Los Diamantes fou un grup de rock dels anys 60, originari de Calella, nascut sota l’impacte musical de la beatlemania, representants d’un rock moderat a l’estil de Paul Anka o de Pat Boone.
Els orígens del grup es remunta als anys 50, quan alguns dels seus futurs membres participaven en les cançons de Caramelles (músics i cantaires que interpretaven cançons populars, tradicionalment de temàtica religiosa, al peu de balcons de cases convingudes per rebre un donatiu).
La Rondalla interpretant caramelles (1960)
Un grup d’aquests cantaires i músics d’entre 10 i 12 anys, membres del Front de Joventuts, s’uneix per crear La Rondalla i tocar a sales de festa del Maresme.
La Rondalla – Front de joventuts (1958)
A finals dels anys 50, La Rondalla es transforma en Rosamunda i creix fins als 10 o 12 membres; entre ells, Josep Basart, Jaume Rigola i Lluís Bruguet que exercia de representant.
Rosamunda – Hotel Marina, Poble nou
La primera bateria del grup la van confeccionar en Jaume Rigola i en Vicenç Berenguer amb fullola pintada i un pedaç de pell...i sonava!
A partir dels 60, el grup es redueix a cinc components i es “professionalitza”: neixen Los Diamantes.
Jaume Pagès, Antoni Roig (Xena), Vicenç Berenguer, Josep Basart, Josep Oriol Roig (Xena)
El nom del grup va sorgir jugant a llençar un paperet amb una lletra i combinant-les fins que inspirés una paraula, que va ser: diamante.
Los Diamantes toquen en un reguitzell d’hotels i sales de festa de la zona, des de Calella a Tossa, amb notable èxit. I se’ls fa necessari obtenir el carnet d’artista professional de “espectáculos y variedades”.
L’efervescència de grups de rock, de sales de festa i de “bolos” turístics, anima a Los Diamantes a comprar, a Barcelona i a terminis, nous instruments (un piano, unes guitarres elèctriques,...).
Amb pocs mesos eixuguen el deute dels instruments.
El grup té moltes actuacions: toquen a Ràdio Miramar i Ràdio Barcelona, al Reial Club de Tennis barceloní, i es fan populars a hotels de la comarca com L’Hotel Jardín, de Calella o a sales de festa com El Morro curt, de Blanes.
Los Diamantes – ràdio Miramar
Toquen durant dos estius a la sala Bergantín de Calella, mentre altres grups del moment, com els Sírex o Los Gatos Negros toquen també a sales de la nostra població, com el Yaya o La Torre.
Los Diamantes també toquen al Club La Tortuga i a El Bosque de Mataró, d’on n’han de sortir escoltats per la policia degut al fanatisme de les joves. Per a Los Diamantes l’inici del seu èxit va començar a Mataró, quan van substituir a un grup durant un Festival promogut a benefici de nens disminuïts amb el tenor Cayetano Renom i el baríton Marcos Redondo. També consideren com un punt àlgid del seu èxit l’actuació al Teatre Clavé, on van causar sensació amb el tema “Speedy Gonzales”.
Al llarg de la seva carrera, Los Diamantes van actuar amb artistes i grups de renom com Salomé, Mary Santpere, Joan Capri, Nella Colombo, José Guardiola, l’Orquestra Maravella, Tony Ronald, Los Sírex, Los Mustang, Los Gatos Negros...
També van participar al programa El gran Show de las 2 (1958), de Ràdio Barcelona, conduït per Joaquín Soler Serrano i a l’espai de varietats Primer aplauso (1959-1966) de TV Española, presentat per José Luís Barcelona i Irene Mir.
Los Diamantes – Ateneu Arenys (1964)
Fins i tot van tenir alguna oferta per anar a tocar a Alemanya, però degut a la joventut dels seus integrants, no va ser possible sortir del país.
L’any 1960 el grup van gravar un disc que no estava a la venda, i que s’enviava a les emissores de ràdio per promocionar el grup.
Posteriorment apareix Así es Calella, amb música de Josep Diviu Gallart i lletra de Vicenç Berenguer.
A mitjans dels anys 60, Josep Basart plega per motius laborals. La resta dels components continua durant uns anys amb diferents components (Diego Sánchez, Josep Diviu Gallart, Ferran Escrivà, Josep Monràs, Ernest Sàmper...). Los Diamantes es dissolen cap a finals dels 70.
Los Diamantes – Far de Calella
Només continuaran en actiu en Josep Oriol Roig (Xena) i en Vicenç Berenguer com a cantant del duo Flash.
(cliqueu al damunt dels títols per escoltar-los des de l’ordinador)
