Us presentem un nou article de
divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal
de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta de l’arquitecte Francesc Sellés.
Una casa no és solament l’edifici,
sinó també la gent que hi viu, i en l’article ens atansarem, a través de les
cases, a algunes de les famílies calellenques del nostre passat recent. Tan
recent que és encara present. Aquestes cases formen part de l’urbanisme actual
de Calella. Hi passem per davant tot anant amunt i avall pels carrers com ho
feien aquells qui, ara fa uns anys, hi vivien.
Francesc de
Paula Sellés i Vilaró, nascut a Calella l’any 1860, va assolir el títol
professional d’arquitectura a Madrid el 8 d’abril de 1893. Va treballar com a
arquitecte titular de Santa Coloma de Gramenet fins l’any 1920 i la seva
carrera es va desenvolupar fins al 1938.
El seu nét Joan Sellés Antonietti, que també va fer de
l’arquitectura la seva professió, ens recorda les estades que la família feia
durant l’estiu a la casa que tenia
a Calella. L’edifici feia cantonada entre el carrer de Sant Josep i Església. I
els baixos estaven ocupats, durant els seixanta, per la llibreria papereria Bazar la Ciudad de Calella, regentada
per Pedro Gómez i Angelita.
A Calella l’obra
més remarcable de l’arquitecte Francesc Sellés, és la casa anomenada Els
Filipinos, recentment restaurada. També és seu, el projecte pel grup “Francisco
Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.
Els Filipinos
Carrer de Jovara, 166 / Anselm Clavé, 86. Calella
Casa modernista construïda a partir de l’any 1902
per encàrrec de Joan Soler Cendra (Amer, 1857 - Barcelona, 1939), comerciant
dedicat al comerç i importació de sedes i altres teixits. El senyor Soler,
empresari transoceànic de la època, residia a Manila (capital de Filipines,
colònia espanyola fins el 1898) i viatjava per tot el món per tal de desenvolupar
el seu negoci. Soler i família, estiuejaven a Calella i portaven amb ells el
servei de la llar, que eren filipins, i d’aquí sorgeix el peculiar nom de “Els
Filipinos” amb el que encara avui és conegut l’edifici.
La casa mostra alguna de les característiques més
significatives del moviment modernista: formes corbes, volumetries complexes,
gran riquesa decorativa (especialment vegetal i floral) aplicada a qualsevol
element de l’edifici, com ara esgrafiats, forja, vitralls o ceràmica vidrada.
La façana principal es troba al carrer de Jovara i
a l’extrem oposat del pati hi ha un petit pavelló d’estiu que dóna al carrer d’
Anselm Clavé.
La dedicació laboral de l’empresari Soler va tenir continuïtat
en els seus fills, que van perpetua el negoci sota el nom de “Hijos de Juan
Soler”.
Can Bartrina
Carrer de Bartrina, 20. Calella
Francesc d’Assís Bartrina i Roca va néixer al
número 22 del carrer que avui duu el seu
nom l’any 1870.
L’eminent advocat i polític calellenc va comprar aquesta casa als anys vint com
a regal de casament per a la seva filla Francisca. L’arquitecte Sellés va
portar a terme la restauració de l’edifici, d’estil historicista, conservant
només la façana i la torre de defensa de la casa pairal originària dels segles
XIV - XV.
Can Farran
Carrer de Jovara, 117-119 / Batlle, 23-25. Calella.
Casal senyorial en cantonada, construït als
voltants de 1910, al solar que havia ocupat l’antiga fàbrica de pastes Saula
destruïda per un incendi l’any 1894.
Va ser comprada l’any 1927 per Josep Farran Serra i
fins a la guerra civil se la coneixia com a Casal
Pilar. L’arquitecte Sellés va rebre l’encàrrec d’obrir finestres per donar
llum natural a l’escala d’accés als pisos superiors de l’habitatge, que era
molt fosca.
De l’edifici podem destacar la torre de grans
dimensions que la corona, acabada amb coberta a quatre aigües, i l’ampli pati
que l’envolta.
Entre les
edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella,
podem anomenar la Casa Jaume Borràs, al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona
(domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada
catalogades al registre del Modernisme
per la Càtedra Gaudí.
Cercle Mercantil d’Igualada
Carrer
del Clos, 19. Igualada
Obra construïda entre 1893 i 1899 com a seu del Círculo
Mercantil, Industrial y Agrícola que va néixer arran d’una
escissió del Casino de Recreo promogut per
la família Godó. Al mateix solar s’hi havia aixecat antigament el Teatre
Tívoli. L’edifici es caracteritza per la façana presidida per una galeria
coberta on està situada la porta principal que condueix a un passeig arbrat i
enjardinat. Els elements decoratius més destacables són els curiosos merlets en
forma de corona, així com diversos elements ceràmics
de reflexos metàl·lics i els esgrafiats dels timpans
fortament influïts per l'estil modernista de l'època.
A l’actual
directori del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya no hi ha cap fitxa de
Francesc Sellés, però al Fons del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
(col·lectivització del COAC durant la guerra civil) es conserva el seu expedient de sindicació.
Francesc
de Paula Sellés i Vilaró va morir el 27 d’agost de 1954, tres dies després de
la defunció de la seva esposa Maria Farran, amb qui havia compartit la seva
vida
Fonts consultades:
·RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña
·COAC Demarcació de Barcelona Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Arxiu
Històric. Arxiver: Andreu Carrascal Simon
Agraïments:
· A Joan Sellés
Antonietti per la donació a la biblioteca de les fotografies que conservava del
seu avi Francesc de Paula Sellés i que aporten un interessant testimoni gràfic.
· A Assumpció
Farran i Gorostegui per la seva col·laboració aportant dades sobre el seu
besavi Joan Soler i Cendra, la seva ajuda en completar l’arbre genealògic de la
seva família i les fotografies que il·lustren la informació sobre Can Farran.
· A Josep Maria
Juncosa per la seva ajuda en completar l’arbre genealògic de la seva família i
les fotografies que acompanyen Can Bartrina.
Annex fotogràfic
