El motor principal d’aquest
recull de narracions, és la convicció de l’autora que moltes coses han canviat
en les relacions personals. La fredor de les pantalles esmorteeix els nostres
ulls, que es conformen amb caminar cap a la ceguesa. La nostra percepció visual
se centra cada cop més en paisatges limitats i irreals, com les relacions que
s’hi descriuen, superficials i efímeres. En aquest sentit, De cua d’ull són
relacions que ens mostren la seva degradació, a vegades fins la mort, quan
menystenim allò que ens diu la mirada de l’altre. Però això no és tot, perquè
quan les paraules no aturen les suposicions, alimenten les frustracions o
contradiuen allò que clamen els nostres ulls, ens espera l’infern de la
incomunicació.
Text: Voliana.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!