Presentacions de llibre (gener 2026)

Una història que contar
Ikram Zaytouni

Divendres 16 de gener
18:30 hores

Aquest llibre, basat en la vida de l'autora, representa una conversa entorn la identitat, migració, els xocs culturals, l'educació, espiritualitat, salut mental i les històries que transformen.

Implacable
Carla Benito Egea

Dissabte 31 de gener
12:00 hores

Implacable és un viatge cap endins, escrit des de l'honestedat. Parla de l'amor, ansietat, la pèrdua, la família, la culpa i la curació. Aquest llibre és per aquells que es creuen trencats, per a qui sent massa, per aquells que lluiten sense que ho notin els demés.

Llegeix-ne més

Horari especial de Nadal

 

Llegeix-ne més

Hores del conte (gener 2026)

Comencem aquest 2026 amb dues Hores del Conte per als més petits, recomanades ambdues per a infants entre 1 i 3 anys, i una Hora del Conte especial al Campament Reial.

El tió dormilega, a càrrec de Piruleta Contes
Divendres 2 a les 18:00 hores.

Aquesta activitat es farà al Campament Reial, al Parc Dalmau de Calella.

L'avellana, amb Silvia Serra
Dimecres 7 a les 18:00 hores.

Adaptació del conte L'avellana d'Éric Battut.

El petit ratolí vol trencar una avellana que ha trobat, però no té prou força.

Aleshores demana ajuda a la tortuga, al conill, a la zebra, al lleó i a l'elefant.

Quan aconsegueix trencar l'avellana, s'emporten una petita gran sorpresa!

Bosquim Boscam, amb Marta Catalan
Dimecres 21 a les 18:00 hores.

L'acordió ens donarà la benvinguda i saludarem al cargolet amb ell recorrerem aventures musicals on nosaltres serem els protagonistes.

Llegeix-ne més

Tardes de Tertúlia: Germà

 

    Dilluns 19 de gener a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Germà, de David Chariandy.

Germà, David Chariandy

L’altra Editorial

Traductor: Marc Rubió

Pàgines: 184

Any: 2019

    David Chariandy David Chariandy va néixer a Toronto i viu i dóna classes a Vancouver. La seva primera novel·la, Soucouyant, va rebre crítiques esplèndides i nominacions a diversos premis literaris, alguns de molt prestigiosos. Germà és la seva segona novel·la.

 

    Marc Rubió (Barcelona, 1968) viu a Sabadell i és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a corrector per a diverses editorials i a la secció de català d’El Periódico fins que va decidir dedicar-se exclusivament a la traducció de l’anglès de novel·les i assajos. Entre d’altres, ha girat al català obres d’autors com Paul Auster, George Orwell, John le Carré, Salman Rushdie, Maggie O’Farrell, Nickolas Butler, Brit Bennett i Rebecca Makkai.

 

Germà

    Estiu de 1991, en plena onada de calor. El Park és un complex d’edificis baixos, cases adossades i blocs de pisos de formigó on viuen milers de persones que lluiten per trobar feina, cuidar-se els uns als altres i qui dia passa any empeny. Com molts dels seus veïns, el Michael i el Francis són fills d’immigrants: el pare va desaparèixer i la mare va venir de Trinitat amb el somni de convertir-se en infermera i, en canvi combina tres feines, viatja en autobusos durant hores i torna a casa tan esgotada que de vegades no pot ni dormir. Mentre ella lluita per tirar endavant, els seus fills Michael i Francis aprenen els codis per sobreviure al Park. 

    La història salta entre els anys noranta, l’adolescència dels nois, i el present, en què tot és més fosc i més trist. Chariandy revela un món de violència i esperances frustrades en què els lligams familiars, delicats i indestructibles, són imprescindibles per a la supervivència. Quan al Park augmenten la violència i la presència policial, la sensació de fatalitat s’imposa i el lector sent bategar a la boca de l’estómac la precipitació de la tragèdia. Germà és una novel·la poderosa i intensa, desoladora, plena de vida, que explora la lleialtat i la força de l’amor fraternal, la fragilitat de l’existència, la raça i la identitat i la violència dels prejudicis i del poder.

Llegeix-ne més

Exposició fotogràfica: Gent del poble

Del 13 de desembre al 24 de gener, la biblioteca exposarà un treball fotogràfic de J. M. Colomer Mir , amb la col·laboració de Foto-Film Calella.

Llegeix-ne més

Llibre Obert: Les cendres a la piscina

 

Dilluns 12 de gener, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les cendres a la piscina, de Laura Gost.

Laura Gost (1993) és una escriptora mallorquina nascuda a sa Pobla. Ha guanyat diversos premis, incloent-hi el premi Art Jove de Literatura (2016) i el Goya com a guionista per al millor curtmetratge d'animació (2018). La seva primera novel·la va ser La cosina gran, i la seva última, Les cendres a la piscina, va guanyar el Premi Proa de Novel·la 2023 i el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada del 2024.

Les cendres a la piscina és un llibre amb evidents tocs autobiogràfics, una exploració de l'ascens i caiguda d'una família mallorquina, centrant-se especialment en la figura del patriarca de la família, Sebastià, inspirat en l'avi patern de l'autora.

La novel·la mostra els canvis extrems i accelerats que va viure Mallorca i els seus habitants, seguint en Sebastià i la seva família, des d'uns orígens rurals fins a l'actual explosió turística de la illa. L'ambició, la imatge d'un mateix i els canvis d'estatus esdevenen protagonistes d'aquesta narració on els aspectes més crus es compensen amb moments de dolçor i d'una fina ironia present de principi a fi.

Selecció de webs:

Laura Gost al catàleg de la XBM

Crítica literària del llibre a El Núvol

Entrevista amb Laura Gost a El Nacional

Llegeix-ne més

Tardes de Tertúlia: El festí de Babette

 

Dilluns 15 de desembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem El festí de Babette, de Isak Dinesen.

Isak Dinesen (1885-1962) és el pseudònim de l'escriptora danesa Karen Blixen. Van néixer en una família aristocràtica, i es casà amb un cosí llunyà, el baró Bixen-Finecke, amb qui va marxar a viure a Kènia el 1914. Allà ella continuà regentant el negoci fins i tot després del trencament del matrimoni el 1925, però el 1931 es va veure forçada a vendre la plantació i va tornar al seu país natal. A Dinamarca, va començar a escriure contes sota el pseudònim d'Isak Dinesen, així com les memòries de la seva estada a Kènia, que serien recollides en la seva obra més coneguda: Lluny de l'Àfrica (1937). Va néixer així l'enigmàtica Isak Dinesen, una narradora de qui Hemingway va dir que es mereixia el Nobel més que no pas ell.

El Festí de Babette (1950): en un poblet de pescador de de noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món. Un dia, poc després de la mort del seu pastor i guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en la que un amic de la família els demana que acullin la jove francesa Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de casa, incloent-hi cuinar.

Isak Dinesen al catàleg de la XBM

Llegeix-ne més

Llibre Obert: El passat

Dilluns 1 de desembre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà El passat, de Tessa Hadley.

Tessa Hadley (1956) és una autora britànica que va publicar la seva primera novel·la al 2002, amb 46 anys. Actualment és professora d'escriptura creativa a la universitat de Bath Spa, i la seva carrera acadèmica i docent es centra en els escriptors Henry James i Jane Austen.

Ha publica nou novel·les, quatre col·leccions de relats curts per adults i, juntament amb el seu marit (Eric Hadley), dues per infants. Les seves novel·les són d'estil realista, habitualment ambientades en la Gran Bretanya moderna, i amb protagonistes generalment femenins i de mitjana edat. El realisme psicològic i sociològic, amb gran atenció a les relacions familiars i interpersonals més properes, són una constant en l'obra de Hadley.

El passat és la sisena novel·la de Tessa Hadley. En aquesta, quadre germans de mitjana edat (Alice, Harriet, Fran i Roland) tornen a la casa d'estiu dels seus avis, ara amb els fills i parelles (d'antigues i de noves) per passar-hi tres llargues setmanes on els records del passat, de la mara que ja no hi és, i de la infantesa ressorgeixen.

La novel·la dóna veu i mostra el punt de vista dels quatre protagonistes, a més de fer un salt al passat, trenta-cinc anys abans, quan a casa encara hi vivien tots ells. Aquestes dues èpoques s'entrellacen, mostrant la complexa psicologia dels personatges i les seves dificultats, jerarquies, i tensions.

Selecció de webs:

Tessa Hadley al catàleg de la XBM

"El passat, refugi i trampa" (crítica literària, al Núvol.cat)

Entrevista a Tessa Hadley (El temps)

Llegeix-ne més

Tardes de Tertúlia: Diré que m'ho he inventat

 

Dilluns 17 de novembre a les 18:30h., trobada del Club de Lectura Tardes de Tertúlia. Comentarem Diré que m'ho he inventat, de Marta Marín-Dòmine.

Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora catalana i canadenca, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà, on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. La seva investigació i creació literària i audiovisual giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l'oblit. 

Diré que m'ho he inventat, premi BBVA Sant Joan "per la manera brillant i punyent de tractar les relacions mare-filla, defugint els tòpics".

Llegeix-ne més

Llibre Obert: Les lleialtats

 

Dilluns 3 d'octubre, a les 18:30 hores, trobada del Club de Lectura Llibre Obert. Es comentarà Les lleialtats, de Delphine de Vigan.

Delphine de Vigan (1966) és una important novel·lista, actriu i també directora francesa. La novel·la que la va fer famosa va ser No i jo (No et moi), publicada el 2007, que va guanyar el Prix des libraires i el Rotary International Prize, i més tard va ser adaptada al cinema.

Un tema constant a la seva obra és l'experiència vital dels infants, especialment el dolor que els adults poden infligir a aquests.

Les lleialtats (2018) segueix els llaços invisibles que uneixen diversos personatges, les lleialtats que, tant en el seu costat més positiu com el més destructiu, guien el comportament de les persones. Els dos protagonistes principals són en Théo i en Mathys, dos adolescents de famílies desestructurades que troben un consol autodestructiu al seus problemes en l'alcohol. Mentrestant, l'Hélène, professora d'ambdós, i també amb un passat fosc i abusiu, percep la situació dels joves i intenta ajudar-los.

Selecció de webs:

Delphine de Vigan al catàleg de la XBM

Crítica de Les Lleialtats (diari Ara)

Entrevista a Delphine de Vigan (El Español)

Llegeix-ne més