Entrevista virtual a... Jaume Cabré


No que el lector 'es cregui' intel·ligent, és que el lector és intel·ligent.

No em funciona gaire la paraula 'guió' perquè no treballo amb un esquema previ. Vaig descobrint les històries a mesura que escric.

Però en general a tot arreu on vaig, sigui d'on sigui d'Europa o fins i tot d'Amèrica, en una biblioteca et trobes a casa.




Jaume Cabré Fabré va néixer a Barcelona (dreta de l'Eixample) l'any 1947. És escriptor i guionista. Ha viscut a Vila-real (Plana Baixa) i actualment resideix a Matadepera.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, va ser catedràtic d'ensenyament mitjà i és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha compaginat la seva feina de professor amb l'escriptura i la creació de guions televisius i cinematogràfics. Juntament amb Joaquim Maria Puyal va guionitzar la primera sèrie de llarga duració produïda per Televisió de Catalunya (La Granja, 1989-1992). Després va treballar en els guions de series com: Estació d'enllaç, Crims, La dama blanca, Nines russes,... Amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer van fer els guions de dues pel·lícules basades en les seves novel·les, La teranyina i Havanera. L'any 1976 entra a formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

L'any 1974 va editar el seu primer recull de narracions (Faules de mal desar), posteriorment ha publicat novel·les per a adults i algunes obres de narrativa juvenil com L'any del blauet (1981) i L'Home de Sau (1984).

Totes les seves novel·les han estat traduïdes a més d'una vintena de llengües, amb nombroses reedicions.

Avui en dia la seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat, tot i que també ha publicat i dirigit al Teatre Nacional de Catalunya Pluja seca i llibres d'assaig sobre l'escriptura i la lectura El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005).

La seva obra narrativa gaudeix de gran rigor conceptual i literari i alhora destil·la una escriptura lenta, reposada i molt meditada, les seves obres no són fruit de la improvisació. Una de les seves millor novel·les, Les veus del Pamano es va plasmar en una minisèrie on es narren fets relacionats amb la Guerra civil espanyola i la posterior situació de postguerra en un petit poble de muntanya.

Ha rebut nombrosos premis literaris, entre ells el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'any 2014 li concedeixen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!