Al setembre s'acaba l'estiu i comença nou curs, i a Calella tenim dues festes importants que modificaran els dies oberts de la biblioteca. Primer, la setmana de l'11 de setembre la biblioteca tancarà dijous 11 i divendres 12. La setmana del 22 serà la Festa de la Minerva, Festa Major de Calella, i la biblioteca estarà tancada els dies 22 i 23.
A més d'això, us recordem que l'últim dissabte de setembre, el dia 27, la biblioteca fa el canvi a horari d'hivern i ja obrirem els dissabtes de 10:00 a 13:30 h. fins a l'estiu següent, .
Dilluns 6 d'octubre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Comentarem Casa de trobades, de Martin Amis.
Martin Amis (1949-2023) va ser un famós novel·lista, assagista i crític britànic, considerat per The Times com un dels 50 escriptors britànics més importants des de 1945. Fills del també escriptor Kingsley Amis, Martin Amis s'ha especialitzat en retratar les absurditats i extrems de la vida moderna dins de múltiples gèneres, des de la novel·la autobiogràfica (El llibre de Rachel) a la comèdia negra (London Fields).
A més de novel·la, Amis també ha publicat obres de no ficció, incloent-hi múltiples col·leccions de textos periodístics i literaris, estudis sobre l'estalinisme (Koba el terrible), i fins i tot un llibre sobre les màquines recreatives dels anys 80 (Invasion of the Space Invaders). L'autoritarisme i la tirania han estat temes comuns en la seva obra, i són especialment presents en la novel·la escollida per aquest mes.
Casa de trobades (House of meetings) és una novel·la de Martin Amis publicada el 2006. Amis la va escriure mentre vivia a l'Uruguai (país d'on era la família de la seva dona, l'escriptora Isabel Fonseca) i és la seva segona obra centrada en l'estalinisme, després de la seva obra d'assaig Koba el terrible.
En Casa de Trobades, Amis ens mostra un dels episodis més foscos de la història moderna a través de les memòries d'un supervivent del gulag siberià. Aquestes memòries es centren especialment en el seu germà Lev, un poeta sensible i pacifista que també serà enviat al mateix gulag, i el seu desafortunat triangle amorós amb Zoia, una noia jueva que tots dos estimen. La "Casa de trobades" del títol fa referència a la cabana de visites conjugals entre els barracons del gulag, un llocs al voltant del qual giren les memòries del germà, i la gelosia, la violència, la brutalitat, i el perdó.
Selecció de webs:
de Marie France Lemonche
18:00 hores
Gràcies als petits i grans animalons que viuen en els contes, els infants s'aproparan a noves i divertides històries mentre que la biblioteca s'omple de contes i cançonetes.
Activitat recomanada per infants de 4 o més anys.
Hora del conte a càrrec de Mercè Martínez.
Aquest mes tenim el següent material com a fons exposat.
Biografies (planta baixa)
Dels Borgia a Picasso, passant per una novetat sobre Irène Némirovsky.
Canvi climàtic i ecologia (1ª planta)
Del 4 al 24 de setembre
Descobreix una col·lecció única de jocs infantils elaborats artesanalment, pensats per estimular la creativitat, la imaginació i l'aprenentatge dels més petits. Cada peça, feta amb cura i materials naturals, combina educació i diversió, convidant a explorar, experimentar i créixer a través del joc.
Exposició elaborada per Calella Artesana
Dilluns 15 de setembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Fortuna, de Hernán Díaz.
Hernán Díaz, escriptor i editor, va néixer el 1973 a Buenos Aires. Va créixer a Suècia i després va estuadiar a Londres. Actuament viu a Brooklyn, Nova York. Ha escrit, Borges, between history and eternity, i és l'editor de la Revista Hispánica Moderna i el director adjunt de l'Institut Hispànic de la Universitat de Columbia. Ha publicat en capçaleres com Cabinet, The New York Times, The Kenyon Review, Playboy, Granta i The Paris Review. La seva primera novel·la, A l'horitzó, ha estat traduïda a dotze llengües i va guanyar el Premi Internacional William Saroyan, a més de ser finalista dels premis Pulitzer i PEN/Faulkner. Fortuna ha estat un dels cinc millors llibres del 2022 segons The New York Times.
Fortuna. A la Nova York de principis del segles XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask, el magnat llegendari de Wall Street i la filla brillant d'uns aristòcrates excèntric. Però aquesta fortuna i influència estan envoltades de rumors sobre l'origen d'aquesta riquesa i de la seva relació personal. Fortuna ens parla de capitalisme, classes socials, de cobdícia, i de la història al voltant del crash del 29. La novel·la ens mostra com el poder manipula i refà els fets.
Fortuna és una novel·la d' Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials, el capitalisme i la recerca de la veritat.
Salvador Rich, Llegir.cat
Dilluns 1 de setembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Comentarem Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és un escriptor i pintor valencià que es dedica professionalment a l'ensenyament de les belles arts. La seva primera obra, Espiral, és un recull de relats i microrrelats publicada l'any 1998. L'any 2010 publica quatre novel·les: Verso, L'home manuscrit, La cinquena planta i Ignot. El 2024 publica la seva cinquena novel·la Cavall, atleta, ocell, guanyadora del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any.
Cavall, atleta, ocell. En aquesta novel·la Baixauli s'apropa a la fractura generacional entre un pare i un fill que se submergeix en l'apatia al entrar en l'adolescència. L'Alapont, fuster de professió, veu com el seu fill, Aristides, es per en el moment d'ebullició que és l'adolescència, en un caso on trobar sentit es converteix en essencial.
Com en totes les altres novel·les de Baixauli, l'estètica visual i els jocs metaliteraris i referencials són comuns. En aquest cas, el medi artístic triat és el cinema, que és també la vocació del fill rebel i, segons percep el seu pare, descarrilat.
Selecció de webs:
Manuel Baixauli a les Biblioteques
Manuel Baixauli a la Viquipèdia:
‘Cavall, atleta, ocell,” a Ara.cat
