 66 anys d’història, ha
suposat una petita gran pèrdua dins els mitjans d’informació.
Fotografia: Saül Gordillo
Nascuda el setembre de 1946, com a suplement del
full parroquial, l’Estela ha estat
testimoni de l’evolució de Calella i la seva gent. Al número 277, de l’1 de
juny de 1957, es modifica la capçalera: se substitueix: “Suplemento de hoja parroquial” per “Portavoz de la parroquia y ciudad de Calella”. La capçalera
original es recupera al número 435 de la revista, del 25 de gener de 1964. I a
partir d’aleshores, es mantenen les dues capçaleres.
Amb els anys, la revista pren color i s’hi
afegeixen fotografies. Les novetats tecnològiques també arriben a l’Estela: pas de la composició manual als
primers ordinadors Macintosh, de la tipografia a l’offset, dels fotolits a la impressió digital...
Dos importants salts endavant foren els dels anys 1987,
en què la revista modifica la seva periodicitat a mensual, i el del 2008, any en
què la revista Estela arriba a una tirada
de 500 exemplars a tot color.
Empremtes tecnològiques: l’evolució de la revista Estela a través de les impremtes.
A la revista Estela
número 27, del 4 d’octubre de 1947, i fins al número 49, del 7 d’agost de 1948,
apareix a la capçalera de la portada Gráficas
Calella. El 21 de desembre de 1967, número 524 de la revista, apareix per
primer cop Artes Gráficas Atlas, que
continuarà imprimint l’Estela fins
el 1987. Multicopy en prendrà el
relleu fins al 1999. Després se n’ocupen Gràfiques
Ponent, fins al 2008, JNP Arts
Gràfiques, fins al maig de 2010. I a la darrera etapa, la revista Estela s’imprimeix a Arts Gràfiques Palahí (Girona).
Hem parlat amb Santiago
Marrè, vinculat a la revista Estela
durant més de vint-i-cinc anys.
Santiago Marrè
i Burcet
és president honorari de Foto-Film
Calella, entitat de la qual ha estat president durant vint-i-cinc anys, i organitzador
de les Trobades Internacionals
de Cinema 9,5 i del Mercat del Col·leccionista.
L’interès de Marrè pel cinema amateur ve de lluny,
d’un antic projector Pathé Baby que
el seu pare tenia per visionar pel·lícules familiars.
El març d’enguany, Santiago Marrè rebrà la medalla de la UNICA (Unión Internationale de Cinema Non Professionel), en reconeixement
a la seva tasca en favor del cinema amateur.
Santiago Marrè
ha estat un implicat col·laborador de la revista impulsada per Lluís Campeny,
Àngel Badalló i Jaume Marxuach amb la direcció de mossèn Jou Parés. Amb
l’edició del número 1.001 de la revista, l’any 1987, es renova el consell de
redacció (hi accedeixen Manuel Bagunyà, Dolors Camarasa, Xavier Casanovas,
Francesc Feliu, Miquel Feliu, Josep Ferrer, M. Dolors Llavall, Joan Mollerusa,
Jordi Sitjà i Francesc Ten) i l’impremta Multicopy
(de la família del mateix Santiago Marrè)
s’ocupa de la impressió.
Santiago Marrè
ens explica que la renovació del consell va portar aires nous que van
arrossegar “l’olor d’espelma”, però potser d’una forma massa accelerada. A l’Estela s’hi van introduir noves
seccions i s’utilitzava un vocabulari que va incomodar alguns subscriptors.
Anys més tard, ja jubilat
i amb la impremta tancada, Santiago Marrè
va continuar col·laborant molt activament en el projecte juntament amb Joaquim
Costa, Manuel Bagunyà, Marc Vergés, Jaume Busquets i Jordi Amat.
L’equip es reunia un cop
al mes per decidir l’editorial i l’entrevista central, sempre sobre algun tema
d’actualitat. En tots aquests anys, ens explica Marrè, mai es van sentir coaccionats ni víctimes de cap tipus de
censura. I ens confirma que el motiu del tancament definitiu de la revista ha
estat purament econòmic per manca de subscriptors i per l’endarreriment de
l’aportació, en forma de subvenció, que rebien del Departament de Cultura de la Generalitat.
Empremtes personals: l’evolució de
la revista Estela a través dels seus
directors
Després de 25 anys al
nostre poble, Mn. Esteban Jou Parés
deixa la parròquia el febrer de 1967. Mn.
Luis Feixas Mercader el substitueix fins el maig de 1979. Mn. Joan Mollerusa i Costa es farà
càrrec de la direcció de la revista fins el 1994, any en què serà substituït
per Mn. Narcís Costabella. El
desembre de 1998 figura com a director Mn.
Ramon Pijuan. Mn. Josep Puig
pren el relleu com a director de l’Estela
el setembre de l’any 2003 i ho serà fins al seu tancament definitiu fa uns
mesos.
La revista Estela
ha desaparegut en aquests temps de penúries econòmiques en els quals la
informació sovint és més veloç que la nostra capacitat per comprendre-la. Perquè
no es perdi aquesta petita gran història, una porció de la nostra història
calellenca, la biblioteca Can Salvador
de la Plaça manté i preservarà els
exemplars de la revista Estela. Un
humil reconeixement a la titànica tasca d’aquells que la van posar en marxa i a
tots els que, al llarg d’aquests 66 anys, hi han abocat il·lusió, treball,
temps i ganes.
La revista Estela, des dels primers números fins
el darrer, està disponible per ser consultada a la biblioteca per tothom qui ho
sol·liciti.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
