Presentació del darrer llibre de Najat El Hachmi
Sinopsi:
La filla estrangera
narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una
ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal,
del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i
del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la
uneix amb la mare. La jove i brillant protagonista d’aquesta novel·la ha acabat
l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el
matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a
Barcelona per desenvolupar el seu talent. Al llarg del relat, en què la llengua
actua com a element actiu de la trama, símbol de les dificultats de comunicació
i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la
llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat
personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa. I com qualsevol
jove d’avui dia ha d’afrontar les limitacions de l’entorn i les dificultats per
accedir al món laboral. Amb una veu narradora molt potent, que pren forma de
monòleg, La fi lla estrangera és una novel·la familiar, una història en què la
protagonista encara amb honestedat, determinació i valentia les contradiccions
que marquen la seva vida. Una novel·la definida per la intensitat dels lligams
afectius que ens uneixen a una terra, a una llengua i a una cultura.
Carta d’un calellenc des de Nova York, maig de 1824
Us presentem un nou article de divulgació
de la Col·lecció Local fruit del treball d’investigació del personal de la
biblioteca. En aquesta ocasió es tracta d’un esbós biogràfic de Tomàs Gener
encapçalat per un carta, una carta escrita a Nova York. ¿Qui era Tomàs Gener?
¿Què hi feia a Nova York el 1824?
Tomàs Gener i Bohigas fou un calellenc dels que avui
anomenaríem emprenedor. Va fer les Amèriques de ben jove i va arribar a ser un
prohom de la política a la Cuba colonial.
La seva vida transcorre durant els anys de la invasió napoleònica, la
Constitució de 1812 i la restauració absolutista. Fou aquest retorn al ranci
domini borbònic que el va obligar a exiliar-se als Estats Units. I és des
d’allí, des de Washington, Filadèlfia o la Nova York de principis del segle
XIX, que escriu a la seva família. Són
aquestes missives, personals i alhora àmpliament descriptives, les que ens
aporten el collage d’un món que ja començava a ser frenètic; un món “modern” al
qual Tomàs Gener es va veure abocat.
Volem agrair la generositat d’un familiar que ens ha
permès tenir accés al contingut d’aquesta carta.
CARTA transcrita (i accés a l’original escanejat)
Tomàs Gener i Bohigas Foto: EcuRed
Tomàs Gener va néixer a Calella el 13 de març de 1787,
però com que Calella forma part del Bisbat de Girona, en alguns estudis
biogràfics se situa el seu naixement a la veïna Calella de Palafrugell.
Partida baptismal Font: Tomàs Gener: del hispanismo ingenuo a
la cubanía pràctica de José Conangla
Molt jove, amb només 13 anys, Tomàs Gener va ingressar
com a alumne a l’Escola Nàutica de Barcelona (1) i va continuar els seus estudis a l’Escola de
Pilots d’Arenys de Mar. Se li va assignar una plaça a la fragata Nuestra Señora
de los Dolores del patró Pedro Guash, de la matrícula de Barcelona, que feia la
ruta a Veracruz (el port més important del golf de Mèxic).
La invasió napoleònica (Guerra del Francès, 1808),
l’abdicació dels Borbons a favor de José Bonaparte (abril de 1808) i la
situació bèl·lica i de greu inestabilitat política que es viu amb la creació de
les Juntes Provincials van motivar que Tomàs Gener s’embarqués amb el seu germà
amb destinació al territori espanyol d’ultramar, concretament a l’illa de Cuba.
Van arribar a la ciutat de Matanzas un 3 d’octubre de 1808 i allà Gener es va
implicar de ple en els negocis naviliers iniciats pel seu avi, també pilot. (3)
Tomàs Gener no sols va prosperar en el negoci familiar
sinó que decidí implicar-se en els afers
públics de la ciutat, i es guanyà l’amistat i estima dels seus veïns. L’any
1817 va ser escollit regidor síndic de l’Ajuntament i va presentar un nou pla
d’Ordenança Municipal. Va fer amistat amb el tinent coronel O’Farrill, un dels
fundadors de la Sociedad Económica Amigos del País (2), dedicada al
desenvolupament econòmic i social de l’Illa. A instàncies de la societat i amb
la col·laboració del governador Juan Tirry, Tomàs Gener va inaugurar la primera
escola pública de Matanzas i va designar com a director Ambrosio José González
uns dels professors amb més prestigi de Cuba.
Aquell 1817, també va contraure matrimoni amb Guadalupe
del Junco y Noriega, membre d’una de les famílies més riques i amb renom de
l’illa, i aviat varen tenir el seu primogènit: Benigne.
Guadalupe del Junco i Noriega i el
seu primer fill Benigne Gener Foto:
Dolores Aguirre
Entretant a Espanya, Ferran VII es veu obligat a
restablir la Constitució de 1812. Durant el Trienni constitucional
(1820-1823) Leonardo Santos Suárez, el
pare Fèlix Varela i el nostre protagonista, Tomàs Gener, són escollits diputats
a les Corts espanyoles en representació de Cuba: Gener va presidir les Corts la
legislatura de 1823.
Llistat de presidents del Congres
dels Diputats. Fitxa de Tomàs Gener
Gener i altres diputats varen votar a favor de la
destitució, per incapacitat, del monarca espanyol. Quan va ser restituït
l’absolutisme, tots els que havien votat en contra del rei Ferran VII varen ser
perseguits i condemnats a mort. Tomàs Gener, que en aquella època es trobava a
Cadis, va aconseguir fugir a Gibraltar i d’allí embarcar-se cap a Nova York.
L’any 1825 Tomàs Gener va poder reunir la seva muller
Guadalupe i el seu fill Benigne a Nova York. Instal•lats ja en territori
estadounidenc, és allí on naixerien els fills Plàcid, Just, Mercedes i
Prudència.
Plàcid Gener i el seu germà
Justo Foto: Dolores Aguirre
Durant aquells anys, Tomàs Gener va seguir compromès
amb els seus compatriotes exiliats, com ell, i
pendent del que anava succeint a Matanzas.
Durant la Regència de Maria Cristina (1833-1840) es va
aprovar una amnistia general amb els exiliats, que Tomàs Gener va aprofitar per
tornar a Cuba l’any 1835. Abans de la seva marxa el Claustre de la Universitat
de Columbia el va investir doctor Honoris Causa en Lleis i moltes publicacions
neoyorquines se´n van fer ressò. A Cuba va ser rebut efusivament pels seus conciutadans, amb
salves, banda militar, obsequis i un banquet que durà diversos dies.
Un cop instal·lat no va trigar gaire a iniciar les
seves activitats, entre elles, la inspecció de les escoles gratuïtes. Gener
sempre va defensar la necessitat de millorar la qualitat de l’educació així com
reformar les institucions colonials per evitar la corrupció entre els
funcionaris.
La renovació de la directiva de la Diputació Patriótica
va suposar la seva elecció com a president i la seva primera tasca va ser
impulsar la creació de la Biblioteca Pública de Matanzas.
Biblioteca Gener y Del Monte
inaugurada el 8 de febrer de 1835. El seu fons més valuós es el diari “La
Aurora” degà dels diaris cubans al segle XIX, editat a Matanzas entre els anys
1829 i 1899, quan aquesta ciutat va destacar com a un important centre
cultural.
Pocs mesos després del seu retorn a l’illa, Tomàs Gener
va emmalaltir i es va recloure a la finca que posseïen a la Vall del Yumurí.
Quan ja semblava recuperat, el carruatge amb el qual viatjava va patir un
accident de trànsit. Tomàs Gener es va trencar el turmell. Va morir al cap de
pocs dies (el 15 d’agost de 1835), possiblement del tètanus. Tenia 48 anys.
Valle Yumuri, Matanzas, Cuba
Licensed under Public Domain via Wikimedia
Commons
Notes:
(1) L’any 1755 s’havia creat la Real
Junta Particular de Comercio de Barcelona per vetllar pel foment de l’activitat
econòmica de la ciutat i l’expansió del comerç amb Amèrica. Aquest
desenvolupament requeria disposar d’un bon nombre de mariners, ben formats, per
pilotar la creixent flota de naus que
comerciaven a ultramar i per aquest motiu es va fundar l’any 1769 l’Escola Nàutica per a l’ensenyament de
les Arts de la Navegació.
(2) La Sociedad Económica Amigos del
Pais fou una institució creada a l’Habana l’any 1792 durant el regnat de Carles
IV similar a altres que ja funcionaven a Espanya, Irlanda o Suïssa. El seu
principal objectiu era recolzar el creixement de la economia -l’agricultura,
l’indústria i el comerç- i el desenvolupament
de la cultura.
(3) Al Museu Arxiu Municipal de
Calella Josep Maria Codina i Bagué es conserva documentació a l’arxiu Moreu que
ens dóna pistes sobre els negocis naviliers d’ultramar del pare de Tomàs Gener
des de l’illa de Mallorca.
Bibliografia:
Conangla Fontanilles, José. Tomás
Gener: del hispanismo ingenuo a la cubanía pràctica. La Habana, 1950.
Martí, Carlos. Los catalanes en
América: Cuba. Barcelona: Minerva, 1922.
Piñera Hernández, Oscar A. La
Diputación Patriótica de Matanzas. La contribución al desarrollo sociocultural
de la Sociedad matancera. Disponible a:
http://monografias.umcc.cu/monos/2004/CSocHum/um04CSH12.pdf
[Darrera consulta: 5/11/15]
EcuRed: conocimiento con todos y
para todos. Disponible a:
http://www.ecured.cu/index.php/Tom%C3%A1s_Gener_Bohigas
[Darrera consulta: 5/11/15]
Agraïments:
A Isabel Buscató i Costa
bibliotecària del Port de la Selva i a Dolores Aguirre Echevarria per les fotos
de la família de Tomàs Gener.
A Maria Janer Ballester per la
informació facilitada sobre Tomàs Gener i Bohigas.
El Club del Llibre
El Club del Llibre és un
cicle de trobades que apropa els escriptors al públic en general.
Aquest any 2015 se celebra l’Any de les Biblioteques i
per aquest motiu s’ha convidat a l’autor Màrius Serra que realitzarà una activitat
molt especial en motiu d’aquesta important efemèride.
Màrius
Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, periodista, autor de mots
encreuats, traductor de l'anglès i enigmista. Les seves creacions giren al
voltant de la literatura, la comunicació i el joc. La seva obra literària
comprèn llibres de sense ficció com De com
s'escriu una novel·la (2004)
o Quiet (2008), novel·les com L'home
del sac (1990), Mon oncle (1996)
o Farsa (2006), narracions com Línia (1987) o La vida
normal (1998) i assaigs com Verbàlia (2000
i 2011). Escriu L'Arca de Babel (2012), el primer que escriu per a nens. Col·labora de manera
regular en diversos mitjans de comunicació.
Dijous 19 de novembre de 2015
HORA: 19.00 h
LLOC: Teatre Monumental
(La Riera, 169 - Mataró)
Activitat gratuïta amb invitació
Hi participen els Clubs de Lectura de les
BIBLIOTEQUES MUNICIPALS
DEL MARESME
La Biblioteca et cuida :)
La Marató de TV3
d’enguany estarà
centrada en la diabetis i
l’obesitat.
Fes la teva aportació del 16 de novembre
al 12 de desembre.
I a la biblioteca de Calella pots col·laborar fent cultura:
emporta't un llibre per sols 1€
Presentació del llibre “G: la novela de Gaudí”
Sinopsi
Gabriel Camarasa
acaba de tornar amb la seva família a Barcelona a l'octubre de 1874, després
d’anys d'exili a Londres. Durant el seu primer dia a l'Escola d'Arquitectura de
la Llotja, coneixerà un jove que està en el seu segon any d'estudis: Antoni
Gaudí.
Gaudí és un enigma
per al jove Camarasa. Posseeix uns coneixements d'arquitectura molt superiors
als que es podrien esperar d’un estudiant de la seva edat, li interessen els
temes esotèrics, la botànica oculta i la fotografia, i, a més, manté contactes
en els baixos fons de Barcelona amb qui du a terme una lucrativa i misteriosa
activitat.
Gaudí també és, o
creu que ho és, una ment deductiva de primer ordre. I quan l'afable vida de
tots dos estudiants es vegi alterada per un assassinat i una tèrbola conspiració
de conseqüències imprevisibles, totes les capacitats del jove Gaudí es posaran
finalment a prova.
Font: Grup62.cat
Booktráiler de "G: la novela de Gaudí"
Presentació del llibre L'assassinat de Guillem de Berguedà
L’apassionant vida
i la misteriosa mort de Guillem de Berguedà, controvertit personatge del segle
XII català, de la mà de Francesc Ribera, Titot. Del trobador Guillem, alt poeta
o baix cafre, o se n’era admirador o se n’era enemic.
El 26 de juliol de
1196 Guillem de Berguedà va ser assassinat per un sicari. Considerat un dels
millors trobadors d’Europa, la seva ploma no apuntava al cor de les dames, sinó
al dels seus nombrosos enemics. Entre les víctimes dels sirventesos de Guillem
de Berguedà, hi havia alguns dels personatges més poderosos dels comtats
catalans. No és estrany que algun d’ells optés per prendre’s la justícia pel
seu compte. Fos qui fos, però, va pretendre que l’autoria del crim restés
anònima. Els amics del trobador, en canvi, no es resignaren que la cosa quedés
així. Algú havia ordenat matar el gran trobador català i ho havia de pagar.
Paradoxalment, foren els poemes de Guillem de Berguedà els que assenyalaren el
camí per trobar l’inductor de l’assassinat.
Francesc Ribera,
Titot (Berga,1967) és lletrista i cantant de Brams, tot i que ha participat en
nombrosos projectes musicals (Mesclat, Aramateix, Dijous Paella...). Entre la
vintena de discos editats, hi ha la seva adaptació al català i interpretació de
l’obra completa de Guillem de Berguedà. Actor ocasional, ha participat en
muntatges del Teatre Lliure, del Teatre Nacional de Catalunya i de la companyia
berguedana Anònim Teatre. És autor també de nombrosos muntatges escènics, entre
els quals destaca Protocol Estendart (Teatre Principal de Palma, 2009). Creador
de l’emissora de ràdio mallorquina Ona Mediterrània, és regidor de l’Ajuntament
de Berga. Ha publicat Història de Catalunya al revés, amb Jordi Creus (Ara
Llibres), i l’assaig Entestat en la independència.
Font text i imatges: Ara llibres
Activitats biblioteca novembre 2015
Exposició
de dibuixos: “Indis americans”. Autor: Ricard Buscà.
· Dilluns 2, a
les 19h Club
de lectura Llibre Obert amb
“En el cafè de la joventut perduda”
de Patrick Modiano i “Triomf” de la
Laia Noguera. Coordina: Lluís Barri.
· Dijous 5, 12,
19 i 26 a les 19h Club de lectura en anglès.
· Divendres 6,
13, 20 i 27 d’11 a 12 h Tertúlies en català a la Biblioteca. Llegirem
i comentarem “Les mateixes estrelles”
de Núria Martí Constans. A càrrec de la voluntària lingüística Montse Ten.
Organitza: Oficina de Català i Biblioteca.
· Dissabte 7, a
les 11,30h Taller
infantil de plastilina “Dinosaures”, a càrrec d’Artiscle Creacions.
Cal inscriure’s a la biblioteca. A partir de 4 anys.
· Dilluns 9, a
les 19,30h a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça. Presentació del llibre “L’assassinat
de Guillem de Berguedà” de Francesc Ribera ”Titot”. Edit. Ara llibres.
Organitza: Llibreria Faristol i Biblioteca.
· Dijous 12, a
les 18h a l’Ajuntament vell. Sessió del Club de lectura sènior Tardes de Tertúlia amb
el llibre “El Mapa i el territori” de
Michael Houellebecq. Coordina: Quima Martínez. Organitza: Ajuntament de Calella
i Biblioteca.
· Divendres 13,
a les 19h Presentació
del llibre “G” de Daniel Sánchez Pardos.
Ed. Columna. Organitza: Llibreria La Llopa i Biblioteca.
· Dissabte 14,
a les 11,30h Taller
infantil. Cal inscripció prèvia. A partir de 4 anys.
· Dimecres 18,
a les 18h Taller
juvenil “La Llum i els colors” a càrrec de Kalathos. Setmana de la
Ciència 2015. Cal inscripció prèvia. A partir de 8 anys.
· Dijous 19, a
les 19h Trobada
de Clubs de Lectura del Maresme amb Màrius Serra, que es realitzarà al Teatre Monumental de Mataró.
· Dissabte 21,
a les 11,30h Taller
infantil. Cal inscripció prèvia. A partir de 4 anys.
· Dijous 26, a
les 18h a l’Ajuntament vell. Taller de memòria per a la gent gran. Organitza:
Ajuntament de Calella. Coordina: Quima Martínez.
· Divendres
27, a les 19 h. Presentació del llibre “La filla estrangera” de Najat El Hachmi,
Edicions 62. Organitza: Llibreria La Llopa i Biblioteca.