Un només entén el que vol escriure quan ja ho ha escrit.
De petit volia escriure. No ser escriptor, que és diferent. Va
ser més tard que vaig decidir escriure no només pel meu propi plaer, sinó per
publicar i ser llegit. Però va ser una evolució gradual, no una aparició
miraculosa.
No se sap d'on surt la inspiració. Ni tan sols què és la
inspiració. Quan un es posa a pensar de vegades li vénen idees al cap. Quan més
es pensa, més idees.
Llegeix l’entrevista virtual completa
Eduardo Mendoza va néixer
a Barcelona l'11 de gener de 1943. Fill d'un fiscal i una mestressa de casa, es
va llicenciar en Dret al 1965, any en què va començar a viatjar per Europa. Un
any després, quan encara no tenia clar si volia ser escriptor, es va instal·lar
a Londres, gràcies a una beca, per estudiar Sociologia. Va tornar a Barcelona
al 1967 i va començar a treballar com a advocat al Banc Condal.
La seva carrera com a
assessor jurídic al Banc Condal va ser curta, perquè al 1973 va marxar a viure
a Nova York per a exercir com a traductor a la Organització de Nacions Unides
(ONU). Va ser allà on va escriure la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, que es va publicar al 1975. El protagonista, Javier Miranda,
treballa a un despatx d'advocats de Barcelona, a les ordres de Paul André
Lepprince, a qui les seves ànsies de poder acabaran per ofegar-lo. La novel·la
era un reflex de la realitat social, cultural i econòmica de la Barcelona de
l'època.
A La verdad sobre el caso Savolta va seguir El misterio de la cripta embrujada (1979), la primera i
divertida entrega d'una tetralogia protagonitzada per un detectiu sense nom,
que continuà amb El laberinto de las aceitunas (1982), La aventura del tocadorde señoras (2001) i El enredo de la bolsa y la vida (2012).
Després de viatjar per
bona part d'Europa i treballar a diversos països fent de traductor simultani en
diferents organismes internacionals, Mendoza va tornar a Barcelona l'any 1983 i
tres anys després, al 1986, va publicar La ciudad de los prodigios, una de les
seves novel·les més ambicioses, que va tenir versió cinematogràfica,
protagonitzada per Emma Suárez i Olivier Martínez.
Autor d'altres novel·les,
com la humorística Sin noticias de Gurb o la social Mauricio o las eleccionesprimarias, i fins i tot un assaig sobre Pío Baroja i obres de teatre en català
com Glòria, l'escriptor va guanyar el Premi Planeta al 2010 amb Riña de gatos.
Madrid, 1936, llibre que s'endinsa en els dies previs a l'inici de la Guerra
Civil espanyola.
L'any 2016 va rebre el
Premi Cervantes, el guardó més important de les lletres hispanes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!