Trobada amb l’autor Eduard Márquez

0

Trobada amb l’autor Eduard Márquez
Dilluns 18 de setembre a les 18:30 h.
A la biblioteca de Calella.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes.



Eduard Márquez (Barcelona, 1960). A principis dels anys noranta publica dos poemaris, La travesía inecesaria (1991) i Antes de la nieve (1994). Aquí comença una trajectòria literària que durant els últims anys l'autor ha anat concentrant en la narrativa. El 1995 es publica el seu primer recull de narracions curtes, Zugzwang. El relat breu torna a ser el protagonista al llibre L'eloqüència del franctirador (1998). Al cap de poc temps apareix Cinc nits de febrer (2000), una novel·la que reafirma l'estil literari de Márquez, caracteritzat per una austeritat i una concisió lingüística i emotiva d'una gran exquisidesa. Durant aquest temps, Eduard Márquez també ha a publicat obres per a nens i nenes: Hoax (1999), La maledicció del cavaller Nomormai (2000), Els somnis de l'Aurèlia (2001), que continua a L'Aurèlia i el robaombres (2002), Les granotes de la Rita (2002), L'Oriol i el ratolí Pérez (2003), L'Andreu i el mirall de les ganyotes (2004), Una mala idea (2008) i la sèrie de sis llibres sobre la superheroïna XXL (2009-2012).

El 2003 apareix una altra novel·la per a adults, El silenci dels arbres, finalista del Premi Llibreter 2004.Després de més tres anys de dedicació, Eduard Márquez publica la novel·la La decisió de Brandes (2005), que obté el Premi Octavi Pellissa, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i el Premi QWERTY de BTV. El 2011 apareix la seva quarta novel·la, L'últim dia abans de demà, finalista del Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès. A continuació publica Vint-i-nou contes menys (2014), una antologia revisada per l'autor a partir dels dos reculls de relats publicats amb anterioritat. El 2017 publica un pròleg immens, Escriure o morir, al llibre de James Salter, L’art de la ficció. Sobre llegir i escriure. - Després d'11 anys sense publicar cap obra, Eduard Márquez torna a les llibreries amb la novel·la '1969'. Un retrat de la Barcelona de finals dels anys 60 fet gràcies a un minuciós treball de 8 anys de recerca en diversos arxius i desenes d'entrevistes. Es tracta d'una obra coral que vol mostrar "totes les veus" d'un any que va "marcar l'inici del final de la dictadura franquista". La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, el castellà, l'italià, el portuguès, el romanès, el turc i el francès.






El silenci dels arbres
El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.




Escola de Salut

0

2ª edició del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.


Un espai de trobada adreçat a persones majors de 65 anys per aprendre a conèixer i millorar la nostra salut física, mental i emocional de la mà de diferents professionals.

Inscripcions al CAP Calella

Més informació:


Trobades a la biblioteca. 
Els dimarts de 10:30 a 12:00

Hora del conte "Gronxa-contes: Dolços retrobaments"

0

Una sessió de contes pensada especialment pels menuts de la biblioteca i les seves famílies. Retrobar-nos ja serà en sí, un fet feliç i a més, aprofitarem per compartir contes i cançons sobre els lligams, el cicle de tancaments i inicis, el curs escolar, la fi de l'estiu, l'arribada de la preciosa tardor...us hi esperem!
Hora del conte per a nadons.
Gronxa-contes: Dolços retrobaments
A càrrec de Mercè Palay
Dimecres 6 de setembre a les 18:00




Hora del conte adults "Mujeres de incierta edad"

0

"Mujeres de incierta edad"
Hora del conte adults a càrrec de Sandra Rossi.
Dimecres 30  d'agost; a les 21 h.


De repente un día me convertí en una mujer de cierta edad. Había entrado en el tiempo de lo que no tiene duda. La palabra cierta, segura, ineludible para referirse a la edad me apretaba tanto como la ropa que, también de repente, no se ajustaba al cuerpo que cambiaba una vez más y crecía por sitios inesperados. 

A los 50 años me convertí en una mujer de cierta edad con la incertidumbre de las profecías delante de mío, todo tipo de desastres y maldiciones se iban a desatar en el cuerpo, la mente y las relaciones, pero ¿Cómo nos atrevemos a hablar con tanta certeza?

A los 50 años me convertí en lo que se llama una “mujer de cierta edad”. Delante de mí la certidumbre de/Delante mío todo tipo de desastres, malestares, pérdidas y maldiciones que iban a desatarse en el cuerpo, la mente, el humor y las relaciones.
Sin embargo, la certeza de la palabra cierta/tanta certeza me apretaba como la ropa que ya no se ajustaba al cuerpo que volvía a cambiar. Ya podían decir lo que quisieran, yo me sentía cada vez más una mujer de incierta edad.
Yo me sentía cada vez más incierta.

Sin embargo, la certeza de la palabra cierta me apretaba como la ropa que ya no se ajustaba al cuerpo que volvía a cambiar. Ya podían decir lo que quisieran, yo me sentía cada vez más una mujer de incierta edad... incierta

Contes del cistell

0

Sessió de "Contes del cistell"
A càrrec de Violeta Antó.
Dimecres 23 de juliol, a les 18:00

És un recull de contes dels cinc continents, que ens apropen a maneres de fer llunyanes, que se'ns faran properes gràcies a perseverança, l'alegria i l'originalitat dels seus personatges. Aquests contes ens recorden que encara que el món és gran, i la Terra té una gran diversitat de cultures: els éssers humans som en essència molt semblants."Compte fins a cinc" de l'Índia, "El Gnom de les pomes" del nord d'Europa..., "El nom de l'arbre" de l'Àfrica, són alguns contes d'aquesta sessió.


Exposició Francesca Bonnemaison. Educadora de ciutadanes

0

Aquesta exposició commemora els 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona 1872-1949), pedagoga, escriptora i promotora de l’educació de les dones. Creada per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. 

A la biblioteca del 31 de juliol al 25 d'agost de 2023



"Mentre no es convencin les noies que és indispensable instruir-se, no tinguin amor a l'estudi i no ho facin formalment; que no es queixi ningú si la societat es desmoralitza o s'envileix; nosaltres tots en tenim part de culpa, perquè contribuïm a què la ignorància perverteixi les persones per nosaltres més estimades, amb la nostra indiferència hi fem la seva infelicitat, no donant-los la convicció que l'únic bagatge que les pot fer fortes, sanes i benaurades és una sòlida il·lustració i una cultura positiva"
(F. Bonnemaison, conferència, 1927)




Exposició Companys de viatge l’essència dels animals i dels humans

0

Exposició Companys de viatge l’essència dels animals i dels humans.
Fotografies d’Isabel Navarra que mostren els animals del CAAD Maresme i la tasca del voluntariat de VOLCAAD Maresme.
A la biblioteca fins el 7 d'agost.

Es tracta d’un projecte que vol sensibilitzar sobre la tinença responsable d’animals a partir de 33 fotografies d’Isabel Navarra que mostren els gossos i gats acollits al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme, així com la tasca que realitzen les voluntàries i voluntaris de l’associació VOLCAAD.

El CAAD Maresme està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i recull els animals abandonats de 17 municipis de la comarca, els acull i fomenta la seva adopció responsable.

Hora del conte adults "La nit als ulls"

0

"La nit als ulls"
Hora del conte adults a càrrec de Sherezade Bardají.
Dimecres 19 de juliol; a les 21 h.

Una sessió de contes emmirallats en el realisme màgic i protagonitzats per dones de classe treballadora.

"Ni Maria, ni Marta, ni Anna... Sherezade, així em van dir. Eren els anys vuitanta quan els meus pares es van embarassar i quan el meu germà llegia les Mil i una nits: "Serà una nena, li hem de posar Sherezade!". "Shhhheeee... què?", van contestar ells. Es va sortir amb la seva. Vaig créixer amb els contes del meu pare: històries de llops, de coneguts, de pobles que ell coneixia molt bé. Fou una beca de la universitat la que em va fer volar fins a Santiago de Compostela. Allà vaig començar a escoltar: narradors professionals, novells, altres que no sabien que ho eren. Avui segueixo escoltant... i narrant a Catalunya, Galícia, Andorra. La paraula és el meu ofici qualsevol dia de la setmana."