Exposició “Transparències”

0


EL PERQUÈ D’AQUESTA TÈCNICA
El DNI de cadascun de nosaltres indica el dia del nostre naixement, però tots sabem que quan va arribar aquest dia, ja portàvem mesos vivint dins de la mare.
L’origen de la fotografia no l’hem pas de cercar dos-cents anys enrere, sinó  en plena Edat Mitjana i gràcies al gran Leonardo da Vinci, el geni del Renaixement. Van ser segles de gestació, durant els quals i cada vegada més, molts pintors, seguint les indicacions de Leonardo, utilitzaven una caixa amb un petit forat per a calcar la escena que tenien al davant, i després, ja en el seu estudi, copiaven el dibuix al suport definitiu, mantenint les formes, proporcions i perspectives.
Quan Niepce, a principis del segle XIX, va aconseguir fer foto-sensible una placa i fixar en ella el dibuix que feia la llum, va ésser el moment del naixement oficial de la FOTOGRAFIA , dibuix de llum.  No ha pas d’estranyar que fossin pintors i d’una manera especial els retratistes, els que adoptessin la nova tecnologia per a la seva feina i aconseguissin el seu reconeixement com una més entre les Belles Arts. De manera que no estic pas desafinant quan afirmo que: LA FOTOGRAFIA ÉS UNA ALTRA MANERA DE PINTAR.


TRANSPARÈNCIES
Havia entrat a veure una mostra fotogràfica. Era una exposició de fotografia convencional; totes les fotos emmarcades i amb un vidre al davant. Tot i que no es veia pas millor que les altres, em vaig aturar per tal d’observar-ne més detingudament  una d’elles. Barrejat amb la imatge original, m’hi vaig veure reflexat juntament amb tot el que hi havia darrera meu. Difícilment el seu autor (s’ha d’entendre que em refereixo a l’autor de l’obra de darrera el vidre) podia haver imaginat el que veuríem els  visitants, i això va ser el que em va donar la idea.
Jo també podria sobreposar, fent transparències totals o parcials, dues, tres i fins i tot quatre fotografies que es poguessin fusionar harmoniosament en una de sola, i com que no hi poso vidre, les circumstàncies del lloc i el moment en que fos observada, no l’hi afegirien res que fos aliè al seu contingut. D’aquesta manera, el visitant, que podria trobar-la més o menys encertada, el que veuria seria el que jo havia volgut que veiés.
Així va néixer aquesta exposició que avui tinc el goig de presentar-vos.


Joan Marlet i Civil
Web JoanMarlet.es


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta!