Avui que és
dia de regals, us volem compartir un regal que ens han fet: una poesia inèdita
de Laia Noguera.
Podeu
seguir-la al seu bloc
També trobareu obra seva, a la biblioteca
COM UN ARBRE
Perquè tot forma part de la vida
i no és necessari decidir.
Pots viure deixant que les coses
es facin, es manifestin.
Et pots desplegar en el paisatge,
el paisatge que ets tu,
que és un miratge de tu,
i no fa falta res més.
Perquè totes les coses són la mateixa:
els altres, el cos, les paraules,
les excuses, els problemes,
els misteris per resoldre,
els rius que passen
i no tornen.
Pots deixar de decidir
què és bo i què és dolent.
A poc a poc.
Cal fer-se a poc a poc.
Com un arbre.
