Conferència “Ulysses, Joyce i Dublin”

0


Conferència “Ulysses, Joyce i Dublin”, a càrrec de Joaquim Mallafrè, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Vicepresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Considerat un dels millors traductors de Joyce al català , Creu de Sant Jordi per la seva labor pedagògica i traductora.
En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme: "Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". http://www.firadecalella.cat/

Organitza: Llibreria La Llopa i Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Dimecres, 14 de setembre del 2016, a les 19h.



El camí Real de França passa per Calella

0


Francesc Costa Oller acaba de publicar El camí Real de França un recull de relats de diversos viatgers al seu pas pel Camí Ral i com són acollits a les viles i hostals que voregen el camí.

Però quina opinió despertava en els viatgers de l’època el seu pas per Calella?

“Vila sota roques i obrint la plana que duu a la Tordera. Cuelbis diu que Calella es buen pueblo (1600). Per Borsano: “Este lugar es grande de mucho comercio. A la orilla de la mar, donde son las barracas de los pescadores, tiene una torre muy buena con su artilleria” (1685). Però és el segle divuit quan tot es fa més gran amb l’empenta dels negocis, i els viatgers fan notar que Calella no és poca cosa. Ponz diu que la vila: es de las mejores de toda esta costa, con bastante propiedad en calles y caserío” (1767).

Per Young és un poble: ple d’indústria (1787). Maldà diu que: “ la gent són la més mariners y pescadors (1790). Zamora escriu que: “es el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje , por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios, limpieza y aseo de las casa y calles (1790). Bourgoing fa notar que: “ es treballa bé el cotó, la seda i les puntes” (1793). Per Beramendi: “es el major pueblo de toda la costa, y sus habitadores muy industriosos y comerciantes” (1793).

El segle dinou continuen els elogis. Laborde parla de les: “fábricas de aguardiente, de áncoras y astillero, y las mugeres y ninos hacen encaxes y redes de pescar” (c1800). I Boada detalla que: “tiene varias fábricas de medias de algodón de punto de telar” (1802). Cuynat parla de: “la petita vila de Calella en un lloc ben construït i molt bonic i té 2.400 habitants. S’hi fan blondes i encaixos”. (1824)Bourgoing parla d’una vila: “de renom per les seves aigües minerals, situada al costat del mar i sota un rocar elevat. És un bonic llogaret voltat de llimoners i adornat de cases a la italiana” (1833).

Un segle de progrés: “Calella es hoy una población moderna, no conservando apenas restos de sus primitives pobladores; su población pasa de 3.000 habitantes; la circundan belles colines cubiertas de Huertas y viñedos, y sus calles son limpias, rectes, espaciosas, y llenas de construcciones modernes, contándose muchos edificios de verdadera magnificiencia. Por su posición topogràfica y la poesia de sus contornos, así como por la bondad y caràcter apacible de sus moradores, á ella acuden durante el verano muchas famílies de Barcelona, Gerona y de diferentes ciudades de Cataluña, a tomar baños de mar y á respirar las frescas brisas marinas” (1880).

Bibliografia consultada:
Costa Oller, Francesc. El Camí Real de França. I. Història. Col·lecció: Per camins històrics. Mataró, 2016


Activitats setembre 2016

0


Exposició: “Geografia de la Rumba catalana
Fins el 7 de setembre. Producció: Grup Enderrock i Forcat (Foment de la rumba catalana). Organitza: Biblioteques del Maresme.

Exposició: ”Caterina Albert/Víctor Català”.
Del 9 al 22 de setembre. Exposició creada per la Institució de les Lletres Catalanes.




Dilluns 5, a les 19h trobada del Club de Lectura Llibre Obert, amb el llibre Primavera, estiu, etcètera. de Marta Rojals. Coordina: Lluís Barri.

Dimecres 14, a les 19h. Conferència Ulysses, Joyce i Dublin”, a càrrec de Joaquim Mallafrè, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Vicepresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme: "Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". Organitza: Llibreria La Llopa i la biblioteca.

Dijous 15, a les 18h sessió del Club de Lectura sènior Tardes de tertúlia, amb el llibre Desig de xocolata de Care Santos.  Coordina: Quima Martínez. Organitzen:  Ajuntament de Calella i la biblioteca.

Divendres 16, a les 22h. “Nits de Seherezade” contes, música i dansa de les Mil i una nits. A càrrec de l’Associació Orientalium (danses) i Xavi Muñoz (contes i música persa).

Dilluns 19, a les 19h. Trobada lectora dedicada a l’esport, on es comentarà el llibre: Córrer sense por de Giuseppe Cataozzella. Organitza l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Calella. Coordina: Lluís Barri.

Dimarts 20, a les 19h. Conferència Praga”, a càrrec de Mònica Zgustova, traductora, escriptora i periodista. En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme: "Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". Organitza: Llibreria La Llopa i la biblioteca.


Dimecres 28, a les 19h. Presentació del llibre: La ràbia de Lolita Bosch, editorial Amsterdam. Un llibre impactant sobre el bullying, amb referències autobiogràfiques. Organitzen: Llibreria La Llopa i la biblioteca.


Dijous 29, a les 18h a  l’Ajuntament  Vell. Taller de memòria per a la gent gran. Organitza: Ajuntament de Calella. Coordina: Quima Martínez.

Contes per a la mainada

0



“Contes que fan bullir el calder de la iaia Maria” a càrrec d'Eva González.
Divendres 26 d'agost a les 19h. al pati de la Biblioteca Can Salvador.

La iaia Maria de Cal Campaner, feia servir aquest calder per fer una bona escudella, a la vora del foc, mentre a fora queia la neu a poc a poc…
Aquest era l’espai i el temps tradicionals on la iaia Maria cuinava i explicava rondalles.

Ara la Marieta , una pagesa dolça i divertida, farà que el calder torni a bullir explicant-vos un recull de rondalles de cultura popular i amb valors com: “sopa de pedres” i “el casament del poll i la puça”


Quartet Cubarsi - Recital per a 4 violins

0



PROGRAMA 
· Georg Philipp Telemann
Concert TWV 40:202
Concert TWV 40:201
Concert TWV 40:203 
Concert TWV 40:204

· Selecció de peces populars

INTÈRPRETS
Els germans Cubarsi van començar els seus estudis musicals amb el mètode Suzuki a Barcelona i van continuar a l’IEA Oriol Martorell. La Sara i en Samuel s’han graduat a Royal Academy of Music i Guildhall School of Music and Drama (Londres), respectivament, passant per la Purcell School of Music. La Matilda i  la Violeta han estudiat a St. Mary’s Music School (Edimburg) i continuen la  seva formació al Royal Conservatoire of Scotland.

Tots tenen el privilegi de tocar amb violins de David Bagué.  

Exposició: Geografia de la rumba catalana

0


 Amb imatges de Juan Miguel Morales i textos de Jordi Martí Fabra, la mostra Geografia de la rumba catalana és un itinerari possible a partir dels retrats de diversos artistes de la rumba catalana en els seus espais emblemàtics: Peret, Toni Valentí, Los Manolos, Tío Paló, Ai Ai Ai, Tekameli, Johnny Tarradellas i Chacho, entre altres, en espais significatius de Lleida, Perpinyà, Figueres, Mataró i els tres barris 'rumbers' de Barcelona: Gràcia, el Portal i Hostrafrancs. 

Aquesta exposició, produïda entre Enderrock i Forcat, es va poder veure per primera vegada el novembre passat al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, en el marc de la Diada de la Rumba. Romandrà a la planta baixa de la biblioteca fins el 7 de setembre.


Font text: Enderrock

Hora del conte “Les Bruixes de Xocolata"

0



Hora del conte per a la mainada “Les Bruixes de Xocolata”, a càrrec de mon Mas.
Divendres 12 d'agost a les 19h. al pati de la Biblioteca Can Salvador.

Ni barret punxegut i ni vestits esparracats, aquest conte és de bruixes de veritat.
No volen pel terrat ni fan pudor a socarrimat, són bruixes de debò amb sabates de taló.
En ratolí et poden convertir si t'arriben a descobrir.

Si una bruixota vols enxampar amb xocolata l'hauràs d'enganyar.




"L'art de triar carxofes" contes per a adults

0

Amb aquest espectacle de narració per a adults, amb objectes i un titella, Jordi Palet ens parla de la seva àvia, la padrina Marieta, a partir de les experiències i records viscuts al llarg d'una vida (gairebé centenària). Una vida que, com les carxofes, conté l'amargor i la dolcesa dins el cor. Un homenatge que s'estén a totes les nostres àvies i padrines. L'art de triar carxofes parla de temes com el pas del temps, del fet d'envellir dignament, dels records...