Entrevista virtual a... Paolo Giordano

Mai m'havia plantejat el fet d'escriure. Però un dia em vaig creuar amb una novel•la que em canviar la vida. És la primera novel•la de David Foster Wallace, es diu L'escombra del sistema.

Mentre escrivia la història [La solitud dels nombres primers] he tornat als meus anys d'institut i he descobert que tots hem passat pel mateix, tots hem volgut formar part d'un grup i hem deixat de ser nosaltres mateixos per adonar-nos després que la solitud és preferible, de fet, és una experiència necessària per a retrobar-se amb un mateix, així que no diria que sigui un mal.

Llegeix l’entrevista virtual completa

Paolo Giordano va néixer a Torí el 19 de desembre de 1982. Fill d'un ginecòleg i una professora d'anglès, es va llicenciar en Física Teòrica, graduant-se 'cum laude' a la Universitat de Torí. Amb només 26 anys es va convertir en el fenomen editorial més rellevant dels darrers temps a Itàlia. La seva primera novel·la, La solitud dels nombres primers, va rebre un nombrosos premis, entre ells, el Campiello Opera Prima i el prestigiós Strega (2008), el més important d'Itàlia. La novel·la va ser un èxit de vendes sense precedents tot i  tractar-se d'un autor novell: més d'un milió d'exemplars venuts només a Itàlia.

A La solitud dels nombres primers, Giordano explica la història d'un amor d'adolescència frustrat que aboca a una solitud gairebé metafísica als dos joves protagonistes, Mattia i Alice, que no entenen res del que els hi està passant. L'any 2010 es va estrenar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la, que l'escriptor havia anomenat en un primer moment A dins i a fora de l'aigua, que és, de fet, el títol del cinquè capítol. De producció italiana, la pel·lícula va donar la volta al món gràcies a l'èxit previ de la novel·la.

Precisament, l'any 2010, Paolo Giordano va marxar a l'Afganistan. No per lluitar a la guerra, però sí per veure sobre el terreny com eren les condicions de vida dels soldats italians destinats allà. L'escriptor es proposava escriure una segona novel·la que s'allunyés de les relacions de parella però no del fet de créixer, d'esdevenir adults. Els protagonistes d'El cos humà, la seva segona novel·la, són un escamot de soldats joves que no se senten pas herois sinó víctimes d'una guerra que no han demanat i a la que inevitablement hauran de lluitar, i que potser, els hi costarà la vida.