Torre dels Anglesos

0

Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió dedicat a la desapareguda edificació coneguda com la Torre dels anglesos.

Temps era temps calellencs i visitants de la nostra vila restaven embadalits davant d’un edifici singular amb aspecte de palau de fades que mirava al mar. Era conegut com la Torre dels Anglesos i era un tret distintiu de la ciutat que aportava bellesa enmig del que començava a ser una trista catifa de blocs de pisos. Malauradament desconeixem qui va ser el genial arquitecte però gràcies a la revista local Estela hem pogut esbrinar-ne alguns altres detalls. 

Segons ens explica J. C. Sans, cronista de l’Estela, va ser un distribuïdor de maquinària tèxtil de nacionalitat britànica, Isidor Diezlin, qui es va fer construir la Torre l’any 1898. Sembla que el propietari va anar comprant diverses cases de pescadors i va anar edificant en diverses fases, ja que es podien distingir estils diferents entre la façana del carrer de Jovara, el cos central amb les esveltes torretes i el pavelló neo-arabesc amb balconades modernistes sobre el jardí que donava al carrer d’Anselm Clavé. La finca donava a dos carrers paral·lels: Jovara, 235-238, i Anselm Clavé, 125.


A finals del segle XIX Calella estava en plena efervescència de la indústria tèxtil. Llobet i Guri havien inaugurat l’any 1891 la fàbrica Vapor Nou al carrer de Bruguera amb telers sistema Cotton portats d’Alemanya i de ben segur es necessitaven especialistes en la nova tecnologia a vapor. Possiblement Diezlin, com a representant de maquinària, va trobar fàcilment ocupació a la comarca. Va viure a la torre amb la seva família fins que la va posar en venda cap al 1926. Sembla que unes quantes persones s’hi van interessar i que entre els principals empresaris tèxtils del municipi, Zenon Nicolau i Josep Llobet, va haver-hi certa pugna per avançar-se en la compra. Finalment va ser Nicolau qui la va adquirir completament moblada i diuen que a bon preu.

Sans va tenir la sort de poder visitar l’edifici a finals dels anys 60 i ens el descriu així:
“Vàrem seguir per el menjador que, juntament amb una grandiosa sala, un fumador, un despatx i la cuina, componen la planta baixa. Pujant, per una escala, per anar als pisos i mirant cap a dalt, es veia una vidriera que feia de sostre al final.
La primera planta està formada per tres habitacions grans i dues de petites. L’emoció que sentia era immensa; tan sols lamento no conèixer els estils dels mobles i de la decoració, per poder-los-hi donar una idea de lo formós que era tot. El mobiliari, amb els seus complicats dibuixos i ornaments, i les pintures del sostre i l’empapelat de les parets, malgrat els anys que han passat, estan intactes com si fos nou.
El segon pis, ja els mateixos anglesos el varen deixar sense acabar i es compon de set dormitoris petits. Des de una finestra, es domina el grandiós jardí amb el xalet d’estil morisc al fons. Després vàrem pujar a la terrassa, on les torres estaven ben a prop, i malgrat l’alçària dels edificis del voltant, es dominava una gran vista del Passeig de Mar i de tota la ciutat. Finalment, i guiat sempre per l’amable senyoreta Pilar Martí i Nicolau, vaig poder veure el xalet de decoració mora”.


A finals dels anys 70 els fills de Zenon Nicolau­ (Lluís, Teresa i Francesc) van decidir despendre’s de la propietat i exploren la possibilitat que l’ajuntament l’adquireixi, sense èxit. L’alcalde de la ciutat és en aquell moment Lluis Mayà i Casadevall. Finalment, el 31 de gener de 1979 el consistori va donar permís per construir edificis destinats a habitatge i es produeix l'enderroc de la Torre, dos mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques. Aquest fet va provocar nombroses mostres d’indignació i tristesa per la pèrdua d’un dels edificis més estimats i admirats a Calella.




A la pàgina web de Ràdio Calella Televisió es pot veure la demolició de la Torre dels Anglesos a la sèrie Enderrocs, produïda per Foto-Film Calella, que ha esdevingut un valuós testimoni dels enderrocaments històrics de la ciutat. 
Veure Enderrocs

Bibliografia consultada:

SANS, J. C. La Torre dels Anglesos. Revista Estela núm. 523 de 2 de desembre de 1967, p. 5. [en línia] Disponible a: trencadís.diba.cat

Carmen

0

El passat divendres 23 de març els assistents a les Trobades d’Òpera van celebrar la fantàstica versió de Carmen que els va proposar la Maria Rosa Carbonell, la nostra amfitriona operística.

Es tracta de la producció que es va veure tot just fa dos anys al Royal Opera House dirigida per Antonio Pappano, amb direcció d’escena de Francesca Zambello.
El tenor Jonas Kaufmann interpreta Don José. I Anna Caterina Antonacci és Carmen. Els acompanyen Ildebarando D'arcangelo fent d’Escamillo i  Norah Amsellem al rol de Micaëla.

Us en deixem un fragment.


Les properes trobades del cicle de conferències operístiques són:
20 d’abril amb Roméo et Juliette i el 25 de maig amb Manon Lescaut

Activitat familiar “Artur i la Clementina”

0


Espai del conte: Activitat familiar “Artur i la Clementina” a càrrec de Sílvia Serra.
Una història fabulada que reivindica el rol femení dins la societat, lluita contra els estereotips sexistes i denuncia la discriminació.
Sessió de contes destinada al públic familiar, nens i nenes a partir de 4 anys.
Organitza: Àrea d’igualtat de l’Ajuntament de Calella.






Ei, recorda que dissabte 31 de març la biblioteca romandrà tancada (Setmana Santa).
Però el dissabte 7 d'abril hi ha taller.... "La cigonya sense vergonya"

Premi Ciutat de Calella 2018

0

Des del 15 de març i fins el 13 d’abril podràs votar per escollir els guanyadors del Premi Ciutat de Calella 2018. Es podrà votar a una de les dues candidatures de la modalitat individual i a una de les dues de la modalitat d’entitat fins el pròxim divendres 13 d’abril.

Dia de la Dona Treballadora

0


El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'ONU. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l'àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s'ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països.


A la biblioteca ho celebrem reivindicant també les 14 escriptores guardonades amb el premi Nobel de Literatura. Sols 14?