#SantJordiconfinat Montserrat Esteban ens recomana

Posted on 23.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Montserrat Esteban ens recomana:
📖 El metge d'Atenes
✍️ Maria Teresa Pous Mas

"Jo sentia més admiració pels mestres del gimnàs que pels metges. Havia vist com curaven fractures i luxacions. I m'adonava que sabien més coses de la salut que de les malalties. Això m'atreia. Més endavant, vaig veure que dedicar-se a potenciar la salut era tan o més important que lliurar-se a curar les malalties. Aquesta certesa me la van oferir aquests mestres. Els sentia explicar que l'exercici físic enforteix el cos, dóna vigor a l'ànima i ajuda a allunyar tota mena de malalties. M'agradava exercitar-me sota el seu guiatge i alimentava la idea de ser un mestre com ells. Com que el més probable, però, era que arribés a ser metge, vaig voler esbrinar si en el meu aprenentatge hi hauria més dies feixucs que plaents. Vaig decidir observar la feina i el dia a dia d'algun metge conegut del pare. També anava als santuaris d'Asclepi per veure les actuacions dels metges i, a casa, passava estones a prop dels esclaus malalts. Que n'era d'ignorant! Em feia preguntes mal formulades que no em duien enlloc. Tanmateix, aquelles pèssimes observacions van donar bons fruits. A poc a poc, la idea de ser metge em va anar seduint."

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Envia-ho al Facebook de la Biblioteca o al correu: b.calella.csp@diba.cat i ho publicarem. Quan tornem a obrir, celebrarem un Sant Jordi ben especial, amb una lectura pública de les vostres propostes. Ah! els més petits podeu enviar un dibuix del vostre conte preferit i premiarem els millors. Poseu títol, nom i edat. Animeu-vos a participar!

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Anna Rosich ens recomana

Posted on 23.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Anna Rosich ens recomana:
📖 Persecució
✍️ Toni Sala

A Blanes no hi havia tants turistes. Ho veia pel color de les pells. A l'estiu mig país treballava pels que s'estaven torrant a les platges. Hostessa, recepcionista i, a estones lliures, pilot propagandista sobre les platges o escampadora de cendres. Tota la vida servint els altres i encara em quedaven ganes d'ajudar. Estava feta una bleda. Però els diners no compensaven, mirar-se el món a una certa distància, des de les altures, ser jo mateixa, ser jo amb mi mateixa, això sí que valia la pena. Pescar des d'allà, com des d'una barca, passar la xarxa.

Després de Blanes venia el delta de la Tordera amb els camps d'horta i començava la platja més llarga de totes, fins a Barcelona, com una llança de sorra, amb les aglomeracions de banyistes quan m'acostava als pobles, les platges de Malgrat, de Pineda, Calella, la costa sempre igual, les vies de tren que delimitaven la sorra, els turons que havien fet un pas enrere, tan pròxims, i les barques aparcades a la sorra. Les gandules i els para-sols tenien una regularitat, igual que els xiringuitos. L'últim rebrot de roques era a Sant Pol. Allà la carretera nacional s'afegia a les vies de tren arran de la línia sinuosa de sorra, cada vegada més plena de gent. Si aquelles pells s'haguessin posat a cridar, les hauria sentit des del cel. Les hauria pogut espantar com gavines, s'haurien posat a volar de la sorra a la mar.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Núria Martí ens recomana:

Posted on 23.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Núria Martí Constans ens recomana:
📖 Lena
✍️ Jordi Coca

“Però, quan abans de tornar a pujar al cotxe em feia un petó lleu als llavis, quan posava l’intermitent, quan engegava la ràdio, quan em mirava amb un somriure franc, se’m feia difícil creure que hi hagués cap predeterminació concreta. Potser tot era més espontani del que jo pensava, potser finalment era l’atzar que jugava amb nosaltres, potser aquell comportament de la Lena era la seva manera d’encarar les coses, potser era justament el contrari i no organitzava res, no planificava, no controlava. Potser deixava que les coses esdevinguessin amb naturalitat.

Vam conduir una hora més i, en arribar a Oskarshamn, vam anar a un hotel del centre. L’habitació era espaiosa, ben decorada, i en quedar-nos sols, la Lena em va besar intensament.

—Et desitjo –em va dir.

—És aquesta la sorpresa?

—...però ara –va fer– vull que mengem una mica i que passegem.

Vam baixar de seguida i al bar ens vam asseure a menjar un plat d’amanida i una safata d’embotits i formatges.

—No tot és perfecte en aquest país –em va dir la Lena–. Aquí, per exemple, es va construir la primera central nuclear de Suècia.”

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Cárabo centro de psicología ens recomana

Posted on 22.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Cárabo centro de psicología ens recomana:
📖 La familia Dragón y la Montaña de las Emociones
✍️ Inmaculada Montoya Castilla i Silvia Postigo Zegarra

Mentre els dracs Ari i Kai sobrevolaven el bosc, la seva mare, Zuri, es va acostar a Ares, que plorava desconsoladament, i el va abraçar. Quan Ares es va tranquil·litzar, la seva mare li va preguntar:

-Com et sents, Ares?

-Com si tingués un petit llac dins ... Tinc moltes llàgrimes -va contestar Ares.

-Vaja, sembla que estàs trist. És perquè s'ha perdut la motxilla? -va preguntar la seva mare.

-Sí -va contestar Ares entre sanglots-. Hi havia ficat la meva joguina favorita i ara l'he perduda.

-Mmm ... Entenc que t'hagis posat trist ... I què vols fer amb aquesta tristesa? Què fem amb aquest petit llac que t'inunda per dins? -li va dir la seva mamà, tocant-li amb suavitat el cor.

Ares no va saber què dir.

-Què tal si ens asseiem aquí una estoneta i deixem que surtin les llàgrimes? Així el petit llac s'anirà fent cada vegada més petit i poc a poc et sentiràs millor.

I això va ser el que van fer. Zuri va abraçar a Ares i poc a poc les llàgrimes es van anar assecant.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Montse Ten ens recomana

Posted on 21.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Montse Ten ens recomana:
📖 Pinyols d'aubercoc
✍️ Emili Manzano

COM VOL D’ESTORNELLS

Amic lector, ara potser voldries que per començar et digués quatre coses sobre aquest meu paisatge, i creu-me que voldria manllevar una prosa neta, endreçada i austera, una prosa planejadora , per dur-te volant damunt dels camps i teulades.

Planejaríem plegats damunt la senzilla disposició d’aquest poble. Et mostraria la plaça de l’església, el seu campanar neogòtic i el jardí de la rectoria, on hi ha una fonteta de pedra coronada per una Marededéueta de Lluc, un safareiget amb plantes d’aigua i peixos vermells i un balancí on beca, després de dinar el senyor rector. Et mostraria la vaqueria de Son Xivat i el molí de Can Branca, i durant uns segons les nostres siluetes voladores es reproduirien damunt l’aigua tèrbola del safareig de Son Vinagre. I veuries també les guardes d’ovelles que pasturen abans de tornar als sestadors i els corrals estibats d’indiots i gallines; els horts que esclaten de tendres verdors en arribar la verdura primerenca i s’encenen de roigs, vermells i morats. I els jardins on floreixen els bellveures de primavera, les margalideres, els lliris, les mates de ruda i les aufabagueres perfumades.

Veuríem l’amo en Biel de Son Montis que va al cafè en bicicleta i la madona de Can Bosses que grena la carrera; la polseguera que aixeca la camioneta que reparteix els sifons i aquell homo que no xerra mai amb ningú i que s’ha assegut damunt un paretó i mira l’infinit davant seu...

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Joan Ferrer ens recomana

Posted on 20.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Joan Ferrer ens recomana:
📖 Camins de boira
✍️ Jaume Martín i Burgos

Llegeix cada dia el diari, cerca treball a la secció d’ofertes. Pàgines plenes de lletra però buides de feines. I ell en necessita una, de feina, urgentment. Tanmateix el que es demana no és precisament un dinosaure. Qui necessita un dinosaure?

Renunciar... tornar al museu... sotmetre’s... Va a fons el coratge, però no s’enfondirà: la mateixa música que el va redimir del museu li retrà la força. I el dinosaure, deslliurat de nits, n’abastarà la serenitat.

Es dirigeix a una vall oblidada, atret per la música que només ell pot oir. No vol tornar al museu, llavor de solitud. Fora ha viscut moments inoblidables el record dels quals el reconfortarà per sempre més. No hi fa res que la felicitat no sempre hagi comptat amb ell. Al museu els nens el miraven avorrits, indiferents o entremaliats; fora han jugat plegats; dins, hi vivia protegit però sol; fora ha estat agredit, però de vegades també estimat. No, no hi tornarà pas al museu...

Esperarà, alimentat pel sol, el moment en què el seu cos gegantí esdevindrà, per voluntat còsmica, pols infinita. Per la transformació i sense deixar d’ésser dinosaure, podrà penetrar, ser-hi, arreu de la matèria; serà rodamon de l’univers, hi serà en torres i pous, en coves i campanes, en cels i estimballs, en màgies i misteris; hi serà en l’aire del millor cant, en l’espai de totes les danses...

Però abans, en una pedra esmolada per aigües mil·lenàries, deixarà, en una petjada, el testimoni de la seva voluntat de viure la pròpia vida, breu, de dinosaure.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Marta Feliu ens recomana

Posted on 19.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Marta Feliu ens recomana:
📖 Els àngels ens miren
✍️ Marc Pastor

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat Mariela Russo ens recomana:

Posted on 18.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat Mariela Russo ens recomana:
📖 Juan Salvador Gaviota
✍️ Richard Bach

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

#SantJordiconfinat LLETRAFERIDA ens recomana

Posted on 17.4.20 by Can Salvador de la Plaça

#SantJordiconfinat LLETRAFERIDA ens recomana:
📖 El conte número tretze
✍️ Diane Setterfield

Quan vaig acabar de transcriure la història de la Isabelle i en Charlie era tard. El cel era fosc i la casa s`havia adormit. M’havia passat la tarda, el vespre i part de la nit inclinada sobre l’escriptori, amb la història ressonant sola a les meves orelles i el llapis rascant una línea darrera una altre, obeint el seu dictat. Les meves planes eren ven atapeïdes de lletra: les paraules de la senyoreta Winter. De tant en tant, la meva mà s`havia mogut cap a l’esquerra per gargotejar alguna nota sobre el marge esquerra sobre el seu to de veu o algun gest que semblava formar part de la narració.

Ara allunyava el darrer full, deixava el llapis i m’estirava, fent petar els dits adolorits. Feia hores que la veu de la senyoreta Winter havia estat conjurant un altre món, despertant els morts per a mi, i jo no havia vist res més que la funció de titelles que les seves paraules havien creat davant els meus ulls.

Però mentre encara sentia la seva veu dins del meu cap, la seva imatge persistia i vaig recordar el gat gris que havia aparegut, com per art de màgia, damunt la seva falda. Havia segut en silenci sota la mà que l’acaronava, mirant-me fixament amb els ulls grocs i rodons. Si havia vist els meus fantasmes, si havia vist els meus secrets, no havien semblat pertorbar-lo gents; s’havia limitat a mirar-me amb indiferència.

−¿Com es diu? −havia preguntat jo.

−ombra −havia contestat ella, mig absent.

Per fi al llit, vaig apagar el llum i vaig tancar els ulls. Encara notava el punt del dit on el llapis s’havia excavat una ranura sobre la meva pell. A la espatlla esquerra, un nus de tant d’escriure encara no estava preparat per desfer-se. Malgrat ser fosc i malgrat tenir els ulls tancats, només podia veure un full de paer, línies escrites amb la meva lletra i uns grans marges. Em va cridar l’atenció el marge dret. Sense notes, net, d’un blanc lluent que em picaven els ulls. Era la columna que reservava als meus propis comentaris, notes i preguntes.

En la foscor, els meus dits es van tancar al voltant d’un llapis fantasma i es van agitar amb resposta a les preguntes que penetraven la meva somnolència. Vaig pensar en el tatuatge que en Charlie duia al cos, el nom de la seva germana gravat contra l’os de la canyella. ¿Quan de temps li devia haver durat aquella inscripció? ¿Es podia refer un os viu? ¿O potser havia dut la inscripció fins el dia de la seva mort? ¿Es devia revelar el nom d’Isabelle en la foscor del seu taüt, sota terra, mentre la carn es podria desenganxant-se de l’os? Ronald March, el marit mort, tan aviat oblidat...Isabelle i Charlie, Charlie i Isabelle. Qui era el pare dels bessons? I darrera els meus pensaments, s’alçava la cicatriu del palmell de la senyoreta Winter. La lletra P de pregunta, gravada en carn humana.

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.

Llegeix-ne més

Sant Jordi confinat

Posted on 11.4.20 by Can Salvador de la Plaça

Sant Jordi confinat s'avorreix molt... Regala-li una lectura!

Il·lustració: Montse Morales Hermoso

#SantJordiconfinat

Fem-li arribar un fragment del llibre que més t’agradi indicant el títol i l’autor. Posa el teu nom (o nick inventat). Extensió recomanada: 20 línies aproximadament.