El panorama literari català femení està farcit de veus joves que han arribat amb empenta. Son escriptores que tenen les coses molt clares i així les transmeten al lector. El seu llenguatge fresc, directe i sincer trenca motlles i renova l’escriptura tradicional. La qualitat de les seves obres ha estat premiada i reconeguda per la crítica.
(Malla, 1990). És poeta, narradora i artista. Llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona. Premi “Documenta 2017” amb “Els dics”. Guanyadora del “Premi Anagrama 2019” amb “Jo canto i la muntanya balla” on ha continuat experimentant amb la narrativa i les arts. La seva obra és absolutament original i captivadora.
(Sabadell, 1975). És llicenciada en Història de l'Art. Va estudiar guió cinematogràfic a l'escola de cinema “Bande à Part” i “Escriptura Creativa” a “l'Ateneu Barcelonès”. Col·labora amb diversos mitjans culturals com “Catorze.cat” i “Núvol”. Amb "Aprendre a parlar amb les plantes" va guanyar el Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la en llengua catalana de l'any 2018. Descriu impecablement les relacions humanes i els seus personatges ens recorden vivències pròpies i ens sedueixen en les distàncies curtes.
(Barcelona, 1978). És poeta i narradora. Llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va començar a escriure poesia el 2008 i tots els seus poemaris han estat premiats.
L'any 2018 va debutar en la narrativa amb “Permagel” que es va endur el “Premi Llibreter” i que ha venut els drets de traducció a sis idiomes. Es tracta de la primera entrega del tríptic que segueix amb “Boulder”, on explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps. La seva prosa poètica carregada de metàfores és una meravella que no us podeu perdre i que requereix una lectura pausada per poder copsar tanta grandesa condensada en tan poques i ben triades paraules.
(La Palma d’Ebre, 1975). És escriptora, articulista i arquitecta. Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzada en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb “VilaWeb”, “L'Avenç”, “Descobrir”, el diari “Ara” i la publicació satírica “Illegal Times”.
El 2011 va publicar la seva primera novel·la “Primavera, estiu, etcètera” que ja s’ha reeditat més d’una dotzena de vegades i que encara gaudeix d'una gran acceptació del públic i de la crítica.
(Barcelona, 1972). Filla de l’editora Esther Tusquets. Va treballar com a directora de RqueR. La seva primera novel·la va passar desapercebuda però el 2014 va despertar l’interès de desenes d’editorials a la Fira de Frankfurt amb “També això passarà”. Es tracta d’una novel·la escrita en un to poètic i confidencial que parla de manera visceral sobre la pèrdua de la seva mare i sobre altres temes com l’amistat, el dol i el sexe.
(Barcelona, 1976). Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Éscriptora, correctora, traductora i bloguera. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país i també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals “El parèntesi més llarg” que va guanyar el “Premi Mercè Rodoreda”. Amb “La memòria de l’arbre” va guanyar el “Premi Anagrama” i ha estat traduïda a una desena d’idiomes.
(Barcelona, 1988). Va estudiar filologia hispànica. És escriptora, traductora i redactora. Amb 22 anys va publicar “Belfondo”, una novel·la que explica de forma metafòrica les relacions de poder. Col·labora habitualment amb les publicacions culturals “Catorze” i “Jot Down”, al blog “Mujeres” del diari “El País” i té una columna mensual a “El Periódico”. El novembre del 2017 va ser escollida Diputada del Parlament de Catalunya.
(Montmeló, 1980). Va estudiar periodisme i teoria de la literatura comparada. És escriptora, periodista i poeta. Treballa al diari “El Punt Avui” i col·labora amb “EL 9 Nou” del Vallès Oriental i “L'Esportiu”, on manté una columna setmanal. El 2008 va rebre el “Premi Amadeu Oller” amb el seu primer poemari, “La mare que et renyava era un robot”. Ha participat en nombrosos recitals, com ara l'espectacle poètic “Veus Paral·leles” que impulsa la Institució de les Lletres Catalanes. Va guanyar el premi “Llibres Anagrama” amb “No sóc aquí”
(Begues, 1983). És llicenciada en Comunicació Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocació per l'ensenyament. El 2013 va publicar la seva primera novel·la, “La neu fosa”, a la qual va seguir “Olor de clor sota la roba”, amb què va ser triada Nou Talent FNAC 2014. Va treballar com a mestra de català en pràctiques a una presó que li va servir d’inspiració per a la seva següent novel·la: "Els fills de Llacuna Park" Dins d’aquella reclusió a mitja jornada ella va trobar un sentiment de pau alliberador que la deixava al marge de l’estressant vida exterior. Amb el seu treball introvertit i excepcional s’ha convertit en una gran retratista d’ambients impregnats de desassossec i ansietat que li ha valgut el “Premi Núvol 2017”, en la secció Punt de Llibre, i el “Premi de la Crítica Catalana”.
(Mallorca, 1977). És periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals “Diario de Mallorca”, la revista literària “Quimera”, “COM Ràdio”, “RAC 1”, “Catalunya Ràdio”, “Ara Balears”, “El Periódico” i l'edició catalana d'”El Mundo”. També ha publicat a webs com “Catorze” i “Fotlipou”. Actualment és col·laboradora de “La Vanguardia”.
Va debutar amb la novel·la “Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” que va recollir molt bones crítiques. El 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la “Egosurfing”. El seu llibre “Les possessions” va obtenir el “Premi Anagrama” de novel·la en català el 2018.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!