Biblioteca Can Salvador de la Plaça

Cormac McCarthy, James Ellroy, Bret Easton Ellis o Chuck Palahniuk són alguns dels noms més destacats de la literatura nord-americana dels darrers anys. Però n’hi ha més. L’escriptor, periodista i crític literari Rodrigo Fresán ens els presenta a la conferència Made in USA: narrativa contemporània dels Estats Units.

Rodrigo Fresán és un dels escriptors més representatius de la narrativa argentina actual, de llarga trajectòria fa anys que viu a Barcelona. Les seves darreres obres són Mantra, Los jardines de Kensington i El fondo del cielo. Dirigeix també la col·lecció de novel·la negra del segell Penguin Random House "Roja & Negra". Escriu regularment crítiques literàries en la revista Letras Libres. Són destacats els seus pròlegs a diverses obres d'autors dels Estats Units. Igualment els seus articles i cròniques són seguits per nombrosos lectors.

Divendres 26 de juny al pati de la biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella.

Llegeix-ne més

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta de l’arquitecte Francesc Sellés.

Una casa no és solament l’edifici, sinó també la gent que hi viu, i en l’article ens atansarem, a través de les cases, a algunes de les famílies calellenques del nostre passat recent. Tan recent que és encara present. Aquestes cases formen part de l’urbanisme actual de Calella. Hi passem per davant tot anant amunt i avall pels carrers com ho feien aquells qui, ara fa uns anys, hi vivien.

Francesc de Paula Sellés i Vilaró, nascut a Calella l’any 1860, va assolir el títol professional d’arquitectura a Madrid el 8 d’abril de 1893. Va treballar com a arquitecte titular de Santa Coloma de Gramenet fins l’any 1920 i la seva carrera es va desenvolupar fins al 1938.

El seu nét Joan Sellés Antonietti, que també va fer de l’arquitectura la seva professió, ens recorda les estades que la família feia durant l’estiu a la casa que tenia a Calella. L’edifici feia cantonada entre el carrer de Sant Josep i Església. I els baixos estaven ocupats, durant els seixanta, per la llibreria papereria Bazar la Ciudad de Calella, regentada per Pedro Gómez i Angelita.

A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc Sellés, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada. També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.

Els Filipinos

Carrer de Jovara, 166 / Anselm Clavé, 86. Calella

Casa modernista construïda a partir de l’any 1902 per encàrrec de Joan Soler Cendra (Amer, 1857 - Barcelona, 1939), comerciant dedicat al comerç i importació de sedes i altres teixits. El senyor Soler, empresari transoceànic de la època, residia a Manila (capital de Filipines, colònia espanyola fins el 1898) i viatjava per tot el món per tal de desenvolupar el seu negoci. Soler i família, estiuejaven a Calella i portaven amb ells el servei de la llar, que eren filipins, i d’aquí sorgeix el peculiar nom de “Els Filipinos” amb el que encara avui és conegut l’edifici.

La casa mostra alguna de les característiques més significatives del moviment modernista: formes corbes, volumetries complexes, gran riquesa decorativa (especialment vegetal i floral) aplicada a qualsevol element de l’edifici, com ara esgrafiats, forja, vitralls o ceràmica vidrada.

La façana principal es troba al carrer de Jovara i a l’extrem oposat del pati hi ha un petit pavelló d’estiu que dóna al carrer d’ Anselm Clavé.

La dedicació laboral de l’empresari Soler va tenir continuïtat en els seus fills, que van perpetua el negoci sota el nom de “Hijos de Juan Soler”.

Can Bartrina

Carrer de Bartrina, 20. Calella

Francesc d’Assís Bartrina i Roca va néixer al número 22 del carrer que avui duu el seu nom l’any 1870. L’eminent advocat i polític calellenc va comprar aquesta casa als anys vint com a regal de casament per a la seva filla Francisca. L’arquitecte Sellés va portar a terme la restauració de l’edifici, d’estil historicista, conservant només la façana i la torre de defensa de la casa pairal originària dels segles XIV - XV.

Can Farran

Carrer de Jovara, 117-119 / Batlle, 23-25. Calella.

Casal senyorial en cantonada, construït als voltants de 1910, al solar que havia ocupat l’antiga fàbrica de pastes Saula destruïda per un incendi l’any 1894.

Va ser comprada l’any 1927 per Josep Farran Serra i fins a la guerra civil se la coneixia com a Casal Pilar. L’arquitecte Sellés va rebre l’encàrrec d’obrir finestres per donar llum natural a l’escala d’accés als pisos superiors de l’habitatge, que era molt fosca.

De l’edifici podem destacar la torre de grans dimensions que la corona, acabada amb coberta a quatre aigües, i l’ampli pati que l’envolta.

Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs, al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.

Cercle Mercantil d’Igualada

Carrer del Clos, 19. Igualada

Obra construïda entre 1893 i 1899 com a seu del Círculo Mercantil, Industrial y Agrícola que va néixer arran d’una escissió del Casino de Recreo promogut per la família Godó. Al mateix solar s’hi havia aixecat antigament el Teatre Tívoli. L’edifici es caracteritza per la façana presidida per una galeria coberta on està situada la porta principal que condueix a un passeig arbrat i enjardinat. Els elements decoratius més destacables són els curiosos merlets en forma de corona, així com diversos elements ceràmics de reflexos metàl·lics i els esgrafiats dels timpans fortament influïts per l'estil modernista de l'època.

A l’actual directori del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya no hi ha cap fitxa de Francesc Sellés, però al Fons del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya (col·lectivització del COAC durant la guerra civil) es conserva el seu expedient de sindicació.

Francesc de Paula Sellés i Vilaró va morir el 27 d’agost de 1954, tres dies després de la defunció de la seva esposa Maria Farran, amb qui havia compartit la seva vida

Arbre genealògic de la família Sellés i Villaró

Fonts consultades:

·RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña

·COAC Demarcació de Barcelona Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Arxiu Històric. Arxiver: Andreu Carrascal Simon

·POUM: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella, 2005. Catàleg en línia: https://www.calella.cat/ajuntament-seu-electronica/ajuntament-1/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg [Consulta: 12/6/15]

Agraïments:

· A Joan Sellés Antonietti per la donació a la biblioteca de les fotografies que conservava del seu avi Francesc de Paula Sellés i que aporten un interessant testimoni gràfic.

· A Assumpció Farran i Gorostegui per la seva col·laboració aportant dades sobre el seu besavi Joan Soler i Cendra, la seva ajuda en completar l’arbre genealògic de la seva família i les fotografies que il·lustren la informació sobre Can Farran.

· A Josep Maria Juncosa per la seva ajuda en completar l’arbre genealògic de la seva família i les fotografies que acompanyen Can Bartrina.

Annex fotogràfic