Us presentem un nou article de
divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal
de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.
En aquesta ocasió descobrim a tot
un campió de lluita grecoromana de casa nostra: Mariano Geli.
Mariano Geli i
Lamata, nascut a Calella el 3 de
desembre de 1910, va ser un dels lluitadors catalans de grecoromana més
reconegut de la dècada dels anys trenta.
Mariano Geli mostrant el trofeu de Campió d’Espanya guanyat a l’Escorial
[1945?]
Geli va ser un
gran esportista: feia atletisme, ciclisme, gimnàstica amb anelles, jugava a
futbol... L’entrenament de lluita li ocupava quatre hores diàries. Sovint
seguides d’una llarga capbussada al mar.
Una anècdota
simpàtica: com que el seu pare tenia un negoci de tint, al carrer d’Amadeu,
sembla que Geli tenyia les seves samarretes d’entrenament.
Equip calellenc de lluita grecoromana: Geli amb l’entrenador Fèlix, a
la seva esquerra.
En una entrevista
que li van fer a El Nunci l’any 1985 ell mateix explica el seu interès i triomf
amb la lluita grecoromana (El Nunci: revista d’informació de la ciutat de
Calella. Núm. 44 gener de 1985, p. 12-13)
“Perquè
vaig escollir la lluita grecoromana? Perquè era a dalt de tot. Si hagués sigut
el millor en una altra disciplina, hagués triat aquesta disciplina. Si hagués
fet 2 metres d’alt, haguera estat boxejador, que era el que primer m’agradava.
Però com que sóc baix, doncs vaig lluitar”.
Carnet federatiu de lluita amateur
(mai no va voler ser professional) i de
soci del Casino Calellense.
L'objectiu de
la lluita grecoromana consisteix a fer caure l'oponent i intentar aconseguir
que les seves espatlles toquin el terra de forma simultània immobilitzant-lo durant
un segon (això és el tocat), sense utilitzar cops, estrangulacions ni preses de
dolor. Les diferents preses o claus tenen noms com el “suplé”, Nelson senzilla
o doble o “braç al vol”. Es prohibeix formalment agafar l'adversari més avall
de la cintura, així com l'ús actiu de les cames per executar qualsevol acció.
Per tant, estan prohibits ganxos de cames, travetes, etc.
Mariano Geli comença
el seu periple com a lluitador a la
Secció Esportiva de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Casino Calellense entre els
anys 1924 i 1925. L’entitat, situada al carrer de les Creus, comptava amb un
ampli local amb biblioteca i cafè al pis superior i sala de ball per celebrar
vetllades a la planta baixa. Al costat entrenaven els lluitadors de boxa,
grecoromana i els practicants de gimnàstica.
Taula de
gimnàstica al pati del Casino Calellense
Presa de
lluita al terrat de casa seva: carrer Sant Antoni, 54
Taula de
gimnàstica al pati del Casino Calellense.
Durant el primer campionat
d'Espanya que es va disputar l'any 1933 a la modalitat de grecoromana,
Catalunya es va proclamar campiona per equips amb els següents campions
individuals: Enrique Cataluña (63 kg), José Salvador (78 kg), Juan Comas (87
kg) i Mariano Geli (97 kg). Mai no va perdre un sol combat fins que l’any 1945 la Federació el va
“jubilar” amb l’excusa de deixar pas als joves.
Ell mateix ho explica així
entrevistat per la revista Estela: (Revista Estela núm. 917 del 17 de setembre
de 1983)
“Com
tantes vegades, devia defensar-lo [el títol de Campió d’Espanya] en el Price de
Madrid. Al presentar-m’hi, m’oferien 11.000 pessetes PER PERDRE EL COMBAT. Ho
has sentit, no? Jo contestava que en tota la capital no existien prou edificis
per comprar la meva dignitat d’esportista i català. Els federatius em titllaven
de “rojo” i “separatista”, ja ho veus per què!, però no em doblegaven. En
Requejo, bon amic meu, membre de la junta, ja m’avisava que de grat o per força
perdria”.
Els anys 1933
i 1934 va participar en les competicions de lluita franco-catalanes que es van
celebrar a Bordeus i Agen. Geli era considerat pels seus adversaris un
lluitador temible perquè no havia estat
vençut fins al moment.
Cada any
s’organitzaven vetllades de lluita amb altres clubs com el Club Deportivo
Barcelona, l’Ateneu Obrer de Badalona, el gimnàs Els Falcons (Federació de
joves cristians de Catalunya), La Unión Gimnástica y Deportiva de Badalona,
entre altres.
L’any 1940 va
ser nomenat delegat local de la secció d’atletisme i gimnàs d’Educación y
Descanso. Dos anys més tard demanen la seva col·laboració per crear el nou
esport “Lucha Española” amb lluitadors professionals, proposta que ell va
declinar.
Envelat situat a la platja
Sessió matinal a l’envelat durant la Festa Major
Ja retirat com
a lluitador va dedicar les seves energies i gran experiència a col·laborar en
l’entrenament de joves promeses. I va cultivar una altra gran passió: la
cacera.
Mariano Geli amb el seu germà Julian durant una jornada de cacera
Mariano Geli
va ser un esportista amb un palmarès excepcional: va mantenir el títol de
campió durant 16 anys en la categoria de pes mitjà. Però va conservar el seu
tarannà afable i proper que el va fer mereixedor del reconeixement dels seus
companys d’equip.
Trofeus i medalles guanyats per Mariano Geli durant la seva vida
esportiva
Des de la
Biblioteca volem agrair a la seva filla, Victòria Geli, la seva col·laboració i
que ens hagi proporcionat tot el material gràfic que apareix a l’article.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta!