Trenta cinc anys enrer, quan la
fotografia digital no era gaire més que un projecte de futur, amb els pobres
mitjans que tenia a l'abast, no em cansava d'entrar grapats de píxels en el 286
(un PC d'aquella època) intentant donar un nou aspecte a les meves fotos.
Estava, gairebé obsessionat, en trobar un camí
que les allunyés de la mera reproducció mecànica, a la que tant ens
havíem acostumat.
Però, com posar sobre paper, cartró o
tela, allò que veia a la pantalla? Les
impressores dels anys 80 eren una mena de màquines d'escriure que només servien
per a text; i, en aquella època, parlar d'arxius digitals als laboratoris
professionals, venia a ser com anar a un parvulari a donar una conferència
sobre la Campana de Gauss.
Estant un dia amb l'amic Miquel Cabutí
(al Cel sigui), que també havia entrat en el món de la fotografia des de molt
abans que s'hagués d'afaitar, li vaig explicar el meu projecte d'utilitzar per
a la impressió, un procediment molt semblant a la serigrafia. Ell era impressor
i entenia del tema. Em va escoltar amb
atenció i al final va dir, seriosament:
-Però això que tu vols fer no seran pas
fotografies.
I esbossant el seu característic
somriure, va afegir:
-En tot cas, seran marletgrafies.
**********************
Avui, Miquel, mentre preparava la
exposició, m'ha vingut a la memòria aquell teu acudit, i he volgut donar per
nom a aquesta mostra, el mateix amb
el que tu la vas batejar trenta cinc
anys abans de néixer.
Joan
Marlet i Civil
Hivern
del 2016
.JPG)
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!