Exposició: ”Caterina Albert/Víctor Català"
Del 9 al 22 de setembre Exposició: ”Caterina Albert/Víctor Català”. Exposició creada per la Institució
de les Lletres Catalanes.
El 2016 és l'Any Caterina Albert / Víctor Català, on es
commemoren els 50 anys de la seva mort. Caterina Albert i Paradís, coneguda pel
seu nom de ploma Víctor Català
(l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), és poeta,
narradora, novel·lista i autora teatral. És una de les veus més representatives
del modernisme. Va haver d’adoptar un pseudònim masculí, Víctor Català, per tal
de poder formar part del panorama literari i desenvolupar la seva obra amb més
llibertat. El 1905 es consagra com a escriptora amb la novel·la Solitud.
més info
més info
Mossèn Ignasi Maria Colomer i Preses
Us presentem un nou article de divulgació de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la biblioteca. En aquesta ocasió es tracta d’un esbós biogràfic d’un personatge polièdric i difícil d’etiquetar: Mossèn Ignasi Colomer. Destacarem la seva faceta de cartògraf i volem posar en valor la tasca realitzada en l’estudi de l’evolució del traçat del Camí Ral al seu pas per Calella, durant dos segles.
Mossèn Ignasi Maria Colomer i Preses
(Barcelona, 1915- Calella, 2005)
Fotografia: Foto-Film Calella
“Tot just era un marrec de quatre anys quan ja em delectava amb la contemplació dels mapes murals que hi havia a l’escola de pàrvuls.” 1
Ignasi Maria Colomer i Preses fou un home polifacètic. Advocat, religiós i historiador apassionat per la cartografia, va treballar de bibliotecari i arxiver al museu d’Igualada. Fou membre del Centre d’Estudis Comarcal de la ciutat d’Igualada, on el seu pare, Ignasi Colomer i Oms, va ser un destacat arquitecte modernista autor de nombroses construccions civils, a Igualada mateix i altres municipis catalans.
Mossèn Ignasi Colomer, ordenat sacerdot al seminari de Vic, va arribar a Calella l’any 1977 essent rector mossèn Lluís Feixas. Mossèn Colomer va ser assidu col·laborador a la revista local Estela i va publicar nombrosos llibres: El Litoral català abans del segle XIX, Els Mapes antics de les terres catalanes des del segle XI, Cartografia peninsular : s. VIII/XIX… Alguns es poden consultar a la biblioteca.
Mossèn Ignasi Maria Colomer i Preses fou membre de la Societat Catalana de Geografia i de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
A Calella també va participar en la fundació de la residencia per a la gent gran “Obra de Maria” que l’acollí fins a la seva mort el 2 de novembre de 2005.
Fotografia: Dolors Llavall (1986)
Mossèn Ignasi Colomer es va especialitzar en l’estudi de la cartografia de les terres catalanes i en va ser un autèntic erudit. A la biblioteca conservem uns croquis que va realitzar per mostrar el pas del Camí Ral per la nostra vila a través del temps, des de l’any 1700 fins l’any 1947.
Al darrer llibre de Francesc Costa Oller El camí Real de França hi podreu trobar comentaris dels viatgers de l’època, alguns dedicats al seu pas per Calella. En podeu llegir alguns fragments al nostre bloc.
1 Proemi del llibre Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans. Pàg. 15.
Bibliografia consultada:
Badalló Cabutí, Àngel. Personatges calellencs, v. III. Calella : Grup Pa, Vi i Moltó, 2006
Conferència “Praga, ciutat literària”
Conferència “Praga, ciutat
literària”, a càrrec de Monika Zgustova.
Ha traduït nombrosos títols del txec i del rus al català. Les seves traduccions
d'autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hašek, Milan
Kundera són impecables. Les seves traduccions li han merescut diversos
reconeixements com el Premi de les Lletres Catalanes 1991, l'"European
Tranlation Prize", 1994, o el Premi Ciutat de Barcelona 1995, el
"Premio de traducción Ángel Crespo" 2010 entre d'altres.
Com a escriptora ha publicat
diverses novel·les; destaquen "La dona silenciosa" (2005), “Jardí
d'hivern” (2009). El recull Contes de la lluna
absent (2010) va rebre el Premi Mercè Rodoreda i
amb la novel·la “La nit de Vàlia” (2013)
li han atorgat el Premi Amat-Piniella 2014.
En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme:
"Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". http://www.firadecalella.cat/
Organitza: Llibreria La Llopa i
Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Dimarts, 20 de setembre del 2016, a les
19h.
Comença el curs
Comença el curs lector del Club de lectura, “Tardes de
Tertúlia”
Aquí podreu veure el calendari i les lectures de la
temporada.
Conferència “Ulysses, Joyce i Dublin”
Conferència
“Ulysses, Joyce i Dublin”, a càrrec de Joaquim Mallafrè, professor de la
Universitat Rovira i Virgili, Vicepresident de la Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans. Considerat un dels millors traductors de Joyce
al català , Creu de Sant Jordi per la seva labor pedagògica i traductora.
En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme: "Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". http://
En el marc de la 36a Fira de Calella i l'alt Maresme: "Turisme i Identitat Dublín, Anvers, Praga". http://
Organitza:
Llibreria La Llopa i Biblioteca Can Salvador de la Plaça
Dimecres, 14 de setembre del 2016, a les 19h.
El camí Real de França passa per Calella
Francesc Costa Oller acaba de
publicar El camí Real de França un
recull de relats de diversos viatgers al seu pas pel Camí Ral i com són
acollits a les viles i hostals que voregen el camí.
Però quina opinió despertava en els
viatgers de l’època el seu pas per Calella?
“Vila sota roques i obrint la plana
que duu a la Tordera. Cuelbis diu que Calella es buen pueblo (1600). Per
Borsano: “Este lugar es grande de mucho comercio. A la orilla de la mar, donde
son las barracas de los pescadores, tiene una torre muy buena con su
artilleria” (1685). Però és el segle divuit quan tot es fa més gran amb
l’empenta dels negocis, i els viatgers fan notar que Calella no és poca cosa.
Ponz diu que la vila: es de las mejores de toda esta costa, con bastante
propiedad en calles y caserío” (1767).
Per Young és un poble: ple
d’indústria (1787). Maldà diu que: “ la gent són la més mariners y pescadors (1790).
Zamora escriu que: “es el pueblo más gracioso que hemos visto en nuestro viaje
, por la rectitud y anchura de sus calles, regularidad de sus edificios,
limpieza y aseo de las casa y calles (1790). Bourgoing fa notar que: “ es
treballa bé el cotó, la seda i les puntes” (1793). Per Beramendi: “es el major
pueblo de toda la costa, y sus habitadores muy industriosos y comerciantes”
(1793).
El segle dinou continuen els elogis.
Laborde parla de les: “fábricas de aguardiente, de áncoras y astillero, y las
mugeres y ninos hacen encaxes y redes de pescar” (c1800). I Boada detalla que:
“tiene varias fábricas de medias de algodón de punto de telar” (1802). Cuynat
parla de: “la petita vila de Calella en un lloc ben construït i molt bonic i té
2.400 habitants. S’hi fan blondes i encaixos”. (1824)Bourgoing parla d’una
vila: “de renom per les seves aigües minerals, situada al costat del mar i sota
un rocar elevat. És un bonic llogaret voltat de llimoners i adornat de cases a
la italiana” (1833).
Un segle de progrés: “Calella es hoy
una población moderna, no conservando apenas restos de sus primitives
pobladores; su población pasa de 3.000 habitantes; la circundan belles colines
cubiertas de Huertas y viñedos, y sus calles son limpias, rectes, espaciosas, y
llenas de construcciones modernes, contándose muchos edificios de verdadera
magnificiencia. Por su posición topogràfica y la poesia de sus contornos, así
como por la bondad y caràcter apacible de sus moradores, á ella acuden durante
el verano muchas famílies de Barcelona, Gerona y de diferentes ciudades de
Cataluña, a tomar baños de mar y á respirar las frescas brisas marinas” (1880).
Bibliografia consultada:
Costa Oller, Francesc. El Camí Real de França. I. Història. Col·lecció: Per camins
històrics. Mataró, 2016
Guia per trobar feina
Us oferim un recull de recursos web relacionats amb el món laboral. Hi trobareu cercadors, portals web, borses de treball, webs d’organismes públics i privats. Un recull, extens i actualitzat (estiu 2016) organitzat per àmbits i sectors.
Molta sort!
