Calella: cases amb encant

Abans dels blocs de pisos fotocopiats les cases tenien personalitat, eren úniques i tenien encant.
Algunes de les cases emblemàtiques de Calella es troben recollides pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), una norma que ordena la ciutat i el seu terme municipal i dissenya el seu desenvolupament i creixement futur.
Moltes altres hi podrien ser, és el nostre propòsit fer-ne una petita ruta per conèixer-les.

Abans però, deixem que Grau i Viader, a través del seu llibre Calella flash-back, ens situï a la història:
“Es pot dir que, fins que no arribà el turisme, els edificis de Calella eren majoritàriament de dues plantes –baix i un pis- o només de planta baixa. De cases de dos pisos no n’hi havia gaires i, de tres, només recordo la fàbrica de pastes per a sopa “la Flor del Dia”, el col·legi dels escolapis i els pisos d’en Saula del carrer de la Indústria.
En aquell temps era força corrent un tipus d’edificació anomenada cuina molt localitzada en aquesta part del Maresme i que a Calella s’ha extingit. Quan hom volia fer-se una casa i no tenia prou diners per construir-la totalment, adquiria el cós i se n’hi feia mitja. S’edificava de la meitat cap enrere –a la planta baixa el menjador i la cuina i al pis un parell d’habitacions- i es deixava la part del davant, la que donava al carrer, amb un pati sense tancar i la esperança de continuar-la quan s’hagués estalviat el suficient per acabar-la. Moltes d’aquestes cuines anaven passant de pares a fills sense que ningú pogués afegir-hi cap maó.”


Grau i Viader, Francesc. Calella flash-back. Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Calella.

Cal Tio Joan (1927)
Sant Isidre, 78








Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!