El camí Real de França passa per Calella

0


Francesc Costa Oller acaba de publicar El camí Real de França un recull de relats de diversos viatgers al seu pas pel Camí Ral i com són acollits a les viles i hostals que voregen el camí.

Però quina opinió despertava en els viatgers de l’època el seu pas per Calella?

“Vila sota roques i obrint la plana que duu a la Tordera. Cuelbis diu que Calella es buen pueblo (1600). Per Borsano: “Este lugar es grande de mucho comercio. A la orilla de la mar, donde son las barracas de los pescadores, tiene una torre muy buena con su artilleria” (1685). Però és el segle divuit quan tot es fa més gran amb l’empenta dels negocis, i els viatgers fan notar que Calella no és poca cosa. Ponz diu que la vila: es de las mejores de toda esta costa, con bastante propiedad en calles y caserío” (1767).

Per Young és un poble: ple d’indústria (1787). Maldà diu que: “ la gent són la més mariners y pescadors (1790). Zamora escriu que: “es el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje , por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios, limpieza y aseo de las casa y calles (1790). Bourgoing fa notar que: “ es treballa bé el cotó, la seda i les puntes” (1793). Per Beramendi: “es el major pueblo de toda la costa, y sus habitadores muy industriosos y comerciantes” (1793).

El segle dinou continuen els elogis. Laborde parla de les: “fábricas de aguardiente, de áncoras y astillero, y las mugeres y ninos hacen encaxes y redes de pescar” (c1800). I Boada detalla que: “tiene varias fábricas de medias de algodón de punto de telar” (1802). Cuynat parla de: “la petita vila de Calella en un lloc ben construït i molt bonic i té 2.400 habitants. S’hi fan blondes i encaixos”. (1824)Bourgoing parla d’una vila: “de renom per les seves aigües minerals, situada al costat del mar i sota un rocar elevat. És un bonic llogaret voltat de llimoners i adornat de cases a la italiana” (1833).

Un segle de progrés: “Calella es hoy una población moderna, no conservando apenas restos de sus primitives pobladores; su población pasa de 3.000 habitantes; la circundan belles colines cubiertas de Huertas y viñedos, y sus calles son limpias, rectes, espaciosas, y llenas de construcciones modernes, contándose muchos edificios de verdadera magnificiencia. Por su posición topogràfica y la poesia de sus contornos, así como por la bondad y caràcter apacible de sus moradores, á ella acuden durante el verano muchas famílies de Barcelona, Gerona y de diferentes ciudades de Cataluña, a tomar baños de mar y á respirar las frescas brisas marinas” (1880).

Bibliografia consultada:
Costa Oller, Francesc. El Camí Real de França. I. Història. Col·lecció: Per camins històrics. Mataró, 2016


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!