Lluita grecoromana a casa nostra

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.
En aquesta ocasió descobrim a tot un campió de lluita grecoromana de casa nostra: Mariano Geli.

Mariano Geli i Lamata, nascut a Calella el 3 de desembre de 1910, va ser un dels lluitadors catalans de grecoromana més reconegut de la dècada dels anys trenta.
Mariano Geli mostrant el trofeu de Campió d’Espanya guanyat  a l’Escorial  [1945?]

Geli va ser un gran esportista: feia atletisme, ciclisme, gimnàstica amb anelles, jugava a futbol... L’entrenament de lluita li ocupava quatre hores diàries. Sovint seguides d’una llarga capbussada al mar.
Una anècdota simpàtica: com que el seu pare tenia un negoci de tint, al carrer d’Amadeu, sembla que Geli tenyia les seves samarretes d’entrenament.

Equip calellenc de lluita grecoromana: Geli amb l’entrenador Fèlix, a la seva esquerra.

En una entrevista que li van fer a El Nunci l’any 1985 ell mateix explica el seu interès i triomf amb la lluita grecoromana (El Nunci: revista d’informació de la ciutat de Calella. Núm. 44 gener de 1985, p. 12-13)
“Perquè vaig escollir la lluita grecoromana? Perquè era a dalt de tot. Si hagués sigut el millor en una altra disciplina, hagués triat aquesta disciplina. Si hagués fet 2 metres d’alt, haguera estat boxejador, que era el que primer m’agradava. Però com que sóc baix, doncs vaig lluitar”.

Carnet federatiu de lluita amateur (mai no va voler ser professional)  i de soci del Casino Calellense.

L'objectiu de la lluita grecoromana consisteix a fer caure l'oponent i intentar aconseguir que les seves espatlles toquin el terra de forma simultània immobilitzant-lo durant un segon (això és el tocat), sense utilitzar cops, estrangulacions ni preses de dolor. Les diferents preses o claus tenen noms com el “suplé”, Nelson senzilla o doble o “braç al vol”. Es prohibeix formalment agafar l'adversari més avall de la cintura, així com l'ús actiu de les cames per executar qualsevol acció. Per tant, estan prohibits ganxos de cames, travetes, etc.

Mariano Geli comença el seu periple com a lluitador  a la Secció Esportiva de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Casino Calellense entre els anys 1924 i 1925. L’entitat, situada al carrer de les Creus, comptava amb un ampli local amb biblioteca i cafè al pis superior i sala de ball per celebrar vetllades a la planta baixa. Al costat entrenaven els lluitadors de boxa, grecoromana i els practicants de gimnàstica.

Taula de gimnàstica al pati del Casino Calellense

Presa de lluita al terrat de casa seva: carrer Sant Antoni, 54

Taula de gimnàstica al pati del Casino Calellense.

Durant el primer campionat d'Espanya que es va disputar l'any 1933 a la modalitat de grecoromana, Catalunya es va proclamar campiona per equips amb els següents campions individuals: Enrique Cataluña (63 kg), José Salvador (78 kg), Juan Comas (87 kg) i Mariano Geli (97 kg). Mai no va perdre un sol combat fins que l’any 1945 la Federació el va “jubilar” amb l’excusa de deixar pas als joves.

Ell mateix ho explica així entrevistat per la revista Estela: (Revista Estela núm. 917 del 17 de setembre de 1983)
“Com tantes vegades, devia defensar-lo [el títol de Campió d’Espanya] en el Price de Madrid. Al presentar-m’hi, m’oferien 11.000 pessetes PER PERDRE EL COMBAT. Ho has sentit, no? Jo contestava que en tota la capital no existien prou edificis per comprar la meva dignitat d’esportista i català. Els federatius em titllaven de “rojo” i “separatista”, ja ho veus per què!, però no em doblegaven. En Requejo, bon amic meu, membre de la junta, ja m’avisava que de grat o per força perdria”.

Els anys 1933 i 1934 va participar en les competicions de lluita franco-catalanes que es van celebrar a Bordeus i Agen. Geli era considerat pels seus adversaris un lluitador temible  perquè no havia estat vençut fins al moment.


Cada any s’organitzaven vetllades de lluita amb altres clubs com el Club Deportivo Barcelona, l’Ateneu Obrer de Badalona, el gimnàs Els Falcons (Federació de joves cristians de Catalunya), La Unión Gimnástica y Deportiva de Badalona, entre altres.
L’any 1940 va ser nomenat delegat local de la secció d’atletisme i gimnàs d’Educación y Descanso. Dos anys més tard demanen la seva col·laboració per crear el nou esport “Lucha Española” amb lluitadors professionals, proposta que ell va declinar.

Envelat situat a la platja

Sessió matinal a l’envelat durant la Festa Major

Ja retirat com a lluitador va dedicar les seves energies i gran experiència a col·laborar en l’entrenament de joves promeses. I va cultivar una altra gran passió: la cacera.

Mariano Geli amb el seu germà Julian durant una jornada de cacera

Mariano Geli va ser un esportista amb un palmarès excepcional: va mantenir el títol de campió durant 16 anys en la categoria de pes mitjà. Però va conservar el seu tarannà afable i proper que el va fer mereixedor del reconeixement dels seus companys d’equip.

Trofeus i medalles guanyats per Mariano Geli durant la seva vida esportiva


Des de la Biblioteca volem agrair a la seva filla, Victòria Geli, la seva col·laboració i que ens hagi proporcionat tot el material gràfic que apareix a l’article.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!