Exposició Francesca Bonnemaison. Educadora de ciutadanes

0

Aquesta exposició commemora els 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona 1872-1949), pedagoga, escriptora i promotora de l’educació de les dones. Creada per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. 

A la biblioteca del 31 de juliol al 25 d'agost de 2023



"Mentre no es convencin les noies que és indispensable instruir-se, no tinguin amor a l'estudi i no ho facin formalment; que no es queixi ningú si la societat es desmoralitza o s'envileix; nosaltres tots en tenim part de culpa, perquè contribuïm a què la ignorància perverteixi les persones per nosaltres més estimades, amb la nostra indiferència hi fem la seva infelicitat, no donant-los la convicció que l'únic bagatge que les pot fer fortes, sanes i benaurades és una sòlida il·lustració i una cultura positiva"
(F. Bonnemaison, conferència, 1927)




Exposició Companys de viatge l’essència dels animals i dels humans

0

Exposició Companys de viatge l’essència dels animals i dels humans.
Fotografies d’Isabel Navarra que mostren els animals del CAAD Maresme i la tasca del voluntariat de VOLCAAD Maresme.
A la biblioteca fins el 7 d'agost.

Es tracta d’un projecte que vol sensibilitzar sobre la tinença responsable d’animals a partir de 33 fotografies d’Isabel Navarra que mostren els gossos i gats acollits al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme, així com la tasca que realitzen les voluntàries i voluntaris de l’associació VOLCAAD.

El CAAD Maresme està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i recull els animals abandonats de 17 municipis de la comarca, els acull i fomenta la seva adopció responsable.

Hora del conte adults "La nit als ulls"

0

"La nit als ulls"
Hora del conte adults a càrrec de Sherezade Bardají.
Dimecres 19 de juliol; a les 21 h.

Una sessió de contes emmirallats en el realisme màgic i protagonitzats per dones de classe treballadora.

"Ni Maria, ni Marta, ni Anna... Sherezade, així em van dir. Eren els anys vuitanta quan els meus pares es van embarassar i quan el meu germà llegia les Mil i una nits: "Serà una nena, li hem de posar Sherezade!". "Shhhheeee... què?", van contestar ells. Es va sortir amb la seva. Vaig créixer amb els contes del meu pare: històries de llops, de coneguts, de pobles que ell coneixia molt bé. Fou una beca de la universitat la que em va fer volar fins a Santiago de Compostela. Allà vaig començar a escoltar: narradors professionals, novells, altres que no sabien que ho eren. Avui segueixo escoltant... i narrant a Catalunya, Galícia, Andorra. La paraula és el meu ofici qualsevol dia de la setmana."





Hora del conte "La cabra Serafina"

0

Hora del conte "La cabra Serafina"
A càrrec de Blai Senabre.
Dimecres 5 de juliol a les 18 h. 


Una mare deixa a les tres filles jugant en casa i les adverteix de que no òbriguen la porta de l’escala i no baixen al soterrani però les tres filles, encuriosides, van baixant, una darrere l’altra, i la cabra Serafina se les va menjant... Per saber com acabarà i poder conèixer a les amigues de la cabra Serafina haureu de venir a la biblioteca.




Club de lectura Tardes de tertúlia (Calendari 23-24)

0

Calendari del club de lectura Tardes de tertúlia (2023/2024) a càrrec de Mercè Pujadas. Adreçat a adults. Trobades mensuals (un dilluns al mes).

Vine a compartir lectures!





Dilluns 16 d'octubre a les 18:30

En lloc segur de Wallace Stegner
Dilluns 20 de novembre a les 18:30


Lady Puffin de Gemma Sardà
Dilluns 18 de desembre  a les 18:30

A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker
Dilluns 22 de gener  a les 18:30 

Distòcia de Pilar Codony
Dilluns 19 de febrer  a les 18:30 

La trena de la meva àvia d'Alina Bronsky
Dilluns 18 de març  a les 18:30 

Matar a un ruiseñor de Harper Lee
Dilluns 22 d'abril a les 18:30

Inquiets de Linn Ullmann
Dilluns 13 de maig a les 18:30


Estiu d'Ali Smith
Dilluns 10 de juny a les 18:30


Club de lectura Llibre Obert (Calendari 23/24)

0

Calendari del club de lectura Llibre Obert (2023/2024) a càrrec de Lluís Barri. Adreçat a adults. Trobades mensuals (un dilluns al mes).

Vine a compartir lectures!




Los asquerosos de Santiago Lorenzo
Dilluns 4 de setembre a les 18:30
Dilluns 2 d'octubre a les 18:30

Nos vemos allá arriba de Pierre Lemaitre
Dilluns 6 de novembre a les 18:30

El conte de la serventa de Margaret Atwood
Dilluns 11 de desembre  a les 18:30

La veu del seu amo de Max Besora
Dilluns 08 de gener  a les 18:30 

Gina de Maria Climent
Dilluns 05 de febrer  a les 18:30 

La noia del tren de Paula Hawkins
Dilluns 4 de març  a les 18:30 

La llibreria ambulant de Christopher Morley
Dilluns 8 d'abril a les 18:30

La trena de Laetitia Colombani
Dilluns 6 de maig a les 18:30

A la vora de la mar d'Abdulrazak Gurnah
Dilluns 3 de juny a les 18:30

Inquiets

0





Ell és un prestigiós cineasta suec, un home obsessionat per l’ordre, la puntualitat i el control. Ella és la seva filla, la petita de nou germans, fruit de la relació amb una actriu que havia dirigit, la seva musa. Cada estiu, des que era una nena, ha visitat el seu pare a l’illa llunyana de Fårö, al mar Bàltic.

Ara que ella és una jove escriptora i ell un home gran, projecten fer un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Ella farà les preguntes. Ell les respondrà. La gravadora enregistrarà les converses. Però el declivi físic i mental del pare i finalment la mort deixaran el projecte a mitges.

L’escriptura d’Inquiets s’inicia set anys després, quan Linn Ullmann es revesteix de valor per escoltar les cintes que havien quedat arraconades en una capsa. Atès el caràcter el·líptic i fragmentari d’aquest material, recorre als records d’infància i joventut i recrea una de les nissagues familiars més fascinants del segle XX.

Una combinació perfecta de memòries i ficció a la recerca de les veritats elementals sobre com vivim, estimem, oblidem i envellim.

Inquiets, Linn Ullmann
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial Les Hores, 2021
Pàgines: 448
Any de publicación: 2015


Linn Ullmann (Oslo, 1966)
És una actriu i escriptora noruega , filla del cineasta suec Ingmar Bergman i de l'actriu Liv Ullmann.
Linn Ullmann és una de les veus més especials de la literatura escandinava. És autora de sis novel·les amb gran reconeixement internacional, i s’han publicat a més de vint països d’Europa i els Estats Units.
Ha rebut diversos premis, entre els quals l’Amalie Skram-prisen de ficció i el Gullpennen pel seu treball periodístic. La seva darrera novel·la, Inquiets, va ser nominada al Nordic Council Literature Prize i al Norwegian Critics Prize for Literature. També va rebre el National Broadcasting’s Literary Prize l’any 2015 i va ser l’obra de ficció més venuda a Noruega aquell mateix any.
Els seus llibres han estat adaptats per al teatre i el cinema, i el 2017 l’Acadèmia Sueca va atorgar-li el Dobloug Prize per tota la seva trajectòria.
Linn Ullmann és la cocreadora i presentadora del podcast literari How to proceed.
Viu a Oslo amb el seu marit, l’escriptor i poeta Niels Fredrik Dahl.
Les seves novel·les s’han traduït a 30 idiomes.

Meritxell Salvany (Barcelona, 1968)
És llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1993) i ha realitzat diversos cursos específics sobre literatures i llengües nòrdiques a la Universitat d’Estocolm (1996-1997). D’ençà de llavors, ha visitat sovint els països nòrdics i ha traduït un quants autors del suec, el noruec i el danès al català. Del suec, entre d’altres, ha traduït Tove Jansson, Henning Mankell, Gellert Tamas, Golnaz Hashemzadeh Bonde, Dag Hammarskjöld (premi Nobel de la pau 1961 a títol pòstum) i Elin Nilsson. Els autors més destacats que ha traduït del noruec són Eric Fosnes-Hansen, Jo Nesbø, Lars Mytting, Arne Svingen, Jørn Lier Horst i dues autores molt aclamades que escriuen en nynorsk per a nens i joves: Maria Parr i Ingunn Thon. Del danès ha traduït Marianne Verge i Dorthe Nors.


"Una lliçó sobre com narrar una vida i una època, sobre la importància de la veritat."
Ali Smith

“Un llibre preciós sobre les emocions i l’art de la memòria.”
Siri Hustvedt


“Mitjançant un treball d’acumulació dels propis records, Ullmann aconsegueix construir una narració en què els temps de la seva infantesa es reflecteixen en els últims anys de vida del seu pare, i ens mostra la història d’amor viscuda per la seva família, sense por a la mort ni a la memòria.”
Tània Soler, Núvol


“L’escriptora noruega Linn Ullmann, filla de l’actriu Liv Ullmann i el director de cinema Ingmar Bergman, va voler fer un llibre sobre la vellesa i la memòria a mitges amb el seu pare”.
Quan arribin els marcians


“La respetada escritora noruega se inspira en su infancia y en los últimos días de su padre, Ingmar Bergman, para abordar en Los inquietos una novela sobre la vulnerabilidad de la vejez”.
Elena Hevia, El Periódico

Matar un rossinyol

0



Un clàssic de la literatura del segle XX.
Publicada el 1960, Matar un rossinyol, és l'única novel·la publicada de Harper Lee, però això no va ser un impediment perquè s'emportés el Pullitzer aquest mateix any. L'escriptora va viure la seva infància i joventut entre la literatura i les desigualtats socials, dos elements que transmet a la seva obra. A més va ser íntima amiga d'un altre novel·lista, Truman Capote, a qui va prendre el premi que ell feia tants anys que perseguia. Matar un rossinyol ens presenta una protagonista molt jove, però intel·ligent, Scout Finch, que viu a un poble imaginari de l'Alabama de la Gran Depressió. És un moment històric en què els negres comencen a alçar la veu, mentre que els blancs, terroritzats per la possibilitat de revenja, estrenyen més el setge del racisme. La pólvora està tirada i només cal encendre l'espurna. Scout no viu aliena a aquests esdeveniments, però té problemes molt més seriosos que atendre: amb el seu germà Jem i el seu nou amic Drill, es proposa esbrinar què passa a la sinistra casa de "Boo" Radley, tota una aventura per al tedi de l'estiu. El fet que els adults se'n neguin a parlar només augmenta la curiositat dels tres nens, que se les enginyen per aconseguir que el solitari veí surti de casa seva per poder veure'l. A sobre, el misteriós Boo els deixa regals al buit d'un arbre del jardí. Qui és ell exactament, i per què només surt a les nits? Però ben aviat la mateixa Scout descobreix que hi ha més univers fora de les seves entremaliadures de barri. El seu pare, un advocat amb gran sentit de la justícia, accepta defensar un negre que se l'acusa de violar una jove blanca. Tot el poble dona l'esquena a la família, a qui acusen de ser "amants dels negres" (després de tot, la criada negra de la família, Calpurnia, ha comès la temeritat d'aprendre a llegir i escriure i tracta els nens com els seus fills!). Els Finch no ho tindran fàcil per defensar els seus principis i lluitar pel que consideren just. Matar un rossinyol és una història apassionant que barreja diferents trames: una de crítica social, en què se segueix de prop el judici per violació, i una altra en què els tres nens investiguen a fons el misteri del seu veí, el passat criminal del qual no res té a veure amb el present solitari on surt a la nit a repartir regals. Dues històries oposades que fins i tot es barrejaran abans que el lector se n'adoni. Una novel·la més que recomanable per als joves i per als adults, que deixarà un pòsit durador a tots ells.

Premi Pulitzer el 1961, un any després el director Robert Mulligan la va portar a la pantalla en una inoblidable pel·lícula que va obtenir dos Oscar de l'Acadèmia: al millor guió (Horton Foote) i al millor intèrpret masculí (Gregory Peck).


Nelle Harper Lee va néixer a Monroeville, Alabama, el 28 d'abril de 1926. L'autora va ser coneguda dins del món literari per la seva novel·la Matar un rossinyol .
L’obra és un al·legat contra el racisme al profund sud nord-americà protagonitzat per Atticus Finch, un respectat home blanc de la comunitat, model de conducta per a tots, que es fa càrrec de la defensa d'un home afroamericà acusat falsament de violar una dona blanca.
La novel·la va suposar un gran èxit per a l'autora, que a penes va publicar només excepte un grapat de petites contribucions posteriors en revistes com Vogue o McCall's, defugint de tot tracte amb la premsa.

Matar un rossinyol va ser portada al cinema el 1962 pel director Robert Mulligan, sent els protagonistes Gregory Peck (que va rebre un Oscar per la seva interpretació), Mary Badham, Phillip Alford i Robert Duvall.

El 2015 es va publicar Ve y pon un centinela , novel·la escrita i situada abans de Matar a un rossinyol i el manuscrit del qual havia estat ocult durant més de cinquanta anys.
Amiga personal de Truman Capote, Lee va decidir retirar-se quan va aconseguir la fama. El 2007, va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units per la seva carrera literària.



“És un llibre que cal llegir, captiva la innocència de Scout i la seva confusió quan no entén alguna cosa o la interpretació que fa d'algunes coses, també commou Jem que el veiem créixer al llarg del llibre i Atticus, un personatge irreprotxable, però hi ha molts més personatges que aporten molta vida al llibre, un llibre amb una història que ens parla de la infància, les injustícies, les regles, les conviccions, les mentides de la gent, la innocència dels nens i la bondat d'algunes persones.”
Blog: El Rincón de la novela

La trena de la meva àvia

0



«Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l’àvia no s’havia d’assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l’avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.»



La família d’en Max viu en un pis per a refugiats a Alemanya. L’àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la Pàtria va ser a la recerca d’un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.

L’àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s’ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l’avi. Aleshores, tothom haurà d’aprendre a defensar-se de l’àvia.

L’autora de L’últim amor de Baba Dúnia torna, amb el seu humor poètic i satíric, ple de tendresa, amb una història sobre les disfuncions familiars en què ens demostra com les accions motivades per la tristesa poden afectar els nostres éssers estimats.



La trena de la meva àvia, Alina Bronsky
Traductor: Ramon Farrés
Editorial Les Hores, Pàg: 192
Any: 2022


Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Die schärfsten Gerichte der tatarischen Küche (2010) i Nenn mich einfach Superheld (2013), i contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. L’últim amor de Baba Dúnia (2015) va ser preseleccionada com a candidata al Premi del Llibre Alemany.

Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.


Ramon Farrés (Manlleu, Osona, 1962), és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Del 1989 al 1993 va ser corresponsal del diari Avui a Berlín, i des del 1995 és professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía(Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra),Visat (Barcelona) i Reduccions (Vic).

Ha traduït Heinrich Heine, Jules Verne, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Dino Buzzati, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Elfriede Jelinek, entre altres. Té publicats dos llibres de poemes: Trenta-set poemes en forma de finestra (1997) i El present constant (2009); un de narracions: Iste mundus furibundus (2001); dos de proses breus: Vint dies de febrer i març (1999) i D’un lloc a l’altre (2004), i l’assaig Antoni Pous: l’obra essencial (2005).

També ha publicat textos esparsos en revistes com ara Barcelona Review, Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges i Alga, en plaquettes i en l’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat (2004).




“Després de l’èxit de L’últim amor de Baba Dúnia, Alina Bronsky torna amb una història sobre l’exili rus a Alemanya, que ens arriba al català amb una esplèndida traducció de Ramon Farrés.”
Tània Soler, Núvol


“Les seves novel·les es fan de molt bon llegir perquè no són innecessàriament llargues; al contrari, aprofiten d’alguna manera la tècnica de la narrativa breu, mostrar l’essència, sense resultar críptiques.”
Lluís Llort. El Punt Avui


“El personatge més ben trenat és el de l’àvia, una dona que intenta superar el dol i la culpa a la seva manera.”
Eva Piquer, No ho sé de RAC 1

“Bronsky ens porta una nova història amb una protagonista forta, dura, que no dubta a manar i donar ordres per aconseguir els seus objectius.”
La trena de la meva àvia, L’illa Deserta