Julia, publicada el 1970, va ser la primera novela d'Ana María Moix. Un retrat de la societat barcelonina dels anys 70 a través d'una jove protagonista que es nega a crèixer i a tornar-se adulta del tot. Un petit univers familiar de relacions complexes com el pas cap a la maduresa.
Anna Maria Moix (Barcelona, 1947 - 2014) fou una escriptora i traductora (traduí del francés obres de Louis Aragon, Beckett, Duras, Nothomb, Françoise Sagan entre d'altres). També treballà dirigint col·leccions per les editorials Plaza & Janés i Bruguera. Fou directora de Bruguera del 2006 al 2010.
Documental "Ana María Moix: Passió per la paraula" Viatge vital i literari de l'escriptora i intel·lectual Ana María Moix, amb testimonis dels seus coetanis més emblemàtics.
Conferencia "Barcelona anys 60" amb Esther Tusquets & Ana Maria Moix
Natalia Ginzburg, Palermo, 14 julio 1916 - Roma 7 d'octubre de 1991, és una de les escriptores italianes més importants del segle XX. La seva narrativa senzilla i plena de detalls, la visió de la quotidianitat com una fórmula per recordar i explicar el que veia al seu voltant, li dóna un extraordinari valor a la seva obra, ja que va patir directament les conseqüències de ser jueva a la Itàlia de Mussolini.
Entre totes les seves publicacions, destaca Léxico familiar, un llibre que parla de la seva família des d'un peculiar punt de vista: el d'observadora.
Paisatges,
ambients, trobades, reflexions, experiències d’un viatge que, amb humor i
tendresa, recorre el vell riu, des de les seves fonts fins al Mar Negre. Un
viatge exterior, doncs, i alhora una aventura interior amb una curosa i erudita
documentació que esdevé objecte de ficció i digressió fantasiosa per al viatger
atent als llocs, als llibres i a les persones. Com un petit Decameró danubià,
narra històries i anècdotes, destins individuals i col·lectius que han quedat
adherits a les ribes del riu i del temps.
El viatge, doncs,
és el tema i el gènere d’El Danubi. O si voleu, El Danubi és una novel·la amb
dos protagonistes i una trama: el riu i el viatger que viatgen.
Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un
escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i
1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo
Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris
europeus, especialment al Corriere della
Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes
relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.
Mai has pensat a
deixar-ho tot i tornar-te’n al llit? Aquest pensament el va fer un bon dia l’Eva i el va dur a terme religiosament
durant tot un any.
El dia que els
seus fills bessons marxen a la universitat la protagonista es fica al llit en
ple dia. Ni està malalta, ni cansada, ni té una aventura. Senzillament, ha
decidit dir-ne prou. Aquest és el punt de partida d’una novel·la narrada amb un
to d’humor agredolç, farcida de situacions d’allò més excèntriques.
Hi desfilen
diversos personatges ben peculiars: els fills egoistes, el marit infidel, la
mare que es queixa per tot, la sogra setciències o la companya de residència
que procura treure profit de l’entorn. Cap d’ells sap quanttemps durarà la nova situació forçada per
l’Eva.Però a amics i familiars els
queda clar que ella ja no és la dona que ho fa tot i s’ha oblidat de si mateixa
i que, mentre duri el seu descans, seran els altres qui n’hauran de tenir cura.
Una crítica
contra la societat actual que no valora la tasca de la dona que es dedica a la
família, no sent empatia per la gent del voltant, es mostra superficial, adora
falsos ídols, menteix a les xarxes socials, practica el consumisme i segueix
les modes.
Sue Townsend (1946-2014). Columnista, periodista, guionista i
escriptora britànica. Col·laborà en diaris com The Observer, The Sunday Times i The Daily Mail.
Autora de la saga del personatge d’Adrian Mole, que
va esdevenir un clàssic de la literatura juvenil britànica, va escriure un total de set volums dels
diaris d’aquest adolescent. Les seves aventures tenen lloc a Anglaterra, des de
l’època de la primera ministra Margaret Thatcher fins a la de l’executiu del
laborista Tony Blair. Townsend reconeix que, en molts aspectes, el seu
protagonista reflecteix les seves pròpies experiències. Aquests llibres
apleguen la crítica social de l’escriptora amb la divertida visió de les coses
característica de Mole. La saga ha estat traduïda a 48 idiomes i d’ella se
n’han venut més de 10 milions de còpies. Ha estat adaptada a la ràdio, la
televisió i el teatre.
A part, va escriure altres cinc novel·les i
nombroses peces teatrals. En destaquen: La Reina y yo (1992), Niños
fantasmas (1997) i La Mujer que vivió un año en la cama (2012).
El 1980 li fou diagnosticada una diabetis a conseqüència de la qual va perdre la visió. El 2009 es va sotmetre a un trasplantament de ronyó i el 2012 va patir una apoplexia. Casada i amb quatre fills, va néixer a la ciutat anglesa de Leicester i fou allí on va situar les seves obres més famoses.
Londres,
anys trenta. Christopher Banks s’ha convertit en un detectiu mundialment famós,
però sempre l’ha turmentat un cas que no ha pogut resoldre mai: la misteriosa
desaparició dels seus pares a Xangai quan era un nen. A Londres sempre ha
viscut bé, però no s’ha adaptat mai a la vida anglesa. En la vigília de la
Segona Guerra Mundial, Banks creu que ha arribat el moment de tornar a Xangai,
on va viure durant la infantesa, per treure l’entrellat del cas més important
de la seva vida i poder reconstruir tot allò que va perdre.
El més
important en aquesta novel·la no és el fet de que el protagonista sigui un
detectiu, el més interessant és el “laberint psicològic” recorregut pel
protagonista al llarg de tota l’obra.
Obres portades al cinema: El que resta del dia dirigida per James Ivory (1993) No em deixis mai dirigida per Mark Romanek (2010)
Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki, al Japó, el 1954 i des del
1960 viu a Anglaterra. Ha estudiat a les universitats de Kent i d’East Anglia i
actualment viu a Londres, on se’l considera un dels escriptors contemporanis
més brillants. El 1995 va ser nomenat Oficial de l’Orde de l’Imperi Britànic,
i, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres pel govern francès. La seva obra
ha estat traduïda a més de quaranta llengües. El 2017 ha estat guardonat amb el
Premi Nobel
de Literatura.
Roger Eriksson, un jove de setze anys que havia
patit abusos a l’escola i a l’institut es buscava la vida per tal d’encaixar,
apareix mort en un bassal d’una zona boscosa. Ha estat apunyalat repetidament i
li falta el cor. Cap pista.
La Unitat Nacional d’Homicidis de Suècia
investigarà el cas. Concretament, se n’encarregarà l’equip de policies liderat
per un criminòleg expert, Torkel Torsten, i el seu assessor, el psiquiatre
criminal Sebastian Bergman, el qual acceptarà treballar-hi per interès.
Michael Hjorth (Visby, 1963) És un dels productors de cinema i
televisió més reconeguts de Suècia i un guionista que ha treballat, entre
d’altres, en els guions de diverses pel·lícules de Wallander, de Henning
Mankell.
Hans Rosenfeldt (Boras, Västra Götalands Iän, 1964). És el més destacat guionista de Suècia i el
creador de la sèrie de televisió escandinava de més èxit, la premiada sèrie
policíaca The Bridge (El Puente).
Tots dos han escrit a quatre mans la Sèrie Bergman, que consta de les
següents novel·les:
La sèrie està protagonitzada per Sebastian Bergman,
un psiquiatre criminal molt bo que gasta un caràcter insofrible. Despectiu,
desagradable i egoista.
No hi ha ningú més destructiu per a Sebastian
Bergman que ell mateix, la qual cosa portarà la seva personalitat al límit i la
paciència dels seus companys també.
Sèrie molt bona, amb casos molt negres i
personatges únics. Grans dosis d’acció i força intrigues personals. Lectura
àgil, intensa i addictiva. Cada novel·la té un final d’infart que et fa salivar
per la següent.
Es nota molt la carrera televisiva dels autors.
Les novel·les presenten l’estructura d’una sèrie de TV i aquest detall té molt
a veure amb l’èxit que han aconseguit.
De fet, se n’ha filmat una minisèrie televisiva
de quatre episodis a Suècia ( Den fördömde, 2010-2013).
Selecció webs:
Protagonistas de Novela Negra (1) Sebastian Bergman
Gegants de gel(Premi Llibreter 2015) (Premi Crexells
2015)
“Un francès, un
anglès, un mexicà i un alacantí es troben en un bar i…” Aquest podria ser el
principi d'un acudit, però també és l'argument de “Gegants de gel”, amb la
peculiaritat que aquest bar es troba a la remota Ushuaia, la ciutat (digne
d'aquest nom) més austral del planeta, i el nom del bar és Katowice. Allà, on
només hi van els que busquen els extrems de tot, es reuniran al voltant d'una
taula convidats per la mestressa, la Dominika, i explicaran cadascun les seves
vivències i, molt especialment, què els ha portat fins allà. Un grapat de
vides, amb motxilles plenes de rocs a l'esquena, que conflueixen en l'últim
lloc que es podria esperar. Explicaran tots la veritat quan els toqui el torn?
El guanyador del premi, Joan Crexells, explica
que per ell era especialment important que el fil conductor fos el concepte
d’identitat i la frontera "explicats des del punt de vista literari".
Per Joan Benesiu el concepte
d’identitat està en la gènesi de tota la nostra cultura. En aquest sentit,
l’autor volia que els seus personatges es qüestionessin el concepte d’identitat
sense ser conscients de què ho fan. Sent gent comuna amb problemes derivats de
la pèrdua de la identitat que intentaran trobar en aquest viatge.
Joan Benesiu (Beneixama, 1971), pseudònim de l’escriptor
Josep Martínez Sanchis. Guanyador del Premi Creixells XLV. La combinació de la
seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa
entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa
alhora que plaent.
Una nit d’hivern, un home arriba al
Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a
la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual
giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu
avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense
obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins
que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi
arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El
foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va
fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus
mites i d’ell mateix.
"Una nit, en finalitzar aquesta sessió de contes eròtics, un grup de dones es van acostar per parlar amb mi, autèntiques desconegudes, comencem a parlar de sexe amb entusiasme, amb passió, amb innocència. Les escoltava i pensava: Estem vives. Més vives que mai! Aquest ha estat el meu regal perquè aquest viatge íntim és compartit. Vaig nua".
Sherezade Bardají presenta "Nua (contes eròtics).
Cinc històries construeixen aquest espectacle de naturalesa descarada, poètica, molt humana, una mica divertida i un xic trista.
Nua, contes eròtics. A càrrec de Sherezade Bardaji.
El cinema mut és desconegut per a la mainada. Per donar-lo a conèixer, s’han triat cinc films basats en contes clàssics de la tradició occidental (contes de fades) i de la tradició oriental (Les Mil i una Nits) que tenen com a nexe la figura del creador Segundo de Chomón.
Segundo de Chomón en dirigí un parell, i s’encarrega de la fotografia o dels efectes especials dels altres films.
S’ha optat per narrar els contes en directe i sonoritzar-los amb la música composada per a ells.
Dimecres 27 de juliol, a les 18 h.
Activitat pensada per infants a partir de 3 anys.
Organitzat per la Federació Catalana de Cineclubs.
