Llibre Obert: Les cendres a la piscina

0

 


Dilluns 12 de gener, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les cendres a la piscina, de Laura Gost.

Laura Gost (1993) és una escriptora mallorquina nascuda a sa Pobla. Ha guanyat diversos premis, incloent-hi el premi Art Jove de Literatura (2016) i el Goya com a guionista per al millor curtmetratge d'animació (2018). La seva primera novel·la va ser La cosina gran, i la seva última, Les cendres a la piscina, va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2023 i el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada del 2024.

Les cendres a la piscina és un llibre amb evidents tocs autobiogràfics, una exploració de l'ascens i caiguda d'una família mallorquina, centrant-se especialment en la figura del patriarca de la família, Sebastià, inspirat en l'avi patern de l'autora.

La novel·la mostra els canvis extrems i accelerats que va viure Mallorca i els seus habitants, seguint en Sebastià i la seva família, des d'uns orígens rurals fins a l'actual explosió turística de la illa. L'ambició, la imatge d'un mateix i els canvis d'estatus esdevenen protagonistes d'aquesta narració on els aspectes més crus es compensen amb moments de dolçor i d'una fina ironia present de principi a fi.

Selecció de webs:

Laura Gost al catàleg de la XBM

Crítica literària del llibre a El Núvol

Entrevista amb Laura Gost a El Nacional

Tardes de Tertúlia: El festí de Babette

0

 


Dilluns 15 de desembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem El festí de Babette, de Isak Dinesen.

Isak Dinesen (1885-1962) és el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Van néixer en una família aristocràtica, i es casà amb un cosí llunyà, el baró Bixen-Finecke, amb qui va marxar a viure a Kènia el 1914. Allà ella continuà regentant el negoci fins i tot després del trencament del matrimoni el 1925, però el 1931 es va veure forçada a vendre la plantació i va tornar al seu país natal. A Dinamarca, va començar a escriure contes sota el pseudònim d'Isak Dinesen, així com les memòries de la seva estada a Kènia, que serien recollides en la seva obra més coneguda: Lluny de l'Àfrica (1937). Va néixer així l'enigmàtica Isak Dinesen, una narradora de qui Hemingway va dir que es mereixia el Nobel més que no pas ell.

El Festí de Babette (1950): en un poblet de pescador de de noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món. Un dia, poc després de la mort del seu pastor i guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en la que un amic de la família els demana que acullin la jove francesa Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de casa, incloent-hi cuinar.

Isak Dinesen al catàleg de la XBM


Llibre Obert: El passat

0


Dilluns 1 de desembre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà El passat, de Tessa Hadley.

Tessa Hadley (1956) és una autora britànica que va publicar la seva primera novel·la al 2002, amb 46 anys. Actualment és professora d'escriptura creativa a la universitat de Bath Spa, i la seva carrera acadèmica i docent es centra en els escriptors Henry James i Jane Austen.

Ha publica nou novel·les, quatre col·leccions de relats curts per adults i, juntament amb el seu marit (Eric Hadley), dues per infants. Les seves novel·les són d'estil realista, habitualment ambientades en la Gran Bretanya moderna, i amb protagonistes generalment femenins i de mitjana edat. El realisme psicològic i sociològic, amb gran atenció a les relacions familiars i interpersonals més properes, són una constant en l'obra de Hadley.

El passat és la sisena novel·la de Tessa Hadley. En aquesta, quadre germans de mitjana edat (Alice, Harriet, Fran i Roland) tornen a la casa d'estiu dels seus avis, ara amb els fills i parelles (d'antigues i de noves) per passar-hi tres llargues setmanes on els records del passat, de la mara que ja no hi és, i de la infantesa ressorgeixen.

La novel·la dóna veu i mostra el punt de vista dels quatre protagonistes, a més de fer un salt al passat, trenta-cinc anys abans, quan a casa encara hi vivien tots ells. Aquestes dues èpoques s'entrellacen, mostrant la complexa psicologia dels personatges i les seves dificultats, jerarquies, i tensions.

Selecció de webs:

Tessa Hadley al catàleg de la XBM

"El passat, refugi i trampa" (crítica literària, al Núvol.cat)

Entrevista a Tessa Hadley (El temps)

Tardes de Tertúlia: Diré que m'ho he inventat

0

 


Dilluns 17 de novembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Diré que m'ho he inventat, de Marta Marín-Dòmine.

Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora catalana i canadenca, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà, on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. La seva investigació i creació literària i audiovisual giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l'oblit. 

Diré que m'ho he inventat, premi BBVA Sant Joan "per la manera brillant i punyent de tractar les relacions mare-filla, defugint els tòpics".

Llibre Obert: Les lleialtats

0

 


Dilluns 3 d'octubre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les lleialtats, de Delphine de Vigan.

Delphine de Vigan (1966) és una important novel·lista, actriu i també directora francesa. La novel·la que la va fer famosa va ser No i jo (No et moi), publicada el 2007, que va guanyar el Prix des libraires i el Rotary International Prize, i més tard va ser adaptada al cinema.

Un tema constant a la seva obra és l'experiència vital dels infants, especialment el dolor que els adults poden infligir a aquests.

Les lleialtats (2018) segueix els llaços invisibles que uneixen diversos personatges, les lleialtats que, tant en el seu costat més positiu com el més destructiu, guien el comportament de les persones. Els dos protagonistes principals són en Théo i en Mathys, dos adolescents de famílies desestructurades que troben un consol autodestructiu al seus problemes en l'alcohol. Mentrestant, l'Hélène, professora d'ambdós, i també amb un passat fosc i abusiu, percep la situació dels joves i intenta ajudar-los.

Selecció de webs:

Delphine de Vigan al catàleg de la XBM

Crítica de Les Lleialtats (diari Ara)

Entrevista a Delphine de Vigan (El Español)

Xerrades a la biblioteca (Octubre)

0

Dimecres 15
17:30 h.
Xerrada per a pares sobre pornografia



Xerrada oferida pel servei RULA, el Servei Intermunicipal d'atenció i prevenció d'usos de drogues i pantalles.


Dijous 16
18:30 h
Xerrada sobre Intel·ligència artificial

"Intel·ligència artificial: comprendre el futur per a no quedar-te enrere."

Xerrada a càrrec d'Andreu Pérez, enginyer informàtic i CEO de Marketeasing.

Presentació de llibres (octubre)

0

Divendres 17
18:30h

Primera Lliçó sobre Manuel de Pedrolo

Aquest llibre ofereix una visió de conjunt de l'obra de l'escriptor Manuel de Pedrolo. Després d'una aproximació biogràfica, n'aborda la narrativa, la dramatúrgia, la poesia, l'articulisme, el dietarisme i la traducció. L'anàlisi de les múltiples facetes i la vigència de l'obra pedroliana vol convidar el lector a descobrir un dels projectes més sòlids, coherents i audaços de les lletres catalanes contemporànies.

La presentació/diàleg es farà amb la presència de l'autor Josep Camps i dels professors de la UB Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach.



Divendres 31
18:30 h.
Crida, tu que pots.

Un recull de dotze contes sobre temes socials i personals com la guerra civil, la salut mental, la violència masclista i institucional, i l'accés a l'habitatge. Escrit per Maria Peña Torrent.







Hores del conte (Octubre)

0

3 d'octubre
18:00 h.


El divendres 3 d'octubre Kids & Us de Calella ens oferirà un conte en anglès per a infants d'entre 1 a 3 anys.


Cal inscripció prèvia, i podeu fer servir aquest formulari per fer la inscripció.


8 d'octubre 

18:00 h.

Els racons del bosc

Diuen que en un racó del bosc hi ha una casa negra on viuen un gat i una bruixa sempre vestida de negre. Diuen que en aquella casa són negres els sofàs, les cassoles, el llit i les rajoles. Diuen que, en un altre racó del bosc, en un caseta malgirbada, algú transforma els malsons en xocolata. Diuen i diuen que al bosc hi ha molts racons (i molt misteriosos).

A càrrec de Sandra Rossi



22 d'octubre
18:00 h.
Contes que bateguen


Heu sentit mai el batec del vostre cor? Heu sentit mai com s'emociona? Aquestes històries tenen un fil conductor molt clar: el cor. Hi ha cors de moltes menes, i tots, tots... tots bateguen per emocionar-se.

A càrrec de Mireia Peña.





Club de Lectura Tardes de Tertúlia: La classe de grec

0

 


Dilluns 20 d'octubre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem La classe de grec, de Han Kang.

Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970), guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2024, va començar la seva carrera com a novel·lista en guanyar el concurs literari de primavera del diari Seül Shinmun en 1993. És autora de les novel·les La vegetariana, La classe de grec, Actes humans, Blanco i els Adéus impossibles, així com el poemari Vaig guardar el vespre en el calaix.

Fins el 2018 va treballar com a professora en el departament d'escriptura creativa de l'Institut de les Arts de Seül, i en l'actualitat es dedica per complet a l'escriptura. La seva obra ha estat publicada en més de trenta idiomes.

La classe de grec. Quan el professor li demana que llegeixi en veu alta, ella roman en silenci. Tenia l'esperança de recuperar la parla apuntant-se a classes de grec antic, però continua sense poder articular paraula. A cada lliçó el professor sent una intriga renovada per aquesta dona silenciosa. A ell també el sufoca ola seva pròpia degradació, ja que aviat esdevindrà cec del tot.

Lentament, les dues ànimes dels dos protagonistes s'acosten fins que els seus dolors es toquen. Amb el seu estil tant oníric com mesurat, amb una narrativa marcada per l'al·legoria, Han Kang explica una història sobre la intimitat i els vincles humans.

Una novel·la amb un ritme més aviat assossegat i que avança molt paulatinament (no en va, va trigar uns deu anys en completar-se.) Aquesta lentitud, que cada cop s'accentua més, ajuda a l'autora a expressar la solitud que patim els éssers humans quan no som capaços de connectar amb els altres. Ho fa a partir de dos personatges fràgils i que passen desapercebuts. Tots dos es veuen cada cop més aïllats en una societat que els és agressiva d'una forma cada vegada més subtil i d'altres més evident.

     Carles Bueno Llasat, Núvol


No vull que el català acabi desapareixent com el grec clàssic de la novel·la

                                                               Han Kang, Ara Llegim

Altres webs d'interès:

Kang Han al catàleg de Bibliteques