Vine a escoltar el
conte d’aquest dissabte, 24 de març de 2012 a les 11.30 h. a la Biblioteca Can
Salvador de la Plaça, amb “La Pallassa
Priska”i les seves divertides històries sobre pops, cavallets de mar, i
altres animalons que de ben segur agradaran a petits i grans!
Aquest proper divendres, 23 de març, a les 19 h,
gaudirem de la presència a la nostra biblioteca d’una gran cuinera, la nostra
estimada Quimeta de la Roda.
Joaquima Puigvert Roca volia ser modista i, de fet,
va estudiar, es va preparar i durant un temps s’hi va dedicar.
Però les circumstàncies de la vida, la tradició
familiar, l’amor i la passió pel bon menjar l’han portat a dedicar-se i a destacar en un
art tan variat, infinit i apreciat avui en dia com és la bona cuina.
En paraules de la mateixa Quimeta, trobem
l’explicació de la seva cuina: “La cuina és rica, extensa i variada, i mereix
ser degustada, assaborida i reiterada, perquè és segur que ens ho exigirà el
nostre paladar. (...) Però no puc estar-me de recordar que la nostra cuina, si no
la millor, sí que és una de les més antigues i més elaborades, amb plats
oblidats o perduts. (...) No oblideu que la cuina, tot i participar de la
curiositat per les novetats, és també una llarga, misteriosa i inconscient
memòria de tot el que la nostra cuina ha anat adoptant, pausadament.”
La
Quimeta combina la cuina antiga amb receptes privades i íntimes
sobre plats propis, i en crea de nous i sorprenents amb el seu estil, amb
passió i caràcter.
La
Quimeta és una persona generosa, li agrada compartir els seus
coneixements. Durant anys va fer classes de cuina, va participar a la
presentació de plats casolans de la Fira de Calella. En nombroses ocasions
ha fet les delícies dels oients de la nostra biblioteca amb les seves receptes
i anècdotes culinàries.
L’any 1989 va
editar el llibre La cuina per a les mestresses de casa.
Des dels inicis dels temps, l’humà espavilat i pacient
ha tirat la canya a mar amb l’esperança de pescar un bon peix. No serà fins el
1770 que apareixen a casa nostra les primeres xarxes. Eren de cotó i calia
assecar-les per evitar que es podrissin i tenyir-les regularment (en unes gran
olles amb aigua bullent i escorça de pi).
El 1778 s’obre la ruta comercial dels ports
catalans amb Amèrica. Això anima els valents a fer-se a la mar. Per aquesta
aventura calien vaixells i per construir vaixells calien drassanes. La drassana
constava d’una zona on s’apilaven els troncs (alzina, plataner i pi) i una edificació
on es treballava en l’embarcació. Fusters, calafats i encarregats de vela,
cordam i manyeria, s’hi aplicaven a consciència. Els mestres d’aixa en
coordinaven la construcció.
Quimet Cardó
Camps, treballant en un nansa (1956)
Les primeres referències a les drassanes de Calella
són d’inicis del segle XIX, a càrrec de 4 generacions dels constructors Cassa. En
aquelles drassanes, ubicades entre els carrers Sant Josep i de les Creus, el
1820 hi treballaven principalment 13 fusters mestres d’aixà i 6 calafats. La
Primera Guerra Carlista (1833-1840) paralitzà aquesta incipient indústria.
Passada la confrontació, es recapten diners entre
calellencs que han fet fortuna a les Amèriques per la construcció d’unes noves
drassanes. El 1853 dos mestres d’aixa es posen a la feina amb un capital
inicial de 300 duros per a la compra de material. En els següents 10 anys,
s’arriben a construir fins a 12 vaixells (pollancres i bergantins de diverses
mides), un pailebot i 10 barques de tràfec. En el moment àlgid de les drassanes
calellenques hi haurà 50 artesans feinejant.
Un salt fins el 1870 ens situa a l’època de
l’aparició de les primeres peces o xarxes de ròssec (o d’arrossegament). És la
pesca al bou, la vaca o artet. Per pescar al bou calen dues embarcacions,
s’anomenen parelles de bou, que estiren i arrosseguen la xarxa pel fons marí. El peix és abundant, la mà d’obra barata i
des de l’arribada del ferrocarril el peix de la nostra costa es pot transportar
fins a Barcelona amb rapidesa (també les poblacions de l’interior rebien peix,
gràcies a la incipient infraestructura de carreteres i camins).
Una barca
mitjana de cabotatge, dedicada al transport (inicis del segle XX)
La pesca de final del XIX ja es podria qualificar
d’intensa. Augmenten els pescadors que es fan a la mar, augmenten el nombre
d’embarcacions i les dimensions de les xarxes, es diversifiquen el mètodes de
pesca, i les drassanes de Calella treballen en bergantins, pollancres o
pailebots i la reparació de múltiples petites embarcacions.
Apart dels pescadors i l’artesana indústria de
fabricació i reparació d’embarcacions, hi ha tot un reguitzell de feines, avui ja
desaparegudes, com ara els palers. Gent que ajudava a treure les barques del
mar mitjançant unes biguetes o pals enseuats que estenien a la sorra per on
“pujava” la barca. L’estirament de
l’embarcació es feia primer a força de bèsties de tir (bous) i més endavant a
força de motor. Els primers palers cobraven per la seva feina una llesca de pa
i peix fresc.
Esforç
col·lectiu amb l’arga per treure una barca de cabotatge (1915 aprox)
El 1904 s’edifica la Casa dels Pescadors: és el
tercer intent d’establir un edifici del gremi de pescadors de la nostra
població. El primer, datat de 1828, va ser desplaçat, com ho serà el de 1860,
per la construcció de l’estació de tren i les progressives ampliacions de les
línies del ferrocarril. Una marginació per part del progrés que també afectarà
les drassanes i les seves extingides arts.
Joaquim
Cardó Bolivar, en una barca de llum, per pescar calamar o com a bot auxiliar
d’un sardinal
Cap el 1911/1912 té força èxit la pesca de teranyina
(del traíña cantàbric), unes
embarcacions equipades amb uns focus de gas acetilè per atraure els peixos. També
apareixen els trawlers o vapors
pesquers, que ja no necessiten la força del vent per desplaçar-se. Això suposà un
canvi radical en l’explotació pesquera: abans, si el mar estava en calma, les
barques havien d’anar a calar a força de rems. O quan hi havia mal temps, els
pescadors es quedaven a terra. Ara, les embarcacions són més grans, i van equipades
amb potents motors capaços d’aixecar xarxes més grosses i més resistents que
“pentinen” sense miraments tot el fons marí.
Llaüts de
pesca (inicis del segle XX)
Un fet que exemplifica l’evolució de les
embarcacions és el datat el dia de Sant Esteve del 1918. Aquell matí d’hivern,
a Calella, hi hagué l’avarada de l’embarcació més emblemàtica construïda a les
drassanes de la població: el pailebot “Vila de Calella”. Una comparativa històrica
(i odiosa) ens mostra que quan a Calella es feia a la mar un vigorós i enorme
pailebot de 21,2 metres d’eslora, 6,36 d’amplada i 140 tones de pes, propulsat
a vela, ja feia sis llargs anys que el Titànic (269,09 metres d’eslora, 28,19
d’amplada, i més de 46.000 tones) jeia sota el mar.
El “Vila de Calella” fou pagat per un armador de
Barcelona i construït pels germans mestres d’aixa Jaume i Lluís Turró. Durant
24 anys es dedicarà al servei de cabotatge, transport de mercaderies i persones
entre ports propers, per la costa
catalana, fins que una via d’aigua propicià el seu enfonsament a la
desembocadura del Llobregat (els cinc tripulants varen ser rescatats).
El Vila de
Calella (1918)
Les embarcacions a motor i la pesca d’arrossegament
van suposar una gran victòria sobre la natura, però van obligar, per primer cop
a la història, a una reglamentació que instaurés períodes de veda per a la
pesca. Una trista gran victòria que ens
ha dut a la sobreexplotació d’un mar maltractat i amb les minses pesques de
l’actualitat.
Agraïm la col·laboració de: Vicenç Tenas, Josep Montmany (fotos 2, 3 i 5 ) i Sara Vicens Cardó
(fotos 1 i 4).
Fonts consultades:
· BOIX, Lurdes. Pescadors de Catalunya: converses
amb gent de la mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 2003.
245 p.
· Calella. Barcelona: Viena Edicions,
2001.60 p. (Col.lecció Imatges i records ; 109). ISBN 8483301105.
· LLEONART, Jordi , Josep M. Camarasa. . La
Pesca a Catalunya el 1722 segons unmanuscrit de Joan Salvador i
Riera. Barcelona: Museu Marítim, 1987. ISBN 8450565456.
· MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els
peixos:converses amb Francesc Isern: Tres-cents anys de tradició
marinera al litoral del Maresme. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1994. 286
p. (Caixa d'Estalvis Laietana Mataró; v51).
ISBN8492001534
· MIR I MORAGAS, Domènec. Compilació històrica de Calella.
Barcelona: Ediciones Cedro. 1982, 311 p. ISBN 8470421239
· Els Pescadors. En MIR I MORAGAS, Domènec Qui
t’ha vist i qui etveu. Calella: Edicions Marrè, 2002.
ISBN 8485060652. p.61-71.
· ROIG, Emerencià. La Pesca a Catalunya. Barcelona:
Editorial Noray, 1996. 122 p. ( Col.lecció el nostre mar). ISBN 847486092X.
Els Tronxariures, el club de lectura més jove de la
biblioteca Can Salvador de la Plaça, ha fet teatre al pati. Dividits en quatre
grups han adaptat i representat un conte amb dos personatges i un narrador.
Mentre un grup feia la dramàtica representació,
la resta exercien de terribles crítics.
Les cares dels crítics
Els actors són gent estranya, després de la
representació és van amagar darrera la palmera. Qui sap si entre les fulles hi
ha la propera Sara Bernhart o el següent Stanislavski
Vols fer el teu propi bolet en 3D?
T'esperem aquest dissabte, 17 de març a les 11.30 h., a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça,recorda que cal inscripció prèvia!
Si vols fer el teu propi bolet en 3D fes click aquí.
L’escriptora Teresa
Pàmies va morir ahir a l'edat de 93 anys. Nascuda a Balaguer l’any 1919, va
ser una de veus més importants de la prosa memorialista del país al segle XX i
es va erigir en una narradora de qualitat indiscutible en un període en què la
literatura feta per dones no era habitual.
De fet, la seva és una obra extensa que relata a
través de la crònica i d’un llenguatge modern períodes importants del país com
ara la Guerra Civil espanyola i l'exili català.
Sí amics, aquest divendres a la Planta Baixa de la Biblioteca Can
Salvador de la Plaça s’hi han celebrat unes eleccions (ja ho sabeu si
sou seguidors dels canals informatius CNN i 3-24). Els Tronxariures,
participants del nostre club de lectura infantil, han escollit el seu
president.
A les eleccions hi han concorregut més aspirants que
a les passades eleccions del Barça i han estat més iguales que una convenció de
clons. Finalment, a la segona volta, la Maria-Tronxariure-Lectora-de-Llibres,
es va imposar a la Mariam-Tronxariure-i-Lectora-de-Llibres-Una-Mica-Però-No-Gaire-Perquè-Em-Canso.
El càrrec de President/a del Club Tronxariures, que no inclou cotxe oficial,
comporta molta responsabilitat i molta feina (encara per concretar).
¿Cartells electorals? ¡No! El
llibre que estem llegint al club
Us oferim la guia de les publicacions periòdiques
d'enguany. Un llistat temàtic dels diaris i les revistes que podreu trobar a la biblioteca de
Calella.
Recordeu la normativa de préstec al respecte:
· Diaris: No es presten. Sols lectura a sala.
· Revistes: El darrer número de la
revista no es presta, però sí els números anteriors. D'aquests, us en podeu
endur fins a
15 amb un sol carnet. La durada del préstec és la mateixa que per la
resta de documents: 30 dies.
Trobareu la guia de les publicacions periòdiques
d'enguany a la secció de revistes, als taulells de la biblioteca i també la
podeu descarregar en format PDF des del bloc mateix.
Els Tronxariures han iniciat el mes de març amb la lectura de La sirena en la llauna de sardines, un recull de relats de l’autora Gudrun
Pausewang.
Tronxariures en moviment
Alcem la lectura ben amunt!
Cada divendres de 18:00 a 19:00 a la planta baixa de la biblioteca Can
Salvador de la Plaça. Cadires comptades i comprimits com sardines en llauna. No
hi faltis!
